Blanc d'ociosos

 Llenguatge universal de la humanitat. Este món sense música seria un gran absurd. Ànima, psique de l'aire, del vent, de l'èter, de l'atmosfera, de l'espai. Comunicació humana, sense fronteres. Quan els somnífers no fan res, ella actua. Oh! quedem rendits, adormits per la sorpresa, anorreats i pren vitamines el cos en manera de dormir com un tronc.   Ben adormits, descansats ens anem de festa enervats per música ideal. Més música per favor. Que no pare de sonar.   Lleva la pols dels dies i les hores que acumula el cos. Interior net, alat, prístin, lleuger gràcies a ella. Elimina penes, maldecaps, odis. Cada generació  fruïx de diversos estils. Qualsevol música ben interpretada és bona i gloriosa. Beneïda música, no ens desempares mai.   Amb ella es balla més ben agarrats. Engronsadora, vol alat, sibil·lina, màgica actua sobre el cervell com moltes llengües i el fan còsmic. Música de guitarra, llaüt, piano, oboé, violí, arpa, flauta, fagot, trom...

L'hivern arriba; el final de la vida. La gran mentida de la vida, no vull dir-ho. Cels ennuvolats de núvols negres, fred, calfreds. Hi ha por encara que es negue. Hi ha altres vides? Probablement sí. Creats per a patir, no! Volem més. L'arbre va quedant-se nu. Vola l'alegria. Es perd l'humor, hi ha destrucció. La vida, al final, pot tornar-se molt cruel; que ens tracte amb afecte. Mort digna. No al final desastrós. La mort i el sofriment són el pitjor.

El poc agrada i el molt cansa. Seré breu. Disculpen que no m'alce. S'està tan bé sense fer res. Si és bonic o espectacular pensar, imaginar l'obra d'art per a què plasmar-la. Anem per lliure. No portem faixa ni sostingues.   Les llàgrimes no deixen veure; és més galana la riallada. Trenquem el compàs perdem el nord, relativament: al mig reina la virtut. Entrebancs, palletes en els ulls. Un simple no, és una paraula a vegades alliberadora.   Fer i desfer faena del matalafer. Tú de quines parles? Per a parlar escoltar primer, després callar. Les parets escolten, tant es val. On va el poal seguix la corda, orde i concert.   Una boira fosca i espessa ens tanca els ulls i no ens deixa respirar ni quatre gotes d'amor. Agarrar-ho com vinga. Art amatòria: El piu, en una forja; una miqueta d'escatologia no vindria res malament.   Ei! enrotlla't bé i passa. Punt i seguit. Tot és començar. Ni tres, ni dos, ni una, ni mitjana ni cap. Enviar a fer bol...

Ho convertix tot en or. L'alegria crema els dolors i les penes. Alegria és deure, obligació. Alegria si podem i ens deixen tindre-la. Pot ocórrer. Ens dona ales, vola. Cantem i ve ella. Tots tenen dret a ella.   Bohomia del cor de bona ànima. Cançoneta delitosa.   El món la té, abunda, ens agermana. Toca identificar-la, perseguir-la. Vol col·laboració, lliura’ns. Ens tindrà com una llet materna. Apuntem-nos, lirisme, dolçor.   És una medicina contra el decaïment i la melancolia. Puja l'ànima, espirit, psiqué. Alé Un vent fragant, temperat, temprança. Fora histerismes i bogeries. Sensual. Una pasqua florida. Ànim que sura com a crispeta en   L'eter. Esponja  el pit. Respirem millor a ple pulmó. No ens abandones ni de nit ni de dia, orbegoig. Alcàsser inexpugnable.   Bella cançó; fes-nos sempre companyia.   Alada, subtil, delicada no t'esmunyes. Espavila amuntó.   I tornarem a cantar.

Que ploga, que ploga la verge de la cova! Els ocellets canten, els núvols s'alcen. Que sí, que no, que caiga un aiguat enmig de l'estació. Que trenquen els cristalls d'alegres finestrals.

Ja plou caragol; trau les banyes que ix el sol i quan plou també. Com esvares, rellisques pel caminet de bava que tu mateix compons. S'han acabat les vaquetes caragol? Tan bones per a la paella. A Castelló les repoblaven per les muntanyes i secans.   Èxit

Que glop més cruel per a una mare: dos filles putes i un fill frare. Tots d'un ventre i cadascun d'un temple. Trinquet, esport d'un poble. Joc internacional, exportable a tot arreu. En les estreles dibuixe el meu destí. Virtut, harmonia, equilibri, bellesa, saviesa: home sa.

Alça't Sant Josep i encén la canela i els àngels que van en carrera i troben un xiquet vestit de seda. De qui és eixe xiquet vestit de seda? On està Sant Joan? Parlant amb Sant Pere. On està Sant Pere? Obrint i tancant les portes del cel.

Tot cal fins i tot formós, bonic en la seua misèria. Copeo, copeo, copeo traïdor. Esta vida és una m.: no, paciència, temperança, amor, amistat, comunicació, diners i més que ja saps. Diners fan bé, diners fan malament; diners fan a l'home infernal. En un bar de música i copes diu un cartell: Prohibides les corbates i fan concentracions de gossos majúsculs, nobles.   És Anomia (sense llei). Jubilat.   Paciència, no hi ha una altra ciència.

S'esmuny en què no tinc temps. Temps perdut. Omplir-ho en amistats, serenitat, autenticitat: no el balafiem, dissipant-nos. Temps intens a obrar dignament. No servix banalitat. Ens podem perdre allò raonable: som humans; a contra rellotge sabem el que fem i deixem de fer.

La bellesa aminora el dolor de la pèrdua dels sers estimats difunts.   Els pintors impressionistes ens faciliten la preciositat del goig de la naturalesa vegetal i humana amb tots els decorats.   Llums i colors inefables.

Importa el present. El passat si és penós, soltar el llast. El passat, ho diu la paraula, passat està. El futur... ell dirà. Viure el present intensament, amb recel, sense demora, que la vida passa com un tren a tota velocitat; és un poc curta. Passa volant.

L'univers és tan gran, que cap un esclat de bellesa, optimisme i veritat.

No és demanar massa. Mirem el futur, perquè arriben fruïts saborosos. Estan tan bons. No m'oblideu.   Un bon psiquiatra sobra o no: no és metge de bojos, folls i orats.Por a la soledat i a la baixada d'ànim. Vindran dies clars, de pluja i de tempestat. Lleugers d'equipatge ens n'anem. Cada dia escric pitjor, què riure. M'he despertat, dormint en  el silló, còmode, sense dolors i amb ganes d'escriure.   Feia mesos que no escrivia: al·leluia.

Sempre s'ha dit que no es pot anar contra natura. Hui hi ha tanta oferta alterant la naturalesa dels productes! Estos dies s'ha destapat l'alarma: S'ha declarat cancerigen en tota Europa unes creïllas amb sabor de pernil. Hi ha tanta oferta que va contra nosaltres, perquè no es respecta la naturalesa dels productes.   O tornem a naturalitzar l'oferta o la desnaturalització acabarà amb nosaltres. Tantes varietats de cervesa o altres productes com ens oferixen són naturals i sans? Homes barbuts que s'han alterat a dones. Canvis de sexe que poden acabar en tragèdies com suïcidis. Per la boca mor el peix, polítics! Mentiders, insultadors, falsos, lladres, afany de poders, tot val, siga blanc o negre i mig; senyors esmunydors del poble pla.   Que cada cofrare aguante la seua vela que la processó és llarga i el ciri curt. Sense aigua no hi ha vida: la palla s'encén en flames, es convertix en pols: canvi de naturalesa, a perdre. Química, borumballa....

Trinitat Santa, Mare de Déu guapíssima, Sant Joan de la Creu, Santa Teresa, Santa Teresita del xiquet Jesús, Sant Josep, evangelistes, apòstols, profetes, Sant Honorat, sants i àngels del cel, tireu-nos una maneta. Rector d'Ars.   Som vostres i a vosaltres ens encomanem.   Far en la foscor. Marqueu-nos el camí al cel. Sabem que la fe i les bones obres amb el desemparat hi ha que seguir. Un amor cap a tot ens devora.   Benaurances.   Confiem en vosaltres.   Este món apassionant i caòtic tenim. I us resem, cantant, que val per dues vegades, l'oració. Volem ser àngels cantants de la vostra glòria immensa. Món, vall de llàgrimes: us esperem perquè visquem al vostre costat. No ens desempareu. Que el senyor ens construïsca la casa i ens guarde la ciutat. Verge Maria, bellíssima. Que ens òmpliga de les seues bondats, tantes com estreles té l'univers. Demane la pau i l'amor i el diàleg.   Compte qui vulga amb mi, pobre pelegrí. Que el ...

Esperit, psique, ment, ànima, apassionats, insondables.   Em sosté l'esperança, majestática opera.   Firmament d'estreles, naturalesa fluint, somiem lliures, constel·lació sense límits centellejants.   Port d'Hamburg. Canales d'Amsterdam. Milers de ponts en Venèsia: visitem-los, deixem-nos portar. Orquestra nocturna amb tots els instruments, il·luminant la celístia.   Sanpetersburg: museu Ermitage.

Colom solitari, ànima del secà primorós. Aromes de timó romaní, espígol camomila; te, poliol sobre roques amb badalls o clotets plens de terra. Si plou, el secà s'il·lumina de fragància, de caragols blancs, vaquetes queden? Alt és de contemplar els pins verds, grocs o les garroferes amb garrofes xarolades. Èter diàfan, translúcid, intacte com el primer dia. S'omplirà de flors per a les abelles. Plou ben poc. Vine aigua.

Deia que era demostració d'esterilitat i de falta d'inspiració tractar d'amor. Quantes cançons canten sobre l'amor o semblança? Directament o indirectament. Tendre o espinós.

Unir-nos i ajudar-se. Voler-nos i perdonar-nos. En virtuts molt a rascar. autoperdonar-nos va bé. Filòsofs que es jugaven la vida assenyalant als dèspotes i tirans i moren com Sòcrates. Valors ètics no els abandones: creu-me si vols. Camisa d'onze vares, posar-se?