Blanc d'ociosos

És la muntanya pròxima, més monumental i espectacular. És un repte remuntar fins al Piló que és redó, de  lloses  treballades, d’uns quatre metres de diàmetre i uns quatre d’alçada amb blocs al voltant que han caigut de pluges, sol, fred i vent. Pugem la muntanya una o  dos  vegades cada estiu perquè resulta esgotador inclús a trams, perillós per la corfredant  pendent, tallada i trencada. Deixem la caseta i portem aigua per al camí ple de sol i calor. Travessem la vall de garrovers gegantins que es troba abans del barranc del Carraixet. En passar-lo comencen  més  muntanyes ja panoràmiques amb pinedes on solem acostar-nos a esmorzar. Continua l’escalada amb una vall amplíssima i  semi cultivada  amb vinyes. Acabant la vall en l’altura es troben les casetes del capellà i del Guàrdia Civil però la grandiosa muntanya ja començà per la vall. El terreny es  convertix  en muntanya  implacable  com vorejar les  ponxeres  que de vegades són belloteres que arrapen les cames al vent. La vegeta

A la caseta de Ferriol va una sendeta, traçada amb el deambular dels vianants. Exhalen la flaire aromàtica les mil herbes humils i franciscanes. A meitat camí s’eleva l’avió que és una garrofera gegant que es dreça majestuosa i espectacular. El seu tronc es horitzontal i ben ample. La part vertical permet l’ascensió i assentats sobre l’horitzontal volem a llunyans continents. L’aeronau es transforma en un carrer amb tres botigues de queviures i complements casolans. Es despatxa gènere amb insistència. Es transmuten els articles incessantment. La travessia resulta llarga. Els cotxes carregen terra, pedres. Els cotxets són llandetes de conserves de sardines, musclos, berberetxos. Tireres de cotxets nuats amb cordell d’espart punxegós i rogallós que els guardes rurals trenen. Estos trens es desplacen per entre llocs de l’aigua que ix de la pica. Els detergents no són com els d’ara sinó pastilles color carabassa, no matatot. L’escenari corre en la trassera de la caseta i un sol de justíci

Son per la subsistència al secà:aigua per a beure,cuinar,llavar-se,per a beure les haques,les bestioles,regar les plantes i arbres com figueres, tapereres,gesmiler, figuera palera fins i tot els sis pins de davant de la caseta. Arreplegaven l’aigua ploguda i eren molt respectats per tothom. Es repetia l’eco allí dins i cúpules d’ambient molt fresc. Eren uns quants repartits per aquelles soledats.El Bledó per la caseta del rellotge mut, de sol a un mig quilòmetre de la nostra caseta i anàvem amb poals si teníem poca aigua en la cisterna. Un any vingué un camió cuba a portar-ne a la cisterna. Els aljubs tenien davant una piqueta per al bestiar. Eren com una vela de carro però molt llargs emmagatzemant aigua cristal·lina i molt bona de beure.Plegar garrofes, ametles, collir raïm tots bevíem de cisterna o aljub. Era terme de Nàquera. Tenien una corriola i un poalet per traure l’aigua fresca que corria quan hi havia tempesta pel matollar perfumat. Pàgina anterior   ||   Index   ||  Pàgina

Es fa de dia un nou diumenge radiant. La llum és plata esfereïdora, travessada del cant dels ocells en pasturar. El sol és una mascara daurada a la línea de la mar on tira l’auriga de cavalls rosats. Es la de l’alba amb cel enllumenant-se de blanc lletós. A l’oncle Quico li apeteixen unes figues fresques del ros de la matinada. Sap molt bé on encaminar les passes. Cap al barranquet va. Les vores eleven les breus figueres com dibuixos al vent quasi nues però fan fruïts saborosos. En duu a la boca de blanques i de negres. Mel, ¡va l’última! De sobte unes veus el criden: són els guardes de Nàquera, tan matiners i tenint cura del fruït madur, temptador al vianant. Tot es solucionarà amb una petita sanció plateresca. Pàgina anterior   ||   Index   ||  Pàgina següent

El cosí major és tan valent. Sempre passa alguna nit davall els pins davant la caseta. La nit és suggerent i enigmàtica.  Sobre una màrfega de pellofes de la dacsa reclina els ossos elàstics. Sobre el seu cap mouen la transhumància la munió d’estreles. Si les mires detingudament són de tots els colors, parpellegen i es troben a l’abast de la mà perquè a l’estiu com davallen. Altrament a l’hivern se situen altíssimes, submergides en fred tallant les galtes.  La temperatura esta nit, com totes, és amable. La humitat corprèn sensual i fonda i ens allibera més que volar, planejant ingràvids.  Els grills desperts i melòmans fiblonen el plectre monòton, acompassat i retrunyidor ací, allà, cap aquí, cap enllà, orquestra muntanyenca multitudinària.  Però unes garrofes que cauen de l’arbre provoquen gran soroll sobre el fullam sec. Es sobresalta i es congela el cor. No és res. Miola i xiula el mussol.  Durant la nit el cossí s’alça a fer passejos emborratxat en el gran misteri fet a

Acostant-se setembre el raïm de la vinya ha madurat d’or, grocs els pàmpols. Ha arribat l’hora de veremar. Col·labora tothom fins els més menuts. Anem omplint basquets de llistonets de fusta humils, fondos i laterals porten un llit de palla gris i groga de tiges que no arriben a canyetes.Són plomerets El raïm s’arreplega tisorada més tisorada, corbats. Pujarà al carro que s’omplia quan la vinya era jove. Plegar les garrofes era feina de tots i treball ben dur anar a la gatzoneta i a trompicons en no estar avesats, arreplegant de terra. La garrofa és negra xarolada i regalima mel apegalosa. Ja emergeixen els pomells de la pròxima collita i son verd grocs, relluents. Arbre que sempre abriga fruit. Pàgina anterior   ||   Index   ||  Pàgina següent

Els diumenges i festes s’acostem a missa a Nàquera o Benagéber. Montats en bicicletes. De bon matí prenem carretera feta de matxaca i pols,la carretera blanca. Ja en els pobles, prenem un calentet al bar pròxim a l’església. Les mosques ja creuen raudes l’aire. La parella de la guàrdia civil caminera es desdejuna i els ciclistas la temen perquè és la de la Dictadura i aspra, violenta malgeniüda i mal educada. Per la carretera, amb capa o sense, amb sol o pluja, nit o dia es inquisitorial i furga en les vides dels traginants. ¿On vas, d’on vens? Comprem un detallet per als més menuts?No minsa il·lusió produirem. Pàgina anterior   ||   Index   ||  Pàgina següent

Es fa poqueta nit. El món es redueix. La nuvolada negra s’escampa. Ol a humitat fresca. Els núvols baixen. Rellamp blanc ziga-zaga i il·lumina la contrada amb el contrast de llum grisa. En instants retrona repetidament l’atmosfera ampla i llarga. Retruny. S’han anat amagant estris que ens serveixen dins la caseta perquè l’aiguada és imminent í els fa malbé. Rellamp, rellamp roig i violeta i tro extens. El eco es contesta. Cauen gotes i més gotaines. Es converteixen en una cortina d’aigua, dolls. Es divideix la llum dels cordells aquàtics. Bufa un vent arremolinat. Tota la família s’amaga. La por encongeix el cor bategant, la gola. La porta és oberta i es veu com aigua i llum es belluguen i dansen blancs grisos,  espurnejant. La tempesta sobtada es curta. Rellamps allà l’horitzó s’arrosseguen i es cargolen. L’estampida minva en retrunys. Tot queda mullat i relluent. Escampen els núvols i retalls de cel verdós es fan visibles. Torna la família a traginar per fora. La ni

En les nits d’estels baixos i propers ens solen visitar Conxa i Batiste el de Samarra i Maria i Angel. Els primers estiuegen a la caseta de Nelo Ferriol i els segons tenen la pròpia i camí dels Algepsars: Són els veïns més pròxims i paisans. Una nit veien quelcom córrer entre el matossar ja que seien a la porta de ca nostra, prenent la fresca nocturna, fent-nos ombra i llampecs el far del port, a uns quinze quilòmetres en línea recta. Baptista diu que és una rabosa i que tornarà. En la nit calma següent torna la rabosa. Es mostra i s’amaga a la llum del carburer entre romegueres i margallons. La gent gran té més por que tots els cosins però tots munten al sostre. Quan s’acosta la rabosa, Batiste i Angel disparen i la maten amb escopeta. Al matí, s’acosten per vore la rabosa però resulta que és un gosset rogenc formós. Lamentacions i consternació de tothom que costa diluir-se. Pàgina anterior   ||   Index   ||  Pàgina següent

És la muntanya pròxima, més monumental i espectacular. És un repte remuntar fins al Piló que és redó, de lloses treballades, d’uns quatre metres de diàmetre i uns quatre d’alçada amb blocs al voltant que han caigut de pluges, sol, fred i vent. Pugem la muntanya una o dos vegades cada estiu perquè resulta esgotador inclús a trams, perillós per la corfredant  pendent, tallada i trencada. Deixem la caseta i portem aigua per al camí ple de sol i calor. Travessem la vall de garrovers gegantins que es troba abans del barranc del Carraixet. En passar-lo comencen més muntanyes ja panoràmiques amb pinedes on solem acostar-nos a esmorzar. Continua l’escalada amb una vall amplíssima i  semi  cultivada amb vinyes. Acabant la vall en l’altura es troben les casetes del capellà i del Guàrdia Civil però la grandiosa muntanya ja començà per la vall. Pàgina anterior   ||   Index   ||  Pàgina següent

No tots els membres de la família poden estar ací amb nosaltres passant plàcidament l’estiu: han de treballar entre setmana o atendre vells malalts. Però arriba el diumenge i tindrem la seua visita. Estos són els pares i oncles i també, alguna mare. Al final del matí arriben a la caseta les bicicletes dels treballadors. Aprofiten per pujar-nos queviures algun obsequiet per els menuts. Resulta emocionant com van destapant les sorpreses, embolicades amb papers de periòdic: ous, llet condensada en botella verda de cristall, cafè o malta que pot esclafar-se el paquet contenidor o fideus que es farien malbé de no pujar protegits per l’embolcall del diari. Insignificants regals ó llepolies fan créixer l’eufòria entre els cosins. Els oncles es lleven les perneres que subjecten el pantaló per lliurar-lo de la cadena de la bicicleta. Van esfumant la fatiga dels tretze quilòmetres i fumen una cigarreta. Aplaquen la sed amb aigua de la cisterna. Es torquen la suor i s’aventen davall d

La gran família, a l’ombra remorosa de les agulles dels sis pins del davant de la caseta, tonifica els nervis en un altre dia, el matí resplendent. Plàcidament el rellotge fa rodar la variant claror. Tenim visita: arriben els dos guardes rurals muntats en les bicicletes, les escopetes de cartutx de sal, subjectes horitzontalment al quadre de la bicicleta amb la gorra calada, els uniformes verds, investits de xapa d’autoritat. Són vells amics dels pares. Els inviten a esmorzar ceba al vol amb pimentó i sardines de bota salades con la mar. Per a la gola beuen vi negre i l’aigua freda de la cisterna recollida de la pluja. Estos guardes són espavilats i sigil·losos perquè visiten les vinyes o les figueretes del barranquet quan són visitades per algun incaut amb fam. S’amaguen en algun alt, invisibles, divisant la panoràmica i denunciant a l’infractor com li passà al l’oncle Quico un fresc diumenge a primeres hores quan les figues apeteixen fresques de la rosada de la matinada. Pàgina anter

Hui esmorzarem als Algepsars. Les mares ens preparen el saquet, aigua.  De bon matí amb l’èter cristal·lí ens posem de camí.  L’oreig ens refresca. Puja el camí al darrere la caseta. Pujant es mostra nou horitzó. La traginada és ondulant, ara amunt, ara avall.  A l’esquerra queda la vinya del Rei. Voreja a l’esquerra la caseta del rellotge de sol, molt descolorida, color blanc cremat, d’esvaït de sol i de pluges.  No sempre hi ha camí però, com conec la muntanya que és, caminem directes a ella amb camí o senda.  Arribar són tres quarts d’hora. Pugem al cim per la part més plana on la muntanya sembla secà.  La panoràmica és espectacular: unes muntanyes rosegades per elaborar ciment, penya-segats.  Sentats sobre la roca blava gris contínua saciem la fam i la sed. Matí colpidor. Pàgina anterior   ||   Index   ||  Pàgina següent

L’avi Enric remou la xicalla al passeig a la vesprada quan el sol ja no crema. Portem dos sacs de la jutera o de llavor de creïlles d’êtoile du France per omplir-los de timonet, petorrera de flor groga que esclafix en pegar-li foc. Mentre passegem anem collint herbes combustibles per fer una foguera després de sopar. Senyoreja l’eufòria en els menuts. Quan il·lumina la falla espanta mosquits, l’aire es perfuma i persones i pins s’ acoloreixen de roig i carabassa. Pàgina anterior   ||   Index   ||  Pàgina següent

El matí va fluint i els cosins giravolten d’ací per allà. Al final de la vinya hi ha la basseta obrada de ciment. Es quasi plana i a l’octubre s’ompli d’aigua. Es posa visc al l’entorn i quan els ocells es posen a beure queden engomats. Els  atrauen altres ocells cantaires ocults i en gàbies. La xitxarra serra un pi. Però es veuen millor posades sobre la rama d’un ametller. Vas seguint el cant i acabes per descobrir el minúscul animaló agrisat. Altre passatemps es vagabundejar pel cerclat de la vinya que ja saben que és de pedres tretes de la vinya. De tros en tros viuen tapereres xarolades de verd intens. Es bo contar-les o millor dit rodar contemplant-les: de flor blanca i pinzellades, brins blau marí. Taperes i taperots adobats quan bons estan. Pàgina anterior   ||   Index   ||  Pàgina següent

El secà és una perfumeria de fragàncies mullades del ros nocturn. Al costat del groc campa el rosat i la boirina gris blava de la humitat en evaporació. Els aucells s’alimenten raó per la qual es desplacen, picotegen llavor de cards, pien, saltironen i emprenen el vol. Un carro amb garrofes i raïm o ametles recorre la línea del horitzó proper, davallant cap a casa, ben matiner quan el sol no tosta i la set no esgota. El carreter arrea les haques amb vitalitat. L’energia mou. Hui, al llarg del matí, la jovenalla visitarà la Clotxeta. De vegades s’emporten l’esmorzar i se’l mengen per la pinadeta de dalt la Clotxeta. Abandonem la caseta per la part del darrere. La caminata s’inicia en una extensió prou plana plena de timonet, magallons amb fulles que semblen mans de molts dits. S’escampa l’intens romaní de minúscula flor blava, visitada per les abelles laborioses. Hi ha moltes més plantes a la garriga i pregunteu al Paco el Trenco. En este secà domina la flor groga o blava quan

A poqueta nit, sentats davant la caseta es veu el far de València com parpelleja: 1 llumenada, espai, 2 llumenades, silenci, silenci i 4 sospirades. Cada far marí te uns senyals lluminosos diferents per identificar la ciutat. No hi havia contaminació lumínica. Si posaves la ma davant de la façana  blanca projectava l'ombra, des de quinze quilòmetres de distància. Altra llum que inicia il·luminació és la del carburer que la tia Anita ha carregat i fa fugissera l’obscuritat. Es hora del crepitar i dels fums del sopar i del foc i del tostat. Xiulen grills i mussols. Obrin els ulls els estels. Ens caiguem de son amb horari de sol i lluna. Faltava la pregària del rosari. Quan cansats ens troben ho diuen les parpelles. Puja la calma de la nit i els cossos es regeneren i es restauren. Però arriba el primer albor de l’alba. El sol va escampant el tiny groc pels alts de muntanyes i corpulents arbres. Pàgina anterior   ||   Index   ||  Pàgina següent

El llevant que puja de la mar és fresc i ens alleugera del tòrrid sol, això sí, amb gorres i capells de palla al cap. El dinar és davall dels pins amb l’oreig de la mar a 13 km . Les agulles dels pins fan sonar l’oreig. Entrada la vesprada , visitem la caseta dels Taverners ubicada mes amunt a la dreta vorejant la muntanya del Piló i en un fondo. Trisquem un camí per a carro prou pla i amb terra, poca llossa. Brota l’herba d’olives. L’obra humana competeix amb la natura que no para de guanyar espai: Trau matolls, eleva pins verd grocs, inclús als cerclats, marges de pedres i dins els camps. Iniciem la passejada baixant per uns camps de garroferes enormes. El desnivell és gran: els camps baixen gran espai i a continuació en el fondo s’eleven formant un arc,fondo extens. D’estos camps, la capa superior és una bona molla de pedres menudes con llimes i t’enfonses caminant. Per ací dins de la vall perds de vista la línea de l’horitzó; no veus més que grava i branques i se’t

Els cosins mamprenen un joc al darrere la caseta. A la paret de cudols i fang ix un doll d’aigua pel forat de desaigüe de la pica interior a la caseta. Esta aigua ha rentat plats o el sòl verdós de la caseta i el seu color és blanquinós però no és pudenta. Amb l’aigua fem rius i construïm pantans escarbant i remolinant terra i fang, Les nostres mans quedaran super fines. De llandetes de sardines amb un forat fet amb una tatxa i passat un cordell, arrosseguem els camions que transporten terra i fang per a les construccions. L’activitat és febril d’arquitectes immortals. El pes de les hores està amenitzat per les xitxarres que serren pins. Pàgina anterior   ||   Index   ||  Pàgina següent

El desdejuni escampa la flaire de malta i café. Emprem una taula que es un tauler sobre cavallet tisora plegable i una altra taula vetusta de l’època de la coentor. Esta té un color que ja no sembla fusta; es com una taula de cendra. La llet és condensada en botella de cristall verd o llet líquida dins botella de cristall transparent. Galetes Maria, i els diumenges, xocolata i cóm no, rosquilletes fonedisses atragantives. Es mengem raïm de la nostra vinya. Enriqueta que és molt menuda diu mim al raïm. Ja arranjats d’esta faisó, no esmorzarem que serà de més majors la tabalada. Pàgina anterior   ||   Index   ||  Pàgina següent