Blanc d'ociosos

  Vaig agafar autobús camí de casa de l'amic que m'havia convidat. El viatge durà des de les set de la vesprada fins a les deu del matí i veig les llums que il·luminen els poblats pels quals anem passant, poblats fets de casetes de secà i peretes de llum. Per preguntar dos vegades m'equivoque de parada i una vegada creuat un pont vaig veure una caserna de la policia. Els vaig dir on anava, Xipoleti, i em van acompanyar tot el trajecte, Baixe al final del carrer i la casa estava al principi: carrer llarguíssim amb molta calor i carregat amb dues bosses-maleta pesades. Per fi arribe i el meu amic i una amiga seua no estan a casa, M'entretinc parlant amb un comerciant d'un quiosc fins que venen. Al matí següent visite a un amic de Pep Buhïgues i passe una nit amb ell, però m'equivoque de parada i vaig un bon tros caminant. Vaig extendre, a la nit, una tovallola sobre un radiador i la vaig trobar xamuscada l'endemà. Torne a anar a Xipoleti custodiat per

  Acompanyat per Pep Buhïgues en llargues nits de festa, vaig fer amistat amb un pintor argentí, Toni Ortega, acabava de guanyar cent dòlars i s’encabotà en què anara amb ell al seu país. Només tinc quaranta mil pessetes. Vaig anar a cobrar l'atur per al bitllet d'avió i vaig arribar dos minuts abans de tancar, una funcionària enemiga, em volia tancar les portes perquè m'havia dit que li parlara en castellà i li conteste que si de mi depenguera no ocuparia una plaça d'atenció al públic.   Cent mil pessetes valia el bitllet d'avió anada i tornada, cent mil pessetes que no tenia i em va prestar la meua benvolgudíssima cunyada (en el cel estiga) a retornar quan tornara després d'estar mes i mig allí. De València a Madrid, de Madrid a Dakar, on vaig trobar policies de raça negra altíssims, perquè si ixes fora de l'aeroport et jugues la vida. A continuació nou hores per damunt de l'oceà atlàntic cap a Asunción del Paraguai. Sobrevolant el Paragu

  "Dos amics amb sort" Van per Soria, muntanyenca de calfred. El copilot dorm. El conductor descapça una mínima adormida. Obri els ulls i veu un precipici. Una volantada rabiosa els salva la vida. El conductor s'engul el cas. Li ho va comentar al copilot anys després i resulta que este també es va adonar i li ho va callar. Canvien opinions. Van tornar a nàixer aquella vesprada per Soria pura i freda. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------    "Discjòquei" Hui dissabte. Demà diumenge: vindrà un grup de jovenes amb alguna cervesa en el cos. Vicent posa música canyera. He de posar la música bona; la que jo considere que és per a mi la millor. Davant de la meua casa hi ha un café i jo discjòquei, en front. Ja us comptaré com ha anat el cas i el pas. -------------------------------------------------------------------------------------------------------     "Pluriocupació&