A la moda.

El temps vola que és una primor i mostra mil cares en la comèdia humana. Si la mona es vist de seda mona es queda. La pell, si vols, arranca-me-la a tires, però no em cuques el meu vestit flamant. L’arruga és bella. Ningú vol que el titllen de esnob. Té ganxo i feeling, va a l’última, és l’últim crit, ha pegat molt la coentor. Renovar-se o morir.

Quines sabates puc calçar hui? Sabates per a cavaller mitat blanques, mitat negres o marrons i albes, calades, de plataforma promontori; contra les humanitats, socs o igualar els fumerals, xanques. De complement al calcer del rock and roll. Els de cuir relluïdor per als ambients in. Tergal vist actual i tervilor no diguem. La pana s’aturà en el progrés. Eixos que tens d’alpaca, t’hauran costat un bon pastó. Davant l’ermita de Bonrepòs, en venien sense etiqueta i marques anònimes: s’acostava un riu de gent.

La falda dona pas al pantaló femení i malles cenyides. De la capa es passa a les minifaldes dels panys trencadors i es desembarca en plumífers i a conxats abrigadors. Les xiques tenen melic en temps de calor. Els pantalons vaquers inunden el panorama i són ideals per a arriscar davant d’un bou embolat: en cas de contratemps es poden mascarar, però mai s’esgarren.

La gorra corona el cap majoritari a cavall entre els segles XIX i XX com també els capells de copa, bombins, fonc, canotier o de gàngster de marxa negra. En aquesta època romàntica, emparats en la tenebra de la nit, es furtaven capes i s’esclafaven barrets fins al nas dels vianants i noctàmbuls desconcertats.
Per a corbata la de gometa elàstica que s’estiren uns als altres. La corbata nuada coll i camisa en contades festes i només al principi. Nucs grossos, nucs menuts. El fulard es portà dos dies i mig.

La jaqueta és peça de tota hora i ben preada. El tapaboques o tovalleta s’utilitzava per a cobrir-se la boca en eixir del cinema a consell dels pares als nens. Hui cau en desús per no fer fred; el fred se l’endugué o són decoratives, tovalletes fins als peus. Gavardines llargues una temporada i curtes a la següent. Els botiguers de roba, de perfums i floristes són més fins que un coral.

Polseres per a home com anells i segells no han tingut massa fortuna. Ulleres de palometa, redones, metàl·liques i de colorins. Porta ulleres perquè li sobra vista.
Als anys 60, esclaten les barbes, creixen cabells i cabelleres complides: som la crème de la crème. No era una novetat. En èpoques anteriors com el Romanticisme, els contestataris feien gala de florides pelambreres. Els temps duen economia o la llei del pèndul, i proliferen els caps pelats al zero, afaitats o esquilats a dues intensitats també crestes i pèls tenyits de coloraines. S’han universalitzat els cosmètics i no dolen prendes.
Mamprenguérem fumant cigarretes de xocolata com de plàstic blanc i punta de color cendra: aspiraves mentol. Seguia fumant llavoretes, i el garrofó molt semblant als puros de núpcies. No regnaven la neura i la dèria de hui en dia. Dones i hòmens sostenen el cigarret a mans distintes.

El puromoro i la magnèsia eren semblants a l’orxata i els fartons, tal per al qual; donaven un aire informal a les farmàcies com els letines refrescadors a l’estiu.
El tabac mentolat, amb sensació de frescor, i el paper de fumar dolç perllongaven el roll.
El tabac, picadura i el caldo de gallina comportava enrotllar amb paper de fumar en els jornals al camp quan es descansava deu minuts cada hora. En tota faena es fuma. Rabassetes, el fumet de l’horta. Hui és l’imperi del tabac ros i groc.

Els misteris i els encenedors han evolucionat: n’hem usat de metxa amb pedra centellant activada per la rodeta dentada, de cot-en-pèl amerat per la botella de benzina dels bars de penetrant perfum que impregnava les primeres calades.
Els misteris de gas són les reines i senyores. Qualsevol en porta de propaganda. Desapareixen en un tancar i obrir d'ulls, passant d’unes mans a altres, mena d’intercanvi. Les zippo fan lluir els propietaris amb piruetes virgueres. Misteres que no se sap de ciència certa si són d’infrarojos o làser; per elles no quedarà cosa ací.

Un veí comentava que, quan es gitava, la penombra de la cambra se li omplia de figueres.






Comentaris