Elixir d'etern jovent.

Elixir que dilata permanent la vida. Pedra filosofal que transforma tot metall en or. Estrela de la bona sort, estrela de la fortuna. Nàixer amb estrella o nàixer estrellat. L’ocasió la pinten calba. Tots els babaus i ximplets tenen sort. Fórmules magistrals es poden mercar. Panacea és el remei que guareix tots els mals.

Qui s'enfebra amb tanta calor s’ha d’arremullar amb l’aigua cristal·lina els lòbuls de les orelles i els polsos de les monyiques. El suc de les clòtxines immunitza contra el dolor de cap per ser essència de producte de la mar, avinent a la substància grisa; aquest secret, desperta desproporcionat atractiu entre els desconeixedors. L’aigua amb vi és òptima per a llevar la set i per a minvar esglais o ensurts sobtats. El vi no cal dir.

El mostrari de jocs infantils està nodrit de rituals màgics en les retafiles: taulellets de Manises, fusta, ferro, llanda lluenta, cul per amunt o davall de la llum, què vols?
Si es cola aigua o aliment pel vedat, per on inspirem l’aire, s’assenyala el sostre, indicant que hi ha un pardalet, tot alhora colpejant amb unes palmadetes a l’esquena. Aficionant a la loteria demanen a coneguts que els la compren per a aprofitar la carambola dels altres.
Els colors plasmen un llenguatge. Ens acompanyen canviants en les edats i situacions. El roig fa goig i de lluny es divisa. Ella bonica es troba perquè duu verda la roba. El violeta coneix el misteri. La intel·ligència del blau. En la victòria arriba el verd, vestit de llorer. La serenitat és blanca. Les manies no les curen els metges.

Els números de la sort; qualsevol s’estima uns números capritxosos per vario pintes associacions. Els números tenen pintorescos noms enginyosos.
Alçar-se del llit amb el peu esquerre augura un dia mogut. La son es concilia comptant ovelles, mai perdent el temple. Amb julivert sort guanyada. La sal caiguda sempre s’ha d’arreplegar a l’instant. Quant més sucre més dolç. El pa col·locat en postura justa.
A Nadal venen les estrenes: beses la mà i mentre et beneeixen et diuen que el Senyor et faça un santet. Els colpets a l’esquena encoratgen. Brindis. Expressions màgiques: bon dia, moltes gràcies, per favor, bona nit i maneres de cortesia. Refranys per a donar i vendre: més dies que llonganisses i més setmanes que botifarres; no hi ha millor medecina que l’all, la llima i la ceba; no tinc més parents que les meues dents; en fregir les llonganisses tot eren risses, en pagar tots a plorar; salvant-se el cap, al cul que el partisca un rellamp. Comenten els psicòlegs que quan passen tests d’intel·ligència on s’han d’explicar refranys ens lluïm ben poc.

Herbes i plantes no han de faltar a casa, perfumant des d’armaris i armaris de rebost: entren a condimentar la gastronomia; les infusions poblen les sobretaules; xarops de destil·lació; perfum i teràpia; elaboren cremes i ungüents, cataplasmes. Les herbes es cremen o bullen i el baf desinfecta, inhalat descongestiona. Quantes més cullerades soperes d’oli, més es podrà beure. Els xinesos engoleixen variants de vinagre. Martingales a quina de les dues millor.

Tocs magistrals: gotes de vinagre en l’amanida d’encisam, endívia i col llombarda; la canyella en la sopa; la guinda escarlata en el pastís; gotes de llima. La gota que desborda el got. Eficiència documentada acompanya a la boleta del xiprer i al tronque't del panical. Tant de bo no trobar-se un gat negre o una bestiola negra. Mai passeu sota una escala: porta complicacions i més, si es desploma. Semblant resultat duu deixar unes tisores obertes.
Quan ens visita un maldecap o embolic, hem de consultar amb el coixí. Somiem entre humanismes i bonhomies.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent