Blanc d'ociosos

Ressò màgic d'un món invisible. Art que dona vida eufòrica, saludable i sensual. Do que prové de les estreles. Música callada i soledat sonora. Mel per als nervis. Primitiva dels joglars, barroca, clàssica, romàntica, impressionista: no te les acabes mai.  Música dels ocells, acompanyant la pujada del dia, a la primavera nit i de dia. Empatia delirant. Colors en les òperes, poesia en el vent.   No deixes de sonar mai, sempre parlaré bé de tu.

 Música que fluïx del cor com el cant d'un ocell, posem la merla matinera, encara fosc. Primavera: tot jove, estrenat, valguen les paraules per a donar-te la benvinguda, tot temperat, radiant, nou.   Joventut, xiqueta de l'any. Podràs fer morir una flor però no podràs amb totes. Ocells cantaors i flors galanes amb la millor gal·la.  Flor que fas de la primavera, única. Estiu, tardor amb munió de fruits saborosos.   Primavera: obrir les finestres, pas al sol, perfums, pel·lícula en tecnicolor, fogosa amb la seua aportació per tots coneguda, primavera de les arts, imparable, fes-nos sempre companyia.  

Savi és ser senzill. Simple és donar pas a allò essencial i necessari.   Senzilla simplicitat, és gran saber autèntic, no a la multiplicitat confusa. Has viscut simple i senzill, navegaves en allò elemental, necessari, sense balafiaments a l'ús. Llum intacta i sempre nova, brisa, aigua pura i transparent. Ens donareu el pa que en si contenia tot delicte que no és poc, cantem.

Paciència. Tot anirà bé. Un problema s'acaba amb la mort. La música em trau el dolor. La música és eterna. Un problema, no és problema si no té solució. La música elimina molts problemes i melancolies. No us oblideu de la veu humana en música, en mil textures transfigurant-se com a varietat de perfums. Beneïda música.  

Enumera meravelles de les quals gaudim i ens eleven al gaudi. Cor enlairat, excels. Benaurats, riquesa, alegria desbordada. Bondat desbordada, cantaire, arc de Sant Martí virolat.   Entusiasme entusiasmat. Alegria per tantes bondats pletòriques, fora de si. Cantarem la vida del poble que no vol morir, perdre tot l'encant. Posem-nos les ales del pintor, cantor de literat, de l'arquitecte, de l'evangelista, del caminant, de l'il·luminat, del músic, de l'home feliç i alegoria del cor de bona ànima, del cec que veu que veurà, de l'enamorat, del qual s'admira i valora, del benefactor que sembra pau, solidaritat, fraternitat, bonhomía, perfeccionista, elegant, fester, humorista amable, el que perdona, l'amable, l'incansable.   Honor que naix de la virtut. La dignitat no es té, es mereix. Honrades és dignitat.  

Llenguatge, eres magnífic. Sordera, eres ceguera dels sons, tan cruels ambdos, comunitaris, comunicadors. Alelat es queda el sord, obnubilat. Altres sentits creixen: ho dubte.   Patir augmenta el dolor. S'equivoca qui posa llenya al foc de la tristesa, imaginari fet real. La melancolia agreuja la pena, convertint en real el que és imaginari. Augmentant la dissort convertim en reals dolors i penes que no són i eliminem els bons moments que ens venen. Salve! Tots a una, units! El clam acosta la mort. Fugim de la pena, acostem-nos a la diversió vestida de goig i felicitat, podem, eleva't.   Cantem tots a l'uníson, podem.

És el cor de la meua vida. Qui pot més que la música? Em cansa descriure-la repassant varietat, època, gènere que és molt llarg. Com també benvolgudíssims autors màgics.   Comptaré les excel·lències que són inabastables no fent-ho. Ja ho saben tots. Em manté jove, content, amb energia, pletòric, eufòric quan pense el que m'ha donat i regalat. Ganes de viure.   Quin gust comprar-se un vinil, més amb la saviesa que donen els anys feliços al seu costat. Música et cante amb ardor cremant, perquè t'ho mereixes. Amb recel venere la nova música que m'arriba. Cante la que m'està per vindre. Tinc una muntanya de discos. Nou disc el vullc més, recelós.   Música inefable que vol dir, impossible d'expressar amb paraules. La música és una mar immensa que navegue amb tota ànsia. Infinit plaer. Eres bonica i jove. *Amorcitos es poden fer mil.   Quin gran amor et tinc!

Estaràs més penedit i disgustat per les coses que no has fet, que per les fetes. Explora, experimenta, arrisca; no ometes. Aprofita els vents favorables.  Prova, reinventa. No et retires decebut. Entra a novetats. No et dones per vençut. Si caus, alça't i de nou al timó. Et renovaràs; tindràs noves gales, grates sorpreses i plenitud. Mar és fantasia, vida plena d'aventures. Bandeja el derrotisme, l'abandó. Ompli el pit de ganes de noves aventures i vivències. Malgrat tot la vida et somriurà i t'omplirà tots els racons. Després d'esta vida vindrà una més dolça.

S'obri un nou món, un nou bosc, una ciutat fantàstica, un nou llibre de viatges, de peripècies, fetillans. Les paraules creen, eixe prodigi, descobrixen la comunicació entre autor i lector. Hi ha llibres que volen, que naden mars, noves verges, a extasiar-se. Beuen de tantes fonts. Esta aigua crea arbres, matolls, papallones, ocells cantants que desperten el dia, avions que remunten països. Actors teatrals que pauten una simfonia. Soc aventurat amb tanta màgia. Azorín, Juan Ramón Jiménez, Antonio Machado, Federico García Lorca, Ramón María del Valle-Inclán, Rafael Sánchez Ferlosio, Jorge Guillén, Gerardo Diego, Camilo José Cela, José María Valverde; clàssics estrangers, clàssics valencians, hispanoamericans. Quanta delícia de plans plens. Continuen extasiant-nos. Valen totes les llengües, quantes més, més art del crear afanys, passions, bon amor, mestres en explosió. Rendits al vostre quefer. Llibres d'art, d'història, de fantasia, mons impossibles, ajuntant-se la integrita...

Amiga, companya de soledats treballant en l'horta miseriosa en economia. Em vas ensenyar a parlar de tantes matèries. Cara a tu, és amor el que et tinc, moltíssim. La teua cançó inabastable, mil estils clàssics i mil, per no dir més, moderns, estimulants i frenètics.   La ràdio de calaix voluminós damunt de la tauleta, que era més alta que jo. Ja es feia de voler, sent jo un xiquet, enamorat de mil sabers i mil matèries. Em vaig enamorar de tot quant parlava.   M'ha fet un home intel·ligent i savi de mil formes. Agrair-te, és detallar quant has fet per mi: actualitat, història, vides il·lustres a imitar, saber viure, dominar el perquè de la realitat, ajudar als amics i coneguts en llibertat desinteressada. Oh! la cultura, perdudet per ella.   Oferix viure dignament, sense rancors, ni gelosia destructora, volent la pau, el diàleg, la curiositat inabastable fins a l'últim racó del món. Quanta distracció inesgotable, la curiositat per tantes modalitats de l...

No avorrim al lector, comprensió. De vell, es perd bastant humor necessari. Un somriure, per favor. Gràcies! Què vols? Una multitud més humana, tolerant, enrotllada, saludadora, fraternitat humana. Ens aniria millor la vida. No demane gran realitat. És pel nostre bé. Aniríem menys a la farmàcia; lloc poc recomanable. L'aspirina, ara amb recepta. No sigues de cor dur i apunta't; entra al joc. Cada nit són cent amors. L'orgull mata com el desamor o l'ull per ulll. Demane la pau, la paraula i el diàleg. Bandegem la vendetta. Odi, odiós.

Qui pense que és lliure, s'equivoca. El tema no m'agrada perquè vaja vosté a saber. Es viu com saps o pots i els assumptes van bé o no tan bé; de tot ens toca. Viure alegrement sense escrúpols i en pau és creixement, és llibertat. La llibertat no es prodiga sempre mirant a tots costats, certament, desconfiant. Llibertat és ser estimat pels congéneres; t'accepten. La llibertat és una loteria: primum vivere, deinde filosofari. Les dones tenen més llibertat. Els hòmens són més dependents, més lligats. Ser lliure és com tindre ales, planejant per dalt dels assumptes. La llibertat és com un Chivas dotze anys. Per la llibertat donem la vida i és vida. Bon humor és resultat d'ella. Més o menys tots la tenim, si no cau en l'agonia, la llibertat té bastant lligadures i dependències. Llibertat subtil cal buscar-la.

Estimar i ser estimat reconeixent-nos febles. Ser estimat infon força i coratge per a afrontar la vida i els dies. És un bon projecte ben valuós. Abandonem orgulls i vanaglòries.   On no hi ha rancúnies, hi ha pau, serenitat i equilibri. Estimar i ser estimat, només a dos bandes.  És trist no ser estimat però més punyetero és no voler.  Si fa mal no ser estimat, pitjor és no haver volgut. Remor d'aigua pura, brollador. Voler porta els seus riscos a perdre. Voler a canvi de rebre res, cor fort: no ser correspost.Un sense viure en mi i tanta alta vida espere, que muir perquè no muir.

La casba, medina o mercat és un laberint de carrerons que es toquen les dos bandes. Has d'anar acompanyat per un guia, si no estàs perdut. Amb el guia concertes un preu per un temps. De gènere comprable, hi ha de tot quant la imaginació vulga. Tant com productes, hi ha gent vestida clàssica àrab o moderna o europea, turística.   Cases de menjars, multitud d'olors, equipaments per a la casa, decoració, artesania, artesans treballant els metalls nobles. El guia et porta per diferents comerços. Gel·labes (jo em vaig comprar una blanca elaborada brodada que deixant-la per a disfresses m'he quedat sense ella) anells, polseres, pendents i volen regatejar amb una certa violència xillant. Acabes comprant al preu convingut. És el secret del regateig: fer-te comprar. Són infatigables fins a i tot pesats i enutjosos.  Si compres, el guia també es beneficia; persones alegres i disbauxades per pròpia joventut, estudiants. De vegades fèiem una carrera de córrer enfollits, t...

Tenim amics a Tarifa i allí que ens vam anar. Ens repetien una vegada i una altra, que ens robaran i violaran. Tot el contrari succeirà. A Tànger, ens espantem perquè la gent se'ns tirava damunt del nostre cotxe no deixant-nos avançar. Demanar és la seua manera de buscar-se la vida. Aconseguim realitzar un tràmit burocràtic la Carta Verda, la qual era l'únic que ens faltava per a entrar al país; una vegada reeixit, peguem a fugir d'allí, d'aquell cacau de gent i vam posar rumb a Rabat. Capital del regne i ciutat que ens va recomanar un xic alt i cult. Ens va presentar a tota la seua família i prenem te asseguts en primoroses catifes, estores i delicats coixins. Ens va instal·lar en una escola on s'allotjaven membres d'un camp de treball d'universitaris de diversos païssos. Hi ha un àrab corpulent del qual tot el món fug, a qui done conversa. El meu company de viatge s'enfada perquè un xaval francés molt ben educat ens abandona en veure al moro pallissa, ...

  Il·lusiona't, entusiasma't, torna a començar, a començar, a volar malgrat tot, novetats.Gamberrisme al vol de volar. Cada dia és el millor de l'any. Alegra eixa cara;sí que pots. Construir més amics. Som col.legues. Va que sí. Tu m'ajudes, jo també t'ajude. Unim-nos! Passant per damunt de les ideologies, Parany trampós.  Ens han enguerrat uns contra altres. Ens volen bobalicons. No podran. Som formiguetes amb un cor d'or. Cors de bona ànima o esperit. Tant ça val. Unim-nos:no podran amb nosaltres. Per més: no tenim bastant.   Tendressa, humilitat, coratge i esperança, temperança. I bon humor :és gratis. Tu saps molts més valors, cavaller de pro, prohom amb immillorable afany. Som homenots. No et canses i si fa falta descansa un poc. Honorabilitat, bon gust si no exquisit. Delicatessen. I molta risa. Quasi tot amb alegria; vibracions selectes i ben marjoses, radiants. Viu cada dia com si fora l'últim.   La vida és dura però mal...

Per què la neu besa tan delicadament els camps, les plantes, els arbres? El meu cor espera també cap a la llum i la vida, un altre miracle de la primavera.   L'hivern facilita veure la ximenera cremar troncs, ceps i torrar-se uns xoricets o carn i embotit a la brasa. Molta botifarra. És molt sana. L'hivern és estació i és temps de romandre a casa, calentets, amb amics o família; llegir llibres, són un tresor. Fer el que t'agrade:felicitat, primera norma si podem i ens deixen. El llibre ha fet bones revolucions estimables:plaer, goig, nous mons fàcils i bon humor,etc. Primerament estaven en les roques de les coves. Anys passats al plom. També en els papirs, en les parets de les piràmides. Faena de manuenses, manuscrits policromats, grans obres d'art.   Quan va aparéixer el paper, en paper massívament. Gran revolució i canvis portaren els llibres, la imprenta que es feu la primera a València a Espanya.   No a l'abast de tots, lamentablement. el llibr...

 Un bon hàbit val un imperi o un potosí que era una riquissima ciutat o territori ric en or i plata i botifarres a manta.  Hàbit de saludar; donar el bon dia; preocupar-nos els uns dels altres; col·laborar i ajudar-nos, tot costa una nimietat. Va que la vida són quatre dies mal comptats!   Hàbit: llibertat d'opinió. Mirar-se a la cara. L'home ha d'anar per damunt de la política. Parlar de política sense discutir, serenament. L'esperança no cal perdre-la.   Una miqueta de bon rotllo no vindria gens malament. Volem festes fardones.   Oh, el riure i el bon humor! Conrear-ho  vol dir, cultivar-lo. Seríem més feliços. La broma afable. Contar acudits.   Mig món parla de l'altre mig món, sense fer-se mal, dolor, no. Tot es sap. Ja em ve bastant perquè sí, com per a provocar-lo, el dolor.   Felicitat per bandera, alegria, bonhomia, voler-se ha de costar ben poc; sinó estem en la pols. Odi bandejat.   Millor p...

 D'esta vida trauràs ventre ple i res més diu X?   Verónica la música simfònica.   Tens més cara que un sac de chavos o borbonalla esculpida en cèntims.   Li diuen Antonio Manchado, Tacat perquè sempre portava  medallons a la roba. Camilo José Cela deia d'ell que era l'home més bo del món.   Per a parlar, escolteu primer i després calleu. I hi ha qui fa el contrari. Trenca que et trenca, segons va la lluna.   Comptes  clars, amistats llargues. A l'ase mort, civada a la cua. Anaren a per llana i tornaren esquilats.   Alt com un pi i no aguanta un garrofí. Què és? El fum.   Rebentà de riure un home tan seriós. Ningú ho diria 

Era tan bon home. Era tan bon home però hui s'ha mort: quina mala sort!  Morir-se és el pitjor. Patir morint-se encara és més fatal. Que no ens toque eixa loteria funesta. Que la vellea ens tracte bé. Cementeri vol dir dormitori. Bona nit. Al tombo!  A la nit tots els gats són marrons.