Blanc d'ociosos

M'he alçat a les sis. Falta un quart per a les set. No es fa de dia com més avant, tan prompte. No sigues impacient que tot arriba. La claror esgarra llevant amb núvols per això no es mostra la claror que ja espenta un nou dia i jo més clar. Aniré al bar Isaïes que el porta Mercedes la Sorní, tota maternal i amical. M'encanta com saluda amb el bon dia als llavis i mig somriure als ulls hospitalaris. Mou la TV Víctor, bona de veu, amb notícies. Ja he tocat l'harmònica cantarina . Dalt del cotxe gelat. Ara sí que tenim la llum ja. Llum de nuvolat. Va humida la matinada però  es fa clar. Toquen les campanes amatents. Hui serà un bon dia blanc. Obert de bat a bat. Toquen les set amb llum glaçada de l'aigua. Però que bon dia que es mostra, arremullat, però sencer i les portes tan obertes com cal. Anem a per ell! Pàgina anterior   ||   Index   ||  Pàgina següent

I jugant, jugant s'ha acabat la llibreta tan gran: final feliç i content d'haver estrenat l'arena poètica que en comentava Julián Sánchez   Lacruz del jo poètic, sí !   Pàgina anterior   ||   Index   ||  Pàgina següent

Les sequies ofereixen munió de floretes silvestres de molts colors vius. Les sequies són de fang les d'obra són molt posteriors. La sequia sempre impressiona per la seua fondària  calfredant . Un camp de forment quasi em cobreix amb una alçària com la meua guardador d'estranyes criatures que fabrica la por. Soc un xiquet plantant un creïllar, tirant els tallons brollats i grillats mire el cel tot roig cel de la nit de Nadal glaçat i em pregunten si m'ix sang del nas, cara amunt sense parar. He descrit imatges de la infància. De jove  m'encisen els xops grocs i tremoladissos . Arbre de la infància és la garrofera. Els quinze anys són una pel·lícula d' amanèixers sumptuosos de roig i  grocs or . Mirant-los des de damunt del llit, i a continuació seguir dormint confortat i colpit. La pluja, de sorolls blanets, sempre esborrona com una sembra multiplicadora, fecunda. La llum sempre tan intacta i nova. Els colors que trau el

Harmonia, concert d'instruments alats també la veu s'ajunta. Em donen vida quan costa viure-la, acut aquest vi embriac. La música enardeix, serena i dorms o te'n vas de festa. Et fa ressonar com eco. T'endolceix; et compromet. Acompanya, alimenta, ballar. ¿Quantes cares? Un munt. Fer música és un adob que encoratja extasiat. Cantar després d'esmorzar ventila el pit, refresca la templa de les penes. Fotos, versos foren cançó amb raó se'n pot  dir fins a l'alçada d'un campanar, a manera de càntic: es veu la justa intenció. Ara parleu vosaltres. M'ompli de joia. T'evoque amb un crit d'alegria. Pàgina anterior   ||   Index   ||  Pàgina següent

Que bona estaves en les primeres hores, insuperable, irrepetible. Hem tingut una bona relació sense ingrates sorpreses. La cigarreta en feia moderat en consumir-la a mitges sense ennuegar-se. M'ha acompanyat en immillorables moments: relació social, oci i diversió. Coronar efemèrides casolanes. Després d'un examen enutjós. Recompenses diàries. En diversió trepidant. L'últim del dia era entranyable, fins demà. Treballant en l'horta en soledats amenes. He fumat assaborint-los tots. No puc dir si uns mes que d'altres, fora manies Hem estat l'un per l'altre, mà a mà. Una relació de pregona satisfacció. Ara he dit que prou i no em va malament del tot, es pot aguantar i tolerar la mancança. Podem dir que l'absencia afig també plaer. Hem quedat com a bons amics. No fumar recupera molt la veu per a cantar, que no és minso el regal, es respira millor, més fi i l'harmònica corre que vola. Pàgina anterior   ||   Index   ||  Pàgina següent

Retre-li honors és de  justícia , més  integritat moral que una bandera que flameja guerres. Declinat un dia intens i ben treballat prenen la barca cap a la  restauració i presentar-nos  hàbils el següent dia, disposat a totes les que vinguen, blanques o morenes, més  graves o  més  primes, de vidrioses febres me  la  suara el meu llit, vell col·lega, desembarcant-me en plena salut i ganes de cantar i ballar de bell nou llestos i diligents com ha de ser, moneda corrent i de curs. Un aliat ideal regala la nit reparadora i cara riallera al dia que arrima. Pàgina anterior   ||   Index   ||  Pàgina següent

Quan el llenguatge pren autonomia i valor per ell mateix enlluerna primorosament. Les paraules sonen com un eco repetit, cisterna i aljub, ressonadors, palau de cultura humanista, bocatge vivent, diàleg encisant animat retruny. Tots els dies són diumenge de llum renovada. Realitat com la realitat, de fecunda fantasia capriciosa. Tant de vent pren la vela; Solca el navili, transoceànic  salpador d’on rebrota la vida, entrellaçada de borrons nounats multiplicats. Boscos renascuts fent poblats i vinguen poblats multiplicant-se, veritables realitats amb tanta fantasia pergenyades . Mons possibles i impossibles, perquè la pel·lícula és llarga, tan llarga que ni se sap. Tant de llenguatge esclata la fantasia voladora. Llegir mostra un ritme galopant, embargant la voluntat, es converteix en música trepidant, creix la tensió animosa. No  puc detindrem  per l’ interès  tal. Tan emocionant, identificat aclaparat i compres contrau la meua person

Aquest serà el correu amorós, motiu del meu insomne. Li consultara si li abelleix anar de berenar o  al   cinematograf , ben  coladets  els dos. Un poc em cansa tanta declaració amorosa convertida  en fallida. Aquest desmai es perquè no em refie i perquè l'assumpte no es malbarate com em succeïa ahir i en temps passats Vull fugir de l'aspra soledat i  que s'estime un tàndem. Els dos ens estimàvem muts els dos, sense decidir-se a encimerar  la parella. Una bastant mútua estima ha d'esdevindre realitat  plena. Ella i ell s'ho han guanyat a pols quadren a consciència a tota virolla, l' un i l'altra fets un flam de tan impacients Pàgina anterior   ||   Index   ||  Pàgina següent