Blanc d'ociosos

  Delicatessen. Cu-co. Cuco. Guspira. Ens tens enamorats de tu com a poetes, savis i cors de bona ànima. Visca el cuco llargs anys per les formiguetes que som. Vivaldi els volia molt i amb raó es fan de voler; els imitava en les seues obres. Escampa el món formós, àlgid. Volem un món bonic: amb tanta meravella que hi ha i què trauen en la televisió ignominiosa? Cu-co té molts significats: bonic, espavilat, flipant, guai, enrotllat. Moltes obres artístiques ho trauen a relluir: músics, escriptors, poetes, pintors i gents de bé. Fins i tot el piano li canta i el simula. Un altre dia parlarem del rosinyol. Al temps. Plumífers encisants. Micaela Vergara, bona i lluminosa nit; somnis en colors i amb música. Cu-co  amb vestimenta mimètica, grisa, discreta. Apareix i desapareix en un tres i no res. Fins i tot la veu humana el contrafà. Au en el rellotge cu-co.

  Xicotetes coses i actes ens aporten felicitat. Quan ha passat el temps, el reconeixem. Música "Miniatura" ho confirma.   Comprar el diari i uns xurros. Mirar amb humilitat el món xicotet i anodí: perfum de roses, plantes de secà aromàtiques dins del cotxe o en un armari, com el timó, espígol, romaní, té, poliol. Com fa olor el secà després d'una pluja, despertar de caragols parsimoniosos.   Sort de l'amistat renovada, ajuda mútua. una guitarra en la quietud de la nit. Remor de la pluja des de l'ensostrada, carrer i corral.   Detalls entre col·legues: oreig acaronador. Mirar la realitat amb la mentalitat d'un xiquet. Curiositat innocent i verge.   Anar al cinema: art i creació. Riallada.   Un dia sense riure és un dia perdut.

 Estiu, estació esperada i anhelada. Per Sant Joan, bacores, verdes o madures, segures. Juan el Bautista purificant per l'aigua. La Nit Sant Joan: foc, element únic. Cremar tot allò vell. Saltar les fogueres. Nit més curta de l'any.   Hendel i la seua obra, Música per a uns Focs Artificials, va provocar un xicotet incendi en fustes. Va fer una xicoteta prova a la qual va assistir molta gent i molts carruatges van quedar atrapats quatre hores.   Foc i aigua, purificadors. Esta nit, nadar després de jugar amb el foc.   Saltar les fogueres. Caminar pel foc.   Que no s'apague el foc de la teua ànima. Nit màgica per a demanar desitjos i tan antiga com l'home ancestral. Pagana i cristiana, més tard.   Entra l'estiu: nit curta i dia llarg. A l'estiu tota bufona, tota cuca viu. Als països nòrdics, bruixeries, aquelarres. Ells sabran: respecte també.   Agafar el trèvol la Nit de Sant Joan, cantava una cançó o un poema.

  Caminant, no et canses de caminar. --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Aprendre del fracàs, excel·lència, no culpar a ningú. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------  El fracàs, la porta d'entrada a l'èxit.  --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Au ié! Au ja! --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Relax durant el dia: uns estiraments, seguir la respiració. El que no corre, vola, i no hi ha per a tant.   Srta. Micaela Vergara val molt: "música amb ànima" Ràdio 2 clàssica de 10 a 11 de la nit. Ara en estiu, d'onze a dotze amb nom canviat. -------------------------------------------------------------------------------------------------

  Fulano que no fa més que beure, amb cinquanta anys li han penjat una bosseta per als excrements. Ja va ben arreglat. A mi ell i el seu pare em van estafar setanta euros. Mala gent o pobres diables que van empestant la terra. I va seriosament que no és la intenció. Targeta roja: serena la mirada, ferma la veu. --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- La religió no ha de ser fúnebre: com una nit clara. Pecat i pecat, no. La fé i les obres, amb els més necessitats. M'alegra i és exigent: Déu gelós. Excloent d'altres déus. --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------   El rellotge el va fer el rellotger i el món Déu. --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Un gran cor s'ompli amb poc. -----------------------------------------------------

Hi ha W. que em diu que jo li ho he dit cinquanta vegades: jo, mi, me, per a mi, amb mi,. Disc ratllat. Que em pregunten noves matèries.   --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Què puc dir per a fer-vos riure?   --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Està bo el pati per a eixir a jugar.   --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Les xiquetes de la falla van de dos en dos i una li diu a l'altra: tu tens nòvio i jo no en tinc. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------  Aparca ací i allà, colom de la pau. És faena de tots. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------  El que va a treba

  On està X. no falta l'alegria i la gresca. És un xic molt segur de si mateix. Pensa que es farà ric amb el joc. Juga al parxís, al dominó, al subhastat i a tota matèria de baralla (que domina poc i el carden). També juga a la bonoloto, al euromillón, primitiva (tota la gamma).   No té bastant amb una papereta de loteria; compra unes quantes. Juga a tot. Sovinteja el bingo i quan no li va bé, tira les paperetes al sòl, moltes, i li protesta  l'empleada. Ens demanem dos saborosos whiskys deliciosos en el casino. Màquines escurabutxaques escomet mentre l'esperem perquè vinga a sopar amb els col·legues. Són dos amics semblants: joc i trinqui o alpiste. Es barallen i fan les paus contínuament. Iguals com dos gotes d'aigua.   Anem al casino V. En una ruleta ens ix un munt de fitxes de tots els colors. T. dient-li: agafa tots els diners, sopem i ens n'anem de festa. No fa cas. X juga amb quatre o cinc ruletes al mateix temps. "Vosté és jugador, no guanya

  Una iaia té una botella de conyac. I diu:se'm beuen el conyac.  Va i es mor la iaia. Qui es bevia el conyac? Solució: La iaia.     Entre banc i banc ix un frare marmolant. Què és? Solució: el pet.   Comptes clars, amistats llargues. A ningú li amarga un dolç. No per més és dolent.   I hui les capritxoses muses han passat de mi: aniran de vacances.   Dèia Joan Sebastià Bach: qualsevol que treballara com jo ho he fet hauria aconseguit el que jo he conseguit. I si u no val, també?   Idó va bé? Bé va! (Salutació a Mallorca pel carrer en creuar-se.)   Els morts que vos mateu, fruïxen de bona salut. Morir-se és el pitjor o també el patir.   Camilo José Cela déia que a Cervantes el Quixot li va eixir redó. Però li va passar una cabronada al cavaller després d'una, altra. El Tirant lo Blanc és més sensual i vividor.   El pronòstic txirivia endevinava la pluja quan plovia.   Visca l'amor que m'ha donat l'amiga fre

  Parle i el cor se'm n'ix per la boca. Pobre de tot el que heu donat i en la teua misèria, tan pur. Armar-se de paciència. Viure el present i el futur i el passat deixa'ls anar Un colp de taüt en terra és perfectament seriós. (disculpen les molèsties) Ocellets a volar, se'n va Pere, se'n va Joan. Torna P. torna J. Ha plogut sobre el meu cap, ha crescut herba molt verda i he eixit a passejar amb el cap florit i formós.

  Si tot estiguera permés, em perdria amb tanta llibertat. Les guerres d'amor. Temprança. La música és un vi preciós. Rellotge sense barilletes. Inefable harmònica dona'ns pau que bona falta ens fa. Beneïda cadira de rodes que em portes d'ací a allà. Somia en colors i amb música. Bona i reparadora nit! 

  ... s'havia ofegat un nebot de Toni Ortega en la localitat de Bariloche que és la Suïssa argentina. Llacs d'aigua gelada a causa de les neus de l'hivern. Unes ones de mig metre són un gran perill per a una balsa neumàtica; el nebot s'astorà, es va  tirar a nadar i l'aigua congelada se'l tragà. El busquem però no el trobem. De tornada se'ns va desbaratar el cotxe i ja de matinada en una gasolinera un xaval va poder arreglar-lo. Punxem una roda i vam haver de posar la de recanvi. El cotxe es parà però vam tenir la sort de ser la carretera cap avall fins la gasolinera. Vam veure un volcà en repòs. Jo anava tapat amb una manta del fred que fèia: els Andes. Estem en la Pampa seca i la brossa és grisa. Visitem a un home que viu en una illa, al fons d'un bosc que hi ha enmig d'un riu molt gran. Té una torre de vigilància i un fusell per si van per ell, per a defendre's, matant. En el vaporeto pujà una família amb una índia gran, jove, una preciosita

  Vaig agafar autobús camí de casa de l'amic que m'havia convidat. El viatge durà des de les set de la vesprada fins a les deu del matí i veig les llums que il·luminen els poblats pels quals anem passant, poblats fets de casetes de secà i peretes de llum. Planta baixa. Per preguntar dos vegades m'equivoque de parada i una vegada creuat un pont vaig veure una caserna de la policia. Els vaig dir on anava, Xipoleti, i em van acompanyar tot el trajecte, Baixe al final del carrer i la casa estava al principi: carrer llarguíssim amb molta calor i carregat amb dues bosses-maleta pesades:era migdia. Per fi arribe i el meu amic i una amiga seua no son a casa, M'entretinc parlant amb un comerciant d'un quiosc fins que venen. Al matí següent visite a un amic de Pep Buhïgues i passe una nit amb ell, però m'equivoque de parada i vaig un bon tros caminant. Vaig extendre, a la nit, una tovallola sobre un radiador i la vaig trobar xamuscada l'endemà. Torne a anar a

  Acompanyat per Pep Buhïgues en llargues nits de festa, vaig fer amistat amb un pintor argentí, Toni Ortega, acabava de guanyar cent dòlars i s’encabotà en què anara amb ell al seu país. Només tinc quaranta mil pessetes. Vaig anar a cobrar l'atur per al bitllet d'avió i vaig arribar dos minuts abans de tancar;una funcionària enemiga, em  tancà les portes perquè m'havia dit que li parlara en castellà i li contestí que si de mi depenguera no ocuparia una plaça d'atenció al públic.   Cent mil pessetes valia el bitllet d'avió anada i tornada, cent mil pessetes que no tenia i em va prestar la meua benvolgudíssima cunyada (en el cel estiga) a retornar quan tornara després d'estar mes i mig allí. De València a Madrid, de Madrid a Dakar, on vaig trobar policies de raça negra altíssims, perquè si ixes fora de l'aeroport et jugues la vida. A continuació nou hores per damunt de l'oceà atlàntic cap a Asunción del Paraguai. Sobrevolant el Paraguai es v

  "Dos amics amb sort" Van per Soria, muntanyenca de calfred. El copilot dorm. El conductor descapça una mínima adormida. Obri els ulls i veu un precipici. Una volantada rabiosa els salva la vida. El conductor s'engul el cas. Li ho va comentar al copilot anys després i resulta que este també es va adonar i li ho va callar. Canvien opinions. Van tornar a nàixer aquella vesprada per Soria pura i freda. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------    "Discjòquei" Hui dissabte. Demà diumenge: vindrà un grup de jovenes amb alguna cervesa en el cos. Vicent posa música canyera. He de posar la música bona; la que jo considere que és per a mi la millor. Davant de la meua casa hi ha un café i jo discjòquei, en front. Ja us comptaré com ha anat el cas i el pas.     "Pluriocupació" Estic encabotat amb la deshabituació de la droga dura d'un jove quasi perdut. Donar plata ni

  Jo (parle per mi, parle per tots) si haguera de salvar un hobbie, salvaria la música: m'ajuda a dormir quan fallen els somnífers; ben adormit, m'anima a anar de festa; em desenrotlla el cap, me l'amplia a més intel·ligent, m'ho passe d'allò més bé, soc feliç. Ja m'ha demanat la muntanya de vinils, lp's i cds que tinc, un que no para d'amargar-me la vida. Malgrat tot m'he promés no renyir i més quan ell és d'un extrem ideològic i jo de l'altre. Vosté què faria? Jo de moment romanc mut. Era broma... em diu.

  No es pot ser bo. Ara t'assabentes? Un, estira cap a ell; l'altre cerca el seu interés: tots per al sac i el sac en terra. Molta tafaneria. Només mirar i no banyar-se el cul? Portar-me rates al piló que jo les mataré. Desfés-te d'eixa morralla si vols subsistir: una de freda i una de calenta. Progressant passet a passet que és com es fa el caminet. Un amor cap a tot em devora. Hi ha gent molt dolenta. Enrollat bé i passa. Tu fas com tots. Cuida't: ho intente. De nit actuen els malfactors. Eixiré amb la llum del dia. a l'alba. Deixa't portar. Vulgues-te. Per a parlar, escolta primer i a continuació, calla't. Hui les muses han passat de mi, seran de vacances. És molt senzill: tu m'ajudes i jo t'ajude. Ara diuen: persones tòxiques, no, gràcies. Pregunta! Jo perdone i no oblide per sort o disort.

  Ennuvolada negra i amenaçadora, llampecs il·luminadors d'entrada a la vesprada i trons estrepitosos que gelen el cor. Tempestat que discorre per dalt. Primer, cortina de calamarsada i pluja que a València va ferir a gent per la grandària de la pedra blanca. Seguidament aiguada a dolls, torrentada d'una hora de duració. Plovia, primer sense parar, enfollidament. Mitja hora parant i movent enfurismada. Quan plovia ho feia amb ardor a pleret. Tombollons, fúria. Quanta vida ha donat! En algun lloc inundant desbocadament. Ara en setmanes brollarà l'herba verda amb flors magenta, grogues, campanetes acolorides malva entre blava i rosa. Una gran festa, tan sec i mústic com estava tot. Deus lars prodiguen-se; tanta falta que feia. Sequera encabotada tossudament estèril. Hui diuen que també plourà però no tant com ahir. La volem amb recel, iradament vinga, benvinguda.   Ara ve "El xiquet" amb pluges furioses inundant catastròficament i sequeres extremes.

  Setanta-quatre anys: visc intensament les hores i els dies amb recel i un gust exquisit. Últimament he estat agafant l'autobús de l'EMT, dos vegades el vaig fer a les sis i mitja del matí. Un d'eixos dies va estar plovent durant tot el viatge de Vinalesa a València. Un goig veure l'eixugaparabrisa enorme que tenen els autobusos; esquerra, dreta, esquerra, dreta. Em sentia arrobat, comprés i feliç d'esta pluja tova i revificant. He parlat un poc amb els xofers, acomiadant-me amb el desig d'un bon dia i una millor vida, donant-nos la mà pel plaer de ser passejat i conduït. Conductors tractant el cotxàs amb ànim, delicadesa i mirament. Un dia vaig agafar l'autobús a les set i mitja i un altre a les huit i mitja, este últim dia va ser quan estant assegut en la parada he fruït dels llampecs que il·luminaven la claredat del matí i tronaven eficientment. Tempestat llunyana perquè entre llampec i tro passaven més de deu segons. En l'autobús pujaven

Som amics des de la infància, li dec molta saviesa perquè és un home de món. Tenia un tocadiscos estéreo, sent xicalla:plaer. És molt inquiet i va anar passant d'uns grups d'amistats a uns altres, treballant, la qual cosa vulgarment es diu "un cul de mal seient", dit en plata. Seminari, banc, fàbrica d'amplificadors, taules de so, productor de discos, manager de músics, va fer el disc "Mediterranies i Holocaust". Ell va ser qui em va presentar l'aventura apassionant i trencada tràgicament de Cotó-en-pèl i vaig fer una lletra "Holocaust" i altres més: quan un home o uns pocs moren per tot un poble o a l'inrevés: tot un poble és víctima en benefici d'uns explotadors, tetines, xupladors de sang, fins i tot, la qual cosa els done la gana de fer dels pobles, que no és poc i ben dolent, ignorants i persones que no creuen en res, fàcilment manipulables. En altres pàgines d'estos escrits apareix ell, sempre beneficiant als uns i als alt