Audicions

D’infant, la ràdio de caixa de fusta tempta a explorar-la dret davant la tauleta en què descansa. La sonoritat major que els sorolls humans envola oferta musical lleugera, intèrprets acompanyats d’orquestres, folklòrics, sarsueles, la copla. A perseguir emissores italianes, àrabs, consulta de programacions als diaris per a seguir contes radiats, Música per al Treball, Discos Dedicats, Cada Cançó un Record, Vostés són Formidables que ficava la pell de gallina. Els adults connecten el comunicat on parlen bé i es desprén a parlar. La monumental ràdio de les cases no pararà a transformar-se en els cada vegada més menuts transistors d’assídua companyia en les edats, en el camp, en el taller, en l’estudi i en els despertadors.

D’adolescent, arriba la música pop, dita també moderna, la nova onada. Els iaios adverteixen que són gats i gossos lladrant. S'estén el conjunt amb el bateria mig boig i l’orgue electrònic, les guitarres elèctriques amb so de llegones i ossos, com mil amplificats xilòfons. L’electrificació de la música ha entrat. Els músics es deixen els cabells llargs, vesteixen pantalons de campana, minifalda. Els fans criden, s’estiren les grenyes, deliren amb els grups fumejants. Els amplificadors sempre negres multipliquen el volum sonar que fa fugir les persones adultes. S’escampen els tocadiscos de pic i l’adquisició de discos és tant escassa com valorada. Anima l’audició domèstica i amical, guateques amb amors fugaços.

La televisió s’instal·la a les cases. Escala en Hi-FI, Gran Parada, escampen la música jove en blanc i negre. Al quiosc pot comprar els cançoners amb els textos de les cançons. Molt prompte se substitueix l’actuació en directe per gravació del disc o només que playback. Som a un pas del vídeo musical amb imatges inconnexes, ràpides, fulgurants, surrealistes i hiperrealistes. Volantins de les càmeres filmadores. El folc rescata de l’oblit dinamitza grups locals de companys que l’interpreten en reunions, berenars, excursions, festivals entre pobles. Circulen guitarres, flautes, harmòniques, bongos, maraques.
Els hippies de les flors vosté en sap més que no jo. La nova cançó es propaga com a planca de transformació de solidaritat, de denúncia i d’esdeveniment artístic. El seguiment en viu, en directe té molts admiradors que es desplacen a plaça de bous, camps de futbol, descampats, festes patronals dels pobles.

Retronen les discoteques, tremola el cor i el terra. La música discotequera dona pas a la maquinària electrònica. Il·luminen els focus de colors cegadors reflectits sobre mòbils esferes de cristallets. El flash que entretalla el moviment. Diversió oferida com a negoci.
Macrodiscoteques, discoteques per a majors, discoteques de cap de setmana, discoteques de moda passatgera i ràpida, discomòbil. L’electrificació de la música es diversifica en tecno o en rock simfònic de peces llargues, sense abandonar els instruments tradicionals.
Un escenari o amagatall que ja s’ha fet clàssic és el pub per cursar les vespertines i nocturnes hores de xala, acompanyats de les melodies més bigarrades.
D’adult el temperament se suavitza i caben tendències que amplien la mar: salsa, soul, reggae, ètnia, nova era. Qualsevol estil ben executat complaurà.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent