Blanc d'ociosos

Estimar i ser estimat reconeixent-nos febles. Ser estimat infon força i coratge per a afrontar la vida i els dies. És un bon projecte ben valuós. Abandonem orgulls i vanaglòries.   On no hi ha rancúnies, hi ha pau, serenitat i equilibri. Estimar i ser estimat, només a dos bandes.  És trist no ser estimat però més punyetero és no voler.  Si fa mal no ser estimat, pitjor és no haver volgut. Remor d'aigua pura, brollador. Voler porta els seus riscos a perdre. Voler a canvi de rebre res, cor fort: no ser correspost.Un sense viure en mi i tanta alta vida espere, que muir perquè no muir.

La casba, medina o mercat és un laberint de carrerons que es toquen les dos bandes. Has d'anar acompanyat per un guia, si no estàs perdut. Amb el guia concertes un preu per un temps. De gènere comprable, hi ha de tot quant la imaginació vulga. Tant com productes, hi ha gent vestida clàssica àrab o moderna o europea, turística.   Cases de menjars, multitud d'olors, equipaments per a la casa, decoració, artesania, artesans treballant els metalls nobles. El guia et porta per diferents comerços. Gel·labes (jo em vaig comprar una blanca elaborada brodada que deixant-la per a disfresses m'he quedat sense ella) anells, polseres, pendents i volen regatejar amb una certa violència xillant. Acabes comprant al preu convingut. És el secret del regateig: fer-te comprar. Són infatigables fins a i tot pesats i enutjosos.  Si compres, el guia també es beneficia; persones alegres i disbauxades per pròpia joventut, estudiants. De vegades fèiem una carrera de córrer enfollits, t...

Tenim amics a Tarifa i allí que ens vam anar. Ens repetien una vegada i una altra, que ens robaran i violaran. Tot el contrari succeirà. A Tànger, ens espantem perquè la gent se'ns tirava damunt del nostre cotxe no deixant-nos avançar. Demanar és la seua manera de buscar-se la vida. Aconseguim realitzar un tràmit burocràtic la Carta Verda, la qual era l'únic que ens faltava per a entrar al país; una vegada reeixit, peguem a fugir d'allí, d'aquell cacau de gent i vam posar rumb a Rabat. Capital del regne i ciutat que ens va recomanar un xic alt i cult. Ens va presentar a tota la seua família i prenem te asseguts en primoroses catifes, estores i delicats coixins. Ens va instal·lar en una escola on s'allotjaven membres d'un camp de treball d'universitaris de diversos païssos. Hi ha un àrab corpulent del qual tot el món fug, a qui done conversa. El meu company de viatge s'enfada perquè un xaval francés molt ben educat ens abandona en veure al moro pallissa, ...

  Il·lusiona't, entusiasma't, torna a començar, a començar, a volar malgrat tot, novetats.Gamberrisme al vol de volar. Cada dia és el millor de l'any. Alegra eixa cara;sí que pots. Construir més amics. Som col.legues. Va que sí. Tu m'ajudes, jo també t'ajude. Unim-nos! Passant per damunt de les ideologies, Parany trampós.  Ens han enguerrat uns contra altres. Ens volen bobalicons. No podran. Som formiguetes amb un cor d'or. Cors de bona ànima o esperit. Tant ça val. Unim-nos:no podran amb nosaltres. Per més: no tenim bastant.   Tendressa, humilitat, coratge i esperança, temperança. I bon humor :és gratis. Tu saps molts més valors, cavaller de pro, prohom amb immillorable afany. Som homenots. No et canses i si fa falta descansa un poc. Honorabilitat, bon gust si no exquisit. Delicatessen. I molta risa. Quasi tot amb alegria; vibracions selectes i ben marjoses, radiants. Viu cada dia com si fora l'últim.   La vida és dura però mal...

Per què la neu besa tan delicadament els camps, les plantes, els arbres? El meu cor espera també cap a la llum i la vida, un altre miracle de la primavera.   L'hivern facilita veure la ximenera cremar troncs, ceps i torrar-se uns xoricets o carn i embotit a la brasa. Molta botifarra. És molt sana. L'hivern és estació i és temps de romandre a casa, calentets, amb amics o família; llegir llibres, són un tresor. Fer el que t'agrade:felicitat, primera norma si podem i ens deixen. El llibre ha fet bones revolucions estimables:plaer, goig, nous mons fàcils i bon humor,etc. Primerament estaven en les roques de les coves. Anys passats al plom. També en els papirs, en les parets de les piràmides. Faena de manuenses, manuscrits policromats, grans obres d'art.   Quan va aparéixer el paper, en paper massívament. Gran revolució i canvis portaren els llibres, la imprenta que es feu la primera a València a Espanya.   No a l'abast de tots, lamentablement. el llibr...

 Un bon hàbit val un imperi o un potosí que era una riquissima ciutat o territori ric en or i plata i botifarres a manta.  Hàbit de saludar; donar el bon dia; preocupar-nos els uns dels altres; col·laborar i ajudar-nos, tot costa una nimietat. Va que la vida són quatre dies mal comptats!   Hàbit: llibertat d'opinió. Mirar-se a la cara. L'home ha d'anar per damunt de la política. Parlar de política sense discutir, serenament. L'esperança no cal perdre-la.   Una miqueta de bon rotllo no vindria gens malament. Volem festes fardones.   Oh, el riure i el bon humor! Conrear-ho  vol dir, cultivar-lo. Seríem més feliços. La broma afable. Contar acudits.   Mig món parla de l'altre mig món, sense fer-se mal, dolor, no. Tot es sap. Ja em ve bastant perquè sí, com per a provocar-lo, el dolor.   Felicitat per bandera, alegria, bonhomia, voler-se ha de costar ben poc; sinó estem en la pols. Odi bandejat.   Millor p...

 D'esta vida trauràs ventre ple i res més diu X?   Verónica la música simfònica.   Tens més cara que un sac de chavos o borbonalla esculpida en cèntims.   Li diuen Antonio Manchado, Tacat perquè sempre portava  medallons a la roba. Camilo José Cela deia d'ell que era l'home més bo del món.   Per a parlar, escolteu primer i després calleu. I hi ha qui fa el contrari. Trenca que et trenca, segons va la lluna.   Comptes  clars, amistats llargues. A l'ase mort, civada a la cua. Anaren a per llana i tornaren esquilats.   Alt com un pi i no aguanta un garrofí. Què és? El fum.   Rebentà de riure un home tan seriós. Ningú ho diria 

Era tan bon home. Era tan bon home però hui s'ha mort: quina mala sort!  Morir-se és el pitjor. Patir morint-se encara és més fatal. Que no ens toque eixa loteria funesta. Que la vellea ens tracte bé. Cementeri vol dir dormitori. Bona nit. Al tombo!  A la nit tots els gats són marrons.

Autoconfiança en tu mateix. Virtut i temprança.   No us deixeu manipular. Tractar de no fer canviar a ningú: és una falta de respecte.   No tocar els punts febles de ningú. Informar-se de fonts potables. Sense capacitat crítica i no creient en res; i sense cultura: persona fàcil de manipular i estafar.   Actualitat.   Hem de tindre xicotetes il·lusions i projectes a aconseguir. Serem més feliços. I els consells amb diners.   Autoajuda: serenitat, bellesa, saviesa. La cultura és més que estudiar. Un ofici té la seua cultura. Un ric què dona? Vostés voten a qui els roba. Rics bons també hi ha.   Vivim en un món apassionat però també caòtic.   Si jo fora pescador, pescaria l'aurora. Una celístia (sol, núvols i colors) podem contemplar i és pescar l'aurora, en eixir o amagar-se el sol.   Seducció; paciència, perseverança. Una mentida repetida moltes vegades, es convertix en veritat per als incauts. Pre...

Silenci, harmonia, pau, saviesa, felicitat. No als pensaments negatius. Quan parles, que les paraules siguen millors que el silenci. Per a parlar, escoltar primer, després calleu. No m'importa que les parets escolten. Esborrar-me el passat: em fa mal, em pesa.  Tant de bo que m'han donat i no ho he acceptat.  Silenci mental, encefalograma pla reclame. Art, bellesa inefable a destruir malsdecap. Un poc cansat m'enxampeu. Esguard, mirada sorpresa, meravellada. Ser feliç per davant de tot, primera i principal norma, obligació. La vida és per a viure-la amb recel. Després d'esta vall de llàgrimes hi ha més vides. No ens han fet, ni creat, per a patir un riu de mort el dia. Vindran temps millors, més lluminosos. Murmurar és tòxic. Al llibre, un monument. Ells, callant, callant, van fructificant. Sordina en la vida tímbrica de so. Comunicació, no soroll i cacofonia dissipadora, fofa.

Di-me amb què et divertixes i et diré qui eres. Felicitat més que diversió. Descans, carregar la bateria o les piles, expandir-se, posar-se a to i bé a gust; tots necessitem la diversió.  Serenitat. Mirem quina triem. Falta molta alegria en el món; en les arts que venen de molts anys. Absent en la meua edat. Reggaeton potable? Diversió de mòbils, pobra; anticomunicativa. Banda de cors solitaris. Un dia sense riure és un dia perdut. Diversió de la cort i tota la comitiva palatina, divertimentos. Les bromes enrotllades es perden amb l'edat. Autodiversió, sana, saludable. Carpe diem. Au, ie, au, ià! (tot vocals) Simpatia amb elegància. Oci a cultivar saludable, beneficiós amb gust i a gust. Per la diversió i sobre gustos no hi ha disputa. Veig a la gent un poc rareta, puntimirada a desgana amb la diversió i l'oci, ja majors que som. Tant de bo m'equivoque.

Metàfores, somnis. La saviesa va davant de la poesia, alé invisible, rebolica l'ànima. Cant quotidià invisible. Poesia eres tu. Dóna un canvi a la naturalesa, ens transforma la realitat amb uns ulls nous. El futur de la poesia és la fraternitat humana.  Lirisme, espiritualitat.  La música antiga, medieval, monòdies, polifònica, classicisme, romàntica, pastoral, bucòlica, grecollatina, modernista, humorista, la dels joglars. Les muses entren en acció amb els ulls de poetes que pinten els relats. Sensibilitat i sensualitat. Les llengües és revoliquen, s'il·luminen embriagades de bellesa d'inspiració. El cor s'enfortix, s'esponxa. Esbalaït, encuriosit, investigador. Poesia és creació, donar a llum, naixement de noves visions, indagar, descriure, sorprendre's, inici de bons camins que marquen els descobriments. Obrir portes i finestres. Pas a la llum, a l’oreig. Cada poeta és un món. Ment en flama viva, la poesia marca el futur, l'arribada. La poesia es pot conv...

 Llenguatge universal de la humanitat. Este món sense música seria un gran absurd. Ànima, psique de l'aire, del vent, de l'èter, de l'atmosfera, de l'espai. Comunicació humana, sense fronteres. Quan els somnífers no fan res, ella actua. Oh! quedem rendits, adormits per la sorpresa, anorreats i pren vitamines el cos en manera de dormir com un tronc.   Ben adormits, descansats ens anem de festa enervats per música ideal. Més música per favor. Que no pare de sonar.   Lleva la pols dels dies i les hores que acumula el cos. Interior net, alat, prístin, lleuger gràcies a ella. Elimina penes, maldecaps, odis. Cada generació  fruïx de diversos estils. Qualsevol música ben interpretada és bona i gloriosa. Beneïda música, no ens desempares mai.   Amb ella es balla més ben agarrats. Engronsadora, vol alat, sibil·lina, màgica actua sobre el cervell com moltes llengües i el fan còsmic. Música de guitarra, llaüt, piano, oboé, violí, arpa, flauta, fagot, trom...

L'hivern arriba; el final de la vida. La gran mentida de la vida, no vull dir-ho. Cels ennuvolats de núvols negres, fred, calfreds. Hi ha por encara que es negue. Hi ha altres vides? Probablement sí. Creats per a patir, no! Volem més. L'arbre va quedant-se nu. Vola l'alegria. Es perd l'humor, hi ha destrucció. La vida, al final, pot tornar-se molt cruel; que ens tracte amb afecte. Mort digna. No al final desastrós. La mort i el sofriment són el pitjor.

El poc agrada i el molt cansa. Seré breu. Disculpen que no m'alce. S'està tan bé sense fer res. Si és bonic o espectacular pensar, imaginar l'obra d'art per a què plasmar-la. Anem per lliure. No portem faixa ni sostingues.   Les llàgrimes no deixen veure; és més galana la riallada. Trenquem el compàs perdem el nord, relativament: al mig reina la virtut. Entrebancs, palletes en els ulls. Un simple no, és una paraula a vegades alliberadora.   Fer i desfer faena del matalafer. Les parets escolten, tant ça val. On va el poal seguix la corda, orde i concert.   Una boira fosca i espessa ens tanca els ulls i no ens deixa respirar ni quatre gotes d'amor. Agarrar-ho com vinga. Art amatòria: El piu, en una forja; una miqueta d'escatologia no vindria gens malament.   Ei! enrotlla't bé i passa. Punt i seguit. Tot és començar. Ni tres, ni dos, ni una, ni mitjana ni cap. Enviar a fer bolillos, rebosillos. W. Amadeus Mozart el posen molt, Haynd no tan...

Ho convertix tot en or. L'alegria crema els dolors i les penes. Alegria és deure, obligació. Alegria si podem i ens deixen tindre-la. Pot ocórrer. Ens dona ales, vola. Cantem i ve ella. Tots tenen dret a ella.   Bohomia del cor de bona ànima. Cançoneta delitosa.   El món la té, abunda, ens agermana. Toca identificar-la, perseguir-la. Vol col·laboració, lliura’ns. Ens tindrà com una llet materna. Apuntem-nos, lirisme, dolçor.   És una medicina contra el decaïment i la melancolia. Puja l'ànima, espirit, psiqué. Alé Un vent fragant, temperat, temprança. Fora histerismes i bogeries. Sensual. Una pasqua florida. Ànim que sura com a crispeta en   L'eter. Esponja  el pit. Respirem millor a ple pulmó. No ens abandones ni de nit ni de dia, orbegoig. Alcàsser inexpugnable.   Bella cançó; fes-nos sempre companyia.   Alada, subtil, delicada no t'esmunyes. Espavila amuntó.   I tornarem a cantar.

Que ploga, que ploga la verge de la cova! Els ocellets canten, els núvols s'alcen. Que sí, que no, que caiga un aiguat enmig de l'estació. Que trenquen els cristalls d'alegres finestrals.

Ja plou caragol; trau les banyes que ix el sol i quan plou també. Com esvares, rellisques pel caminet de bava que tu mateix compons. S'han acabat les vaquetes caragol? Tan bones per a la paella. A Castelló les repoblaven per les muntanyes i secans.   Èxit

Que glop més cruel per a una mare: dos filles putes i un fill frare. Tots d'un ventre i cadascun d'un temple. Trinquet, esport d'un poble. Joc internacional, exportable a tot arreu. En les estreles dibuixe el meu destí. Virtut, harmonia, equilibri, bellesa, saviesa: home sa.

Alça't Sant Josep i encén la canela i els àngels que van en carrera i troben un xiquet vestit de seda. De qui és eixe xiquet vestit de seda? On està Sant Joan? Parlant amb Sant Pere. On està Sant Pere? Obrint i tancant les portes del cel.