El menjar que no engrosseix és el que queda al plat.

Totes les dones es veuen a elles mateixes grosses. Els cartoixans de Portacoeli passen amb una menjada al dia durant mig any i l’altre mig any no tasten carn. Els novicis no tenen fàcil acostumar-s’hi. Pels xinesos és signe d’estatus i bona posició estar que redolen ara que poden menjar. L’obra humana que més es veu des de l’espai són els hivernacles d’Almeria, hectàrees de plàstics argentats en barracots que es fotografien des de satèl·lits que orbiten la terra a uns quatre-cents quilòmetres d’altura.

Es cultiven tants productes fora de temporada. Si entres a un hipermercat, no podràs saber si és estiu o hivern per la fruita i la verdura exposada. Les multinacionals arruïnen els mercats locals, d’origen o destinació. Xiquets esclaus als camps, llauradors empobrits. Terres esterilitzades o eixorques pels fertilitzants que es tornen sal, i la cistella de la compra, arrapada.

Comprar amb recel, omplir el cabassot, renega el marit a la muller balafiadora. Hui es parla de noves addiccions, compra compulsiva, enganxats al mòbil o als videojocs, tirar-ho tot a la escurabutxaques. En fi, objecte nou que s’inventen s’afegeix la mateixa colla que perd la xaveta. Les solucions estan ahí: a la salut per l’all. Cent quilos de ceba, una gota de sang que pot voler dir que la ceba no fa la sang grossa. La llima es menja la sang. Les pastilles Juanoles disparen la tensió arterial als núvols.

Quan t’alces del llit, en dejú, has de prendre un got d’aigua amb llima o el suc d’un pomelo perquè netegen la còrpora. Menjar-te el pomelo, no, que amarga com la retama. Beure poca aigua en les menjades que si no les digestions van pesades i a pas de tortuga i es muda tot a un pasto a l’estómac. Aquestes mil solucions que campen, no sabem si són falses com un polític.

T’has aprimat! Salutació sempre confortadora. Ara resulta que la panxa és cervesera. Les olives són bombes de calories. El porc és gloriós i temible per al colesterol, però m’agraden, fins i tot els teus caminars. D’ell tot s’aprofita. Menjar i dormir és la vida del porquet. D’ací les vaquetes boges que ara ningú se’n recorda. Venen al quite les dietes miracle, com les de menjar únicament carxofa o les de venda de botigues i farmàcies que et faran anar allargat o de bareta. Pocs escrúpols a l’hora de guanyar diners. I una vegada a l’any, l’anàlisi amenaçador, robador de delits. Diuen que el calci de la llet el trauen de triturar ossos.

Les cases dels progres hui són espais sense fums, no et deixaran fumar.
En alguna ocasió s’ha sentit dir que als pobres no els agrada el marisc, que prefereixen la sopa amb all o un bollit estantís de bledes. Un papa morí després de menjar-se un plat de figues, enverinades? Dels aliments trauen cosmètics o s’empalustren els cos de xocolate, olis d’ametla, cremes de te, de fruites, de forment i de plomes de titot reial. Aquests productes et deixaran la pell de xiquet.

Al final de la festa perbocaren el sopar o per poder allargar la festa prengueren Almax, ventres agres com un ferro.
Compre l’oli de la serra d’Espadà, l’oli més saborós de tots i carregaré aigua a les fonts perfumades, i en una, dins un poble, em cridaven “lladre, d’aigua!”. No es menge una viola de gamba per molt músic que siga.
Amb aquella paella provocàrem un incendi dins els nostres estómacs i tot seguit l’intentàvem apagar amorrant-nos a la séquia a beure. Sopa un quilo de cacau si es presenta o fesols i sardines de bota. Café, copa i puro per a un comensal satisfet.
El forment, l’arròs, la creïlla i la dacsa alimenten el món. Són els vegetals més conreats arreu del món.

Si bé es mira, el món és un gran restaurant on uns animals es mengen els altres i l’home que, s’ho engul tot, fins i tot caducat, el fet de consumir preferentment, per no tirar-ho, sent com és l’aspecte immillorable.
Què valdrà un submarí?

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent