Bo, bonic i barat, grans superfícies comercials

Quan construïren el Corty Anglés, no hi havia a València comerç major. Després vingué galeries preciados, però a la gent li donà per no anar i acabaria xapant. Els grans magatzems eren casa gay, ademar, el siglo: anaren semant-se. Al Corty acudien revolucionaris a esmicolar a fer xixines les cristalleres a pedrades o amb barres o robar discos negres. El xicotet comerç mamprén a vores amenaçat d’extinció. Camparien Alcampo, Makro, Carrefour, Fnac, Media Marck, Saturn, un Corty darrere l’altre: es furten els clients els uns als altres. El capital és majoritàriament estranger: ací anem vint anys endarrerits per no dir quaranta i no sabem muntar-nos-ho.

Una àrea comercial enorme, de les més grans d’Europa, és Bonaire. Fa anys que arriben aquests pirates. Es concentren cines, restaurants, hotels, botigues amb tota classe de manufactures. Botigues ben plenes, butxaques ben buides. Societat de consum. Altrament, societat del balafiament, dilapidació, insostenibilitat, esgotament de recursos, contaminació, destrucció de la natura. El món és un ou i me’l xuple.

Un riu de gent fa la visita a mitjan vesprada, sobretot, xicalla i jovenalla, adolescents. Berenen als McDonald’s, guipen l’oferta comercial i als seus pares demanen: vull açò i també allò, insistiran amb tenacitat. Sempre mirant tendes, no pararàs de comprar.
Els jubilats ben bé passen les hores: veuràs moltes coses i compraràs sobre poc, butxaca curta. A l’estiu, en botigues i botigues o passadissos o places tancades, no fa calor i si plou no et mulles. Fred o vent, tant se’m fa.

Tres euros costa un omplit i generós plat de paella. A passar el dia amb tota la família no vas perquè no vols. Passar un històric dia entre mercaderies i enginys, comparant preus, i comprovant si allò car resulta barat. Vosté no es prive de la sauna o d’un espavilador o ensopidor massatge. Parafangs o xocolateràpia a l’hotel ho tens.
Hui és el dia de la mascota i es mereix que la mimes amb una banyera per perfumar-se.
La programació del centre comercial arreplega teatre per a infants, concerts per a jovencells, concursos de pintura per a mestresses. Fires d’artesania o música i pel·lícules de compravenda.

No tanquen a migdia, la jornada es presenta llarga, ampla i alta. Aparcar no és cap histèria si pagues amb plata. Alguns diumenges els autoritzen a obrir i fer calaix: no tancarien mai, ni de nit ni de dia.

Si entres al joc, una cosa o altra compraràs; no te’n vas de buit. Saps el mateix de marques conegudes com a desconegudes, però acabes comprant el que és familiar que matxaca la publicitat. Productes barats i econòmics poden resultar com els cars. Ara les marques contracten publicitat perquè comprem de marca i no marques blanques: han notat el ferro. Hi ha oferta que acaba abaixant els preus: es farten de vendre poc. Els capitalistes bombardegen, com màquines d’Internet que no fan altre, amb què comprem més per la salut del país: aquests paios no són de fiar. Et fiques com et fiques, te la clavaran.
Tota classe de comerciants estrangulen un país: des dels bars fins a Carrefours passant per bancs. Asfixien tant com els plau. Volen la gent ben amarrada i amorrada a la quasi pobresa, amb jornals d’esclavitud. Fulminar drets laborals, aconseguits deixant-se la pell: dona’m, fes-me que no en tinc prou, voracitat i gola. Es consideren amos del món i de les persones.
Han assolat el xicotet i mitjà comerç, arrasant l’animació dels carrers i l’inhumà rebombori, i ens passen la factura cada dia. Si quebrara algun potentat ens ho cobrarien a tots.
Podrits de diners. Amb la crisi provocada per capitalistes, polítics i altres herbes, els polítics els donen els diners de tots. Els polítics estaran untats? Vampirs, a mamar toquen!

A les grans superfícies comercials pots admirar els cotxes relluents, les motos més flamants. Les novetats, els invents, l’oci, els complements i serveis.
Així com les grans ciutats creen fascinació sobre les masses, atretes com per imant, les grans àrees comercials concentren multituds.
Saben vendre divinament: roda la música estimulant. Un comprador optimista dispendis més. La decoració igualment espenta a la despesa, ambients de felicitat, colors taronja o rojos. Els saldos i les oportunitats els col·loquen en llocs que per fer arribar has de córrer tota la nau o pisos d’exposició.

Un comerciant s’ompli la boca dient que vendre’t un producte és regalar-te emocions. Algunes compres te les mires i te les remires i t’omplin de gran satisfacció i envaniment.
Et tocaran a la porta de casa perquè compres i el representant entrarà i es comportarà pesat i apegalós. Et tocaran també al mòbil: bo, bonic, barat. Afilla’t un comercial d’enciclopèdies.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent