Blanc d'ociosos

Ja estem salvats: les dones sovintegen els bars. Punt i pilota. Ara ja no parlen de futbol ni es marmola contra el vehí. Es raona i debat sobre astronomia i les set arts flipants. Es rebenten preus; tot regalat. Jo et tinc mania a tu i tu me'n tens a mi. D'oca a oca i tire perquè en toca. Romeria de fidels, tot el sant dia xuplant. A l'hora del café, copa i puro, d'una plomada, s'arranja el món. Amb un café amb llet ixes com un cohet a la lluna. Espirituoses begudes, foc i flama en gotets. El dia té mes color. Llocs on no arriba el fred de l'hivern . Fumar al carrer, refredat. En un tres i no res et fiques de la més rabiosa actualitat, últimes novetats: el control informátic es pura risa al costat del boca a boca, instantani com el llamp. La llengua no té os. Rius i es corre la veu. Al bar es va amb cotxe. Es la segona casa. Carajillo amb sacarina al poder, coca-cola assasina. Es cultiva l'amistança. A les deu del matí, esmorzars oficials. Dinar a les dues h

Anem a introduir-nos en el paradis dels dolços tradicionals; herència de temps passats. Vicent Orts m'ha facilitat esta delicia del bon gust. - Tortada (de 16 a 20 tallons):   6 ous, 350grs. de sucre, 250 grs. d'ametla, 130grs. de farina. - Coques cristines (9 coques): 6 ous, 350grs. de sucre, 200 grs. d'ametla, 180grs. de farina. - Panellets (80 uts.): 3 ous, 360 grs. de sucre, 360 grs. d'ametla. - Besqüit (16 tallons):  6 ous, 200grs. de sucre, 160grs. de farina. Facilitat per Aurelio Blat Pardo. El mostaxó igual  que el  besqüit. - Casca: Basse de  massapà farcit de moniato i cabello cobert de massapà, encarat. -Coques escudellaes (15 uts.):  6 ous, 600grs. de sucre, 1kg. de farina, 1/4 i mig d'oli, 2 (1/4) i mig de llet i 4 paperetes de llimonada, canella i llima ratllada. - Rotllet d'anís: Pasta com els pastissets de moniato. - Paciències:   3 ous, 35grs. de sucre, 250grs. de farina. - Malaeneta (50 uts xicotetes):  6 ous, 25 malaenetes grans, 350grs. de su

VICENT BLAT BLAT PEP CARDELLS, AUTOR I VICENT,CARICATURA.    Pàgina anterior   ||   Index   ||  Pàgina següent

El pellero: quan en casa mataven un conill, apegaven la pell a la paret i quan estava seca, es donava al pellero amb intercanvi de mercaderia: un got, un plat, un tassó. El llanterner: cosia llibrells trencats o badats amb una espècie de grapes metàl·liques. De bidons de gasolina feia foguers per a cuinar paelles o de perols inservibles feia foguers que el combustible era serradura, pols de carbó o molinà que era carbó terrós. La peixera: venia peix en la plaça del Castell i més avant crec que hi havia una en Gafaüt i una altra en el Poble. O era la mateixa persona. El botifarrer:  la paraula ho explica. L'afilador: de ganivets i de tisores. Ara encara ve un motoritzat. El granerer:  era tot un artista, que amb palma, tatxetes i cordell i canya componia la granera. El sereno:  deia l'hora intempestiva d'alçar-se del llit als que anaven a treballar. El matalafer: que estovava la llana de matalassos, esbatussant les tires de llana amb un pal corbat. No hi

Anem a passejar-nos per les associacions que fan bullir el poble i el deixen sense descans. La balanguera fila, fila . Un món dins un altre món. Un fum de persones giren sobre motius i esdeveniments canviants. Ací hi ha un formiguer allà un altre formiguer d' afanyosos  i encuriosits  éssers . Un grup mira el cel en un extrem del poble. Algú porta un allargavistes. Són els colombaires. L'home ha anhelat volar des de sempre. Fa no molts anys ho aconseguí. Semblava impossible que aquelles primeres avionetes es mantingueren en l'aire. Eren una mena de libèl·lules. Els coloms llisquen ingràvids pel firmament en grup. Busquen una terrassa per reposar un moment, sempre llocs alts. Van vestits de colors vius. En el mateix local es reuneixen les ames de casa i l'associació de dones. Ara broden un mantell de lli per a la taula. Els dibuixos amb fils de colors van component el conjunt harmoniós. Servirà per als dies de festa i extraordinaris. És una obra d'art. Demà han organ

Economia, despesa d'una caldera: JUAN Y VICENT -Netejar-la 7€ -Fesol 9,50€ -Llenya 15€ -Verdura 18€ -Carn 50€ -Arròs 5€ -Espècies 1€ -Pelar 15€ Total 106€ Hui, calderes. Era passatemps de subsistència per als més pobres, que no eren pocs. Hui les calderes són més empaitadores que mai i no sempre ha sigut de tal faisó; no es barrejaven pobres i rics a la cua. Nombrosos eren els qui sabien cuinar-les a Vinalesa: El guarda Figuerol,  Melxor ,  Kiko , Purna, Trabuc,  Fermino , Antonio  Rodrigo , Cudol,  Tio   Pepe  (el del  Mataero ), Norat (el Torrentí),  Tio   Genaro ,  Vicente  Samarra,  Emilio  l' Agutzsil ,  Luís   Monrabal  (el  bombero ),  Genaro  (el Sereno),  Roberto  (el  Blanco  pare), Jesús el Jubilo, José  García  el  Vaquero  (pare), Jesús Martínez (el  Fontanero ),  Enrique  Montalt (Dàtil),  Francisco  el Trenco, José María  Sirer ,  Vicente  (el  Peixero ), Pedro Pellicer, Robert (el  Blanco ), José Boira, Germans  Tissarrra ,  Enrique  Morelló, Vicent Ruiz Ample.

Entra a l’Anell i ens repassem i regirem mútuament, insistentment. Ho han advertit en el pub. Ens acostem l’un a l’altre. Eixim fora al carrer on la nit es fa còmplice. Farem quant voldrem, anar-se’n junts, que fàcil ens hem arranjat! Al llit per descomptat. Arribem al Palmar. Entrem en un pub, gintònic pels dos. A ella li tremola la mà i el cos d'ansiosa i desitjosa. Anem al carrer abandonant els gots plens. Fa un fred de congelador. Ens enfilem al llit ambdós. Fem batalletes i rebolcons nus. Vol mossegar-me el coll. Li xucle els llavis penetrada. Salts i colebrejos. Repetim. Repetim. Amaneix i ens acomiadem fins a una altra nit i corren plaers i volta plaers. Carpe Diem.                                                                    Pàgina anterior   ||   Index   ||  Pàgina següent

El poltre el cansa i el ven i trau un bé s’ha entestat a comprar-se un poltre. Permuta econòmica per adquirir-lo, accionista Francisco el Trenco, un tant. Ja té el cavall castany clar, baio, lluïssor enlluernadora i jove mal·leabilitat. El col·loca a l’estable del Rubí. De refilo li usa el cotxe. El d’ell el trau per anar a Montcada a comprar mitja ceba i dos cigrons, es passeja més que un cèntim fals. Li diu Pequenya, és brau i el doma en un camp darrere d’un bloc d’habitatges. Alça unes polsegueres de desert perquè el Pequenya no vol només que rebolcar-se per terra. Les veïnes que trauen roba estesa clamen al cel. L’estable és ple de puces i el cunyat del Rubí compra un insecticida que li ha costat 12€, altres el Tato. El Tato, munta el Pequenya pel barranc per un camí ple de pols i pedres i allà que van ell de cavaller i el Rubí d’escuder. Quixot i Sanxo Panxa. Ara resulta que s’acosta Nadal i vol un selló de muntar que és propietari un gitano, en el bon sentit de la paraula. El