Blanc d'ociosos

  Els morts que vos mateu, gaudixen de bona salut. Temprança contra ires, odis, guerres, desamor, histèries, rancors entre germans. Formosa virtut a practicar. Animar-vos! Café, beguda de la intel·ligència. Gintònic, desperta. Whisky que bo que està. El conyac amb sifó. La cervesa lliga bé amb tot. La ruta del cremaet naix al bar-disc Carraixet. Mengem i beguem que després morirem. Més val morir-se amb una copa de *Brandi a la mà que amb una *aixada en el camp. Bous, vaques i gallines en sabates. El dilluns volem fer festa; el dimarts per a descansar; el dimecres per a anar al cinema; el dijous per a festejar; el divendres per a traure comptes per al dissabte anar a cobrar; i el diumenge com és festa no ens deixen treballar. Qui té un dia té un tresor amb salut, pela i temperança.Munt de paciència.

  Intercalar on corresponga: que cruel i canalla pot tornar-se l'últim capítol de la vida! La Trinitat i la verge María ens lliuren. Plou; tancat en la gàbia, casa. Tinc el benefici de regentar un bar enfront de la meua casa. Venen de tot el poble: pot ploure que bona falta fa. Però qui treballarà amb paraigua i al carrer es mullarà; els de les obres són impermeables, paraigües no porten. Esmorzen fort i calents, es mengen uns entrepans que semblen transatlàntics. S'ho munten molt re que te bé:els alabe el gust. Apunt televisió és sensacionalista. Anunciava un cataclisme per a estos dies, a causa de la borrasca. Ha sigut aigua molt ben caiguda, vent impertinent i massa poqueta aigua. Volem més aigua. Ha fet aigua i molt de fred: algunes plantes del corral les ha assassinades el tàndem. Primavera vindrà a curar el desastre. Aigua i fred arruïnen la misèria microbiana i madura la taronja i la carxofa, excel·lents. L'arbre va perdent les fulles: angelets al cel. Mort

  He tingut un mes tapons en les orelles. No escoltava res. La música em feia tanta falta. He perseverat amb el Audimer i glòria! els he bandejats. Ha tornat el vinil a la música moderna i clàssica, algun disc que havia comprat no el podia escoltar. Ha tornat la música moderna i clàssica en gran quantitat. Tinc una muntanya de discos, no podria viure sense música. Li dec molt, quan no puc dormir m'assec en la butacó a escoltar música amb els orellals i m'adorm tanta màgia. Molta meravella he escoltat. Tinc un munt de joies clàssiques i modernes a preus econòmics. Em dona marxa quan  vaig de festa, ben dormit. Em fa festa quan romanc a casa o plou, em fa molta companyia. The Beatles me'ls reserve per a no avorrir-los i els escolte en determinats esdeveniments. Esta vida sense música seria un absurd gran. Jo no tinc depressió, en paraules del psiquiatre, perquè si la tinguera no faria res de res i si que faig un bon grapat d'activitats: toque l'harmònica, pinte al óle

  He fet amistat amb una parella encisadora de vint anys. Ella no para en què vol tindre fills, jove i que ja va en camí la criatura. Es diuen Ivan i Carol. Porten avant un quiosc on venen mil llepolies a cèntims. Venen també menjars com  fesols, pizzes, llet, aigua i pa i pots, llaunetes, papes i similars, poca premsa, ous i més. Negoci ruïnós. Crec que han abandonat l'empresa. Les pizzes les servixen acabades de fer, calentes i sucoses, el pa tou i calent, però ai! a les hores es fa dur com un cudol o rípio. Es ven pa pertot arreu: gasolinera, bars. La xapata no es fa tan dura.  Els he regalat un llibre on pengen radiografies; escrius el pes de la criatura en nàixer com el color dels ulls: documents de la vida dels primers anys del xiquet o de la xiqueta i ella li ho explica a tothom: és entusiasta i candorosa. Jo li dic que un fill sempre costa tindre'l, una dent a la mare, quan no, quelcom pitjor. Ella les esta passant de tots colors: cansada, adolorida. Ell diu que és

  Com no puc escriure, pinte amb colors lluminosos. M'abstrau este menester. Acabe de llegir una entrevista sobre un llibre que es titula "El dimoni de la depressió". Ja ho pot dir l'autor del llibre. Des de fa temps estic temptat de comptar la caiguda d'ànim que patisc. M'arrea ben dur i a penes em deixa dies bons, a temporades. Lamente tant tot allò bo que he deixat passar. La soledat en la qual visc compta molt. Allò guanyat per allò perdut. La jubilació m'ha caigut damunt com una calamarsada; una pedregada amb la qual no comptava. L'amor que Azorín assenyalava com una falta d'inspiració, se'm clava en els ossos, deixant passar l'amor femení i pensant que anava a ser un avi jove i optimista. Tot el contrari: més sol que el desert. No tant. He dedicat tota la meua vida a estudiar i ara em trobe que no sé administrar una casa, la meua casa: gastronomia, comptabilitat. No es dir no a qualsevol enganya simples: loteries, i anar de ba

  Quina manera de tronar diners amb tanta gran caradura i havent tantes necessitats en tanta gent. Pisos embargats i robats pels bancs. La moreria en guerres civils amb armament segurament europeu i de països rics i pobres, Espanya. Linxament i assassinat de  Muamar  el  Gadafi d' un tret al cap i dos al pit amb la seua pistola d'or.Tirat en una habitació cutre tot brut de sang. Ajusticiat, fill, amb última voluntat de fumar-se una cigarreta. Imatge del cos mort, penjant del llit:calfredant.    Ara manen els milicos ¿amb guerra civil i senyors de la guerra? Han fet fora ràdio Argel on aprenia francés per a Magisteri. ¿Quin món és aquest? La llista de calamitats podria ser extremadament llarga. ¿ Per què no trauen allò bo, moltíssim, que hi ha al món:no els convé;dóna plata? Una poca més de tristor: érem quaranta amics en ca H. quan érem jóvens. A mesura que ha anat passant el temps, dos per ací, tres per allà. Aquests no volen als altres. I també, uns s'han casat, alt

Tinc una nova màquina de fotografiar. Per la desbaratada em demanen més de cent euros. He intentat controlar la nova i ja  esta  llesta per a fotografiar. Em sembla una filigrana i no la manipule massa per precaució. He fet  fotos: muntatge.  Somni: m'ha volat del pensament. I dic: encadenat a tu com el vaixell a l'arena. No és aquest, però semblant. Pardalets a volar. Se'n va Pere, se'n va Joan. Torna Pere, torna Joan. El món aquest és francament esplèndid si els propietaris ho consenteixen. He passat al Clínic un mes molt a gust.Fum de boja, en part.  Metge nou. Ha d'anar millor el tema. La nau va a empentes i felicitat. He de fer treballar el cos físicament i també mentalment. La nau, que sóc jo, ja amb moltes penalitats i inclús sorpreses grates. No m'he d'acoquinar, sembla ser. Vull dir que puc millorar que no és poc. Viure el present. Hui m'ha saludat una púber gitaneta dient-me el nom: hola  Vicente . He fet algunes faenetes do

  Ho escrius i almenys, descanses i penses que vas per bon camí. Acostar-se als bons col·legues i estar content. Que no t'afonen els col·legues impresentables, tòcxics. Visca la vida aquesta tan amarga amb gent molt digna. A qualque lloc anirem a parar tota la  pelitrumpeli . ¿I per què vols saber tant? Perquè és molt gran i no és ni per a quatre ni quaranta-quatre. Vaja vosté a saber. Enhorabona als factors d'aquestes meravelles, millorables, galàxies i vinga galàxies. a surar. Quina  religionera . Vull dir, serà la més gratificant de totes, amb tot el respecte, siga dit. Sóc un xiquet gran. Vull saber i pregunte. No hi ha mala intenció. Sí que m'interessa conservar l'humor que tenia quan era jove. Ens observen en què posem la música amb alt volum, però açò és bon senyal perquè estic bo. Visca l'alegria i el bon humor. Avant carro que sorolls mous. Galàctics vindran per nosaltres i millorarem. Açò va de la terra al cel amb tota franquesa: prengueu nota.

  Em proposen portar una vida tranquil·leta, tu  majete ,  tranquil  en el teu  silló, musiqueta,dormir ¡oh!  La història es repeteix. Anem al que es veu, com sempre. Que fàcil és arranjar el món després d'haver esmorzat amb un bon condiment i regat per un bon vi de 20 anys. I per acabar d'arreglar el món amb conyac,  Xibes  12 anys, rebentats o rasques (mallorquí) caliquenys. Però el món té solució  però  no la volen aquests culs d'infinita cabuda, no la volen. Quins culs més grossos amb tanta plata i que els rebentara el cul amb tant de condiment perquè no moriren tants xiquets de malalties, fam, aigües térboles, insalubres. Quina tristor, cal repetir. Ara resulta que no hi ha infern per viure ben tranquils. Jo no desitge l'infern per a ningú. Hi ha gent molt dolenta;no sóc jutge. Diluciden que el cel i l'infern estan en aquesta vida, agredolça que veiem. I quan morim, santes pasqües. Punt final, no, ¿pot ser tanta bellesa creada per a res? No ho barregem to

  "Paràlisis  mental . Inseguretat en fer coses. Estancament, impassibilitat en fer les accions quotidianes. Gran falta de seguretat. Impossibilitat de pensar, accionar. crisis d'enrabiar-me, rabia acumulada. Gran sofriment en fer el poc que faig. Sofriment. Patir d ' esperit. Aixafament. Pensament deficient, lent, pesat. Desesperació.  La baixada d'ànim, ansietat. Li tinc pànic. ¿M'ajudareu? Nolite   timere  diu el Nou Testament 16-IV-2014 - Ha expirat el xic de la loteria que era pobre, disfressat d'almoina. No sabia el nom de les dones i les deia a totes " esta ". Era pobre com he dit i ha tingut un soterrar de pobre on no  acudeix   ningú , com sol passar d'un temps  ençà . O com sempre.  Si es mor un ric,  acudeix  molta gent: sol passar aquest cas quasi sempre. Era feliç a la seua manera, content de la  residència  de gent captiva, que cauen com a pardalets en una  gàbia . Final. Venia alguns diumenges a  passeja

  Nadal, Reis, enfonsat, rabiant cos i anima. Bé hem surat. Miraré la llum i els colors per pintar als llenços. M'he deixat la barba per afaitar, semblant  un ànima  de claveguera, segons X,  clotxer . Les bromes i no fer cas. Volar un poc. Emborratxar-se per la vida. Sentir-se poble interessat pels altres, donar la mà per un o per un altre. En els dies de clam, algun amic s'ha interessat per mi i m'ha visitat. Ben agraït. Puc estar-me ben content, al·leluia. Dolor ben rabiós ¿per a què? Creure contra tota esperança. Creure en  Deu . " Quién   habla   solo , espera  hablar  a  Dios  un  día "deia António Machado. Amor, molt d'amor. Fes la pau i no la guerra. Pintar i pintar. Tocar amb l'harmònica quaranta cançons. He de ser realista i no complicar-me la vida, perquè he deixat passar moltes coses bones. I ara no he d'acontentar a tots. Sigues-ho vosaltres també, però no em puc comprometre a contentar a tots i vull ser jo qui no  em co