Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Quadern III

Visita de pares, família

L’assignació de les habitacions consistia en l’elecció del company que volies tenir de veïnat, es dir, enfront i als costats, habitacions contígües, invent psicològic de  Samba. Es posarem d’acord un grup d’amics: jo, J. Ramón Gadea (enfront), Sánchez Rodríguez, Alberto Mestre, J. Ramón Subiela. Jo em sentia un bastant desplaçat, sorprés, solitari. Els que s’havíem votat ens trobàvem junts en les habitacions, tot un resultat d’enginyeria i psicologistats i bé, no et trobaves tan a soles. Passavem hores junts i era millor que millor. Els pares i família venien totes les setmanes, des de batxiller a visitar-nos, a dur-nos la roba neta i s’emportaven la bruta. Ens portaven queviures amorosament. El diumenge es feien la carretera Vinalesa Alfara a peu i a retrobar-nos amb els nostres pares, germans o oncles, família. Els de Vinalesa fèiem un ample i extens rogle. Cridàvem l’atenció per l’extens nombre familiar d’ajustats. La trobada era en una sala grandíssima, crec que antic menjado

Antonio Díaz Tortajada

Comet un plagio amb “No te conozco,Toni, me miro al espejo i no me conozco” de Dámaso Alonso. Al número següent és denunciat però més envant tornarà a desfilar, en escritura. Torna l'aigua al riu. Pàgina anterior   ||   Index   ||  Pàgina següent

Cascant Rivelles

Al tercer  de batxiller t’isqué un molt bon coeficient intel·lectual, molt llest. ¿I tu com ho saps? I una nova revista impresa a màquina per a quatre amics, amb Antonio Diaz que guanya un premi internacional Guillaume Apolliner de poesia i el premien amb un acetat o disc negre, lp que sonava estrany, un pet, sembla que deia cantat i repetit, i mil pessetes que li birlen. Amb lligones fan volteig de campanes a ca Sola els manyans que són també campaners del campanar.   Joseph Cascant Ribelles, missing entre companys rectors, s’enutja amb mi per més o menys açó. Li comentí a Hono que cascant i jo erem amics encara que tenia modals fins o afectats i va i Hono li ho solta a Cascant i estava amb mi prou mosquejat dins la bona amistat que ens unia. En l’habitació torrem pimentons rojos d’un camp abandonat als afores del pati amb un infernet d’alcohol i se’ls mengem de vegades amb tonyina amb el pa del berenar un grupet de companys en l’habitació.  En les habitacions es juga a ba

"Cuando el agua suena"

Tinc una oronella al cap i un gladiol al cor. Afanys de joventut de fer rodes quadrades, de perdonar als vençuts. Cantaire i poeta. Tinc el cor entravessat a la gola com una nou de ballesta. Un amor cap a tot em devora. ¿I a què respon eixe nom de la revista? Puix, obrint a Antonio Machado se’m topetat amb aquest vers i ahí vas cabàs. Me diran que tinc la paella pel mànec, Samba, perquè l’últim número provocà escàndol, satíric, i fou suprimida la publicació i distribució. Jo escrivia sobre les mosques de la calor, per la vesprada els mosquits, al matí la rosada, i em diran, pega fort , repartix que als artistes s’ho perdona tot. Pàgina anterior   ||   Index   ||  Pàgina següent

Juan Piqueras Haba

Ell anava bregant i progressant sobre el violí amb Schubert jo deia que tocava “Por tu salut jo te juro, te he de querer mientras viva, tu eres pamí lo primero” cantant-ho.M’aguantava pacientment sorprés. Ha tingut un accident en un dit i se li ha truncat l’art del violí. Parlant de violí, Nicolò Paganini.El regidor de la tenda de discos em solta quan li demane aquest autor “mai un jove m’havia demanat aquest músic.” No tenia el disc i m’oferí Fèlix Mendelssohn, concert per a violí i orquestra, de caràtula blanca. M’el demanà Sanbartolomé.Li caigué un descargolador damunt i ratllà una cara. M’el pagà, 150 pessetes.Li’n rebaixí 25 però no el conseguí igual. Piqueras té un paisà reverendo que ens explica les pel·lícules a veure: dos films al mes compromesos i d’autor de qualitat.Principi i acabament amb música ambiental, Ray Coniff.  Pàgina anterior   ||   Index   ||  Pàgina següent

Enrique Montalt Alcayde

Entre Olivert i ell balancejava la matricula en solfeig. És un tanyedor d’orgue de tubs. Quin plaer! En missa, i a l’alçar a Déu i en ite missa est entona amb els dit peces magistrals. En la meditació d’abans de missa em muir de son de les pastilles nervioses. Peró samba vol que baixe a la capella, a la meditació, perquè sinó la son serà major. Em dorm en classe, al cine, quan prenc cadira i pense que si hagués una alarma pel carrer no podria córrer de tan pesat que em trobe, ensopit.em trobe gros i umflat, de tant de narcòtic. Em diu Pepita:tu tens nervis perquè no estàs a gust en la gàbia;no ho tenia massa clar, la clerecia.  Escric prosa poètica per la tristor i negació de la neurosi. Abans componia novel·les d’aventures “Un grito en la selva” “Fra Diàbolo” de roders benevolents; van comentar als professors que jo era novel·lista amb gran algaravia i vanaglòria. Mai publicaré res sinó a les revistes de corral. Pipa llig “El grito” entre rises al menjador. Pàgina anterior   |

Recitals de poesia, tragèdies gregues

No cal molta explicació: a la lectura de poemas d’Antonio Machado, Juan Ramón Jiménez, Federico G.Lorca, l’acompanya la música i es desplega entre decorats de llunes i ombres xineses i cordes grosses de cànem.Habillats de pantaló negre i camisa blanc nuclear. Les tragèdies gregues es dramatitzen entre monumentals decorats, verisme i professionalitat com en el Principal o Teatre Romà de Sagunt. Hi ha seminaristes que practicaren la fotografia artistica. Col·loquen càmeres en exposició tota la nit en les finestres mirant el cel amb misteri nocturn. Són de vore les ratlles luminoses que fan el moviment de les estreles en les fotos com cometes. Juan Piqueras Haba és polifacètic i el seu paisà l’ha instruït en el sèptim art. Piqueras freqüenta col·legis majors on explica cinema a la jovenalla ávida en saber i torna marejat com un all-i-oli per les xiquetes de la falla i ha començat a baixar qualificacions en les assignatures: té el cap ple de pardalets.Té tocadiscos i la tira de disco

Martínez Sanjuán

Mestre tocant la guitarra. Qui ho haguera dit perquè era prou parat com ell a soles. Acompanyava i puntejava a les mil meravelles, té preferència per la guitarra que em regalà l’avi Enric als 14 anys, nét dilecte, vull dir predilecte. Jo cante, en l’habitació, les cançons dites de la década prodigiosa dels 60 que aprenc per ràdio i algun disc que compra Pepe Blat, germà. A casa ens havien comprat un tocadiscos de maleta que el passejava prou, en la catequesi, per Nadal en cal rector. Deprenia cançons i les propagava entre amics o alumnes, audicions de discos. La guitarra també es passejà prou acompanyant nadales, fred, acompanyant excursions i   en  sopars amb quatre acords xafats penosament. Afinats, sí. En una obra de teatre ensopegaren i s’agenollaren damunt, i s’esclafà la xapa trasera tan virguera  combada i no me la volien reparar però ho aconseguí. Des de llavors ha sonat poc i no amb idèntica sonoritat prístina,ressonant. Coneixíem les cançons de moda. P

Olimpíades en quint

Han composat un himne Olímpic els seminaristes més majors amb la seua lletra i música ardoroses, vibrant i marcial. Competeixen menuts contra grans. Ja han instal·lat megafonia al espaiosos menjadors i es van referint els emocionants resultats de majors contra menors. Esta embranzida rememora les gestes dels antics grecs i romans clàssics. Acudim a les competicions a engrescar més que a seguir qui juga millor o pitjor. Ens trobem enardits. Megafonia als menjadors per les cròniques. Boa posseeix del pop l’Abbey Road, Doble Disc Blanc, dels escarbats The Beatles. Boa, preuniversitari ingressa al Metropolità en 6t de batxiller, la filantropía, canviar aquest món: airet fresquet i reconfortant i renovador. A les parets de l’habitació pega posters de F. Pi de la Serra , Mª del Mar Bonet: nova cançó. ¿ Qui és aquesta gent? La integritat moral i ètica de Francesc Pi. La veu embaucadora i fragant i l’amor a la terra de Maria del Mar Bonet. Ens acompanyaren fins avui. Compromís so

Recés a tercer de batxillerat

Nit de pànic. En l’habitació del superior es citava a companys 11, 12 hores de la nit. Eren seminaristes que jugaven a metges entre ells, com es sol dir o destapaven llits i llencols buscant masturbacions. Baixàvem a missa i quan tornàvem a fer el llit no quedava rastre de matalap, bagul, ni companys. “La causa que ha motivat l’expulsió ha estat la falta de sinceritat en els vostres companys que no han reconegut els fets sense massa importància”. Es l’explicació que ens ha referit el superior en aquella setmana esperada, ignorada i de terror. Pàgina anterior   ||   Index   ||  Pàgina següent

Quint de batxillerat fou bandera

En ciències naturals per Dr. Carles Piles que conduïa ciclomotor amb puré de creïlles, volia fer un monument en cada poble a la clorofil·la dels arbres i plantes. Coneixem minerals en viu cuarç, cristall de roca,pirita. Als exàmens li citen el número de pàgina de la pregunta al llibre. Ell es fa creus i ens amenaça de no passar-ho. Tenia que ficar bones notes. El meu curs és estudiós ha pujat el nivell 2 punts segons Dr. Fernando Cubells, Munich, Alemany per la punta dels dits. El seu llibre Els Presocràtics fou il·lustrat per Teodor Torner amb art abstracte subtil. Ell fuma com fumeral. Dr. Carolus Piles pateix perquè nuguen fils de cosir a les mosques de classe. Crueltat infantil. Dr. Fernando Cubells fa humor sobre la marxa, a pas de càrrega. Il·lm Sr. Rector ¿vol que m’ocupe també de la rectoral? Diu en repartir-se les assignatures o impartir per la quantitat. Pipa, Cubells i Martínez Ferri moren els tres alhora no se si perquè fumaven molt. Martinez Ferri s’acomiada de

La missa

A les 6.15 hores sonen els timbres per a tota la casa. Ens arrangem. Abans de la missa fem mitja hora de meditació. Acudíem a l’església altíssima i enorme. Els menuts vestits de paisà, els de filosofia i teologia amb manteu i beca, com una capa i una cinta blava sobre el muscle: era tot un exercit. L’església tenia, com no, orgue. Més envant comprarien un de tubs espectacular. Es curava molt la música, les solemnitats com Setmana Santa. Hi havia Escola Cantorum, el que diem cor a veus i mes veus. La litúrgia era pulcra i superpreparada. Teníem tots el nostre missal. Per cantar, el Liber Usualis, un tresor de cant gregorià, que gregorià s’estudiarà als cursos de Filosofia i l’empraven filòsofs i teòlegs. Jo acabí donant-lo a la Parròquia i a mi me’l passà Vt. Peris que es deixa la carrera. Jo teclege sobre el banc els sons de l’orgue, com volent demostrar que sabia d’orgue, que no. Podies aprendre si volies perquè hi havia una galeria plena de pianos, un en cada quartet. Semp

Seminari Metropolità de Montcada

Ingressar és idea als 11 anys per fugir del Salesians on he cursat primer i segon, este curs amb quatre suspesos. Estic anant a una acadèmia estiuenca en Montcada per presentar-me a setembre i Honorat Resurrección fa propaganda per ingressar a Ermini Ros, Enric Montalt, tots nosaltres escolans i de famílies d’església. Em fascina la idea de ser missioner algun dia, segurament per l’hàbit i capell blancs que vesteixen a missions. en terres caloroses i en pel·lícules. Amb el carro i l’haca de ca Agnés, Adela, German portem els matalaps i baguls en l’ingrés i la roba pactada amb la clerecia, és dir, el transport, dur-ho i tornar-ho cada curs, principi i final. Trini la de Diego ens féu aquest mateix servei amb carro i haca portant-me també alguna cadernera o passerell cantaires dins gàbies. Un gafarró verd i groc acampà per l’habitació solt sense escapar fins una nit fosca de rellamps i trons en què s’estoraria, espantat per la finestra oberta.El gafarró ha desaparegut del taronja