Esmorzar, sí gràcies.

A la taula i al llit al primer crit. Arribes mig dormint i te’n vas despert i amb ganes de menjar-te el món. Hi ha qui no pren ni un café en tot el matí, que ix més econòmic o un poal de café al dia com quan s’introduïa el café en la societat i no se sabia massa bé la quantitat a engolir i agarraven tremolors. Segut a taula i encara controlant el temps, passes d’hora. Sempre queda pròxim un café, descans i companyia.

Esmorzar de dia de treball
Al bar, les cadires envolten les taules, ocupades en descans i festa. Davant la televisió es comenta el futbol i els bous. Les pel·lícules se segueixen més o menys en silenci. A la porta i parets interiors, sempre pengen cartells:
Vetlada festiva, avís als regants o classes particulars.
El personal s’asseu en unes quantes taules unides. En algun ambient de treball, estan junts però no rebolicats per allò de les simpaties. Els afins arriben a la mateixa hora i van agrupats. Algú vol seure-se sempre en la mateixa cadira i si està ocupada, s’alça i se’n va a una altra taula, inclús a soles. Algun altre esmorzar quatre o cinc vegades al més però sempre va tots els dies a desconnectar.

Existeix l’esmorzar de cavador o de jove que és un entrepà gran com ell a soles. Per contra, una xica model canya, es demana el got més gran amb camamilla groga, mançanilla. Els poc menjadors es demanen una llesca de pa torrat amb oli sense sal perquè el pa ja duu sal.
Els xiquets són amants de tigretons, bollicaos o dues valencianes. És clàssic un café amb llet o amb croissant o amb un suc de taronja. Hi ha qui prefereix dur-lo preparat de casa o comprar el pa al forn i el companatge a l'ultramarí.
Porten tomates valencianes i cebes de collita pròpia o pebreres sense adobar. Olives i cacau amb corfa no falten. Quan la faena és d’esforç físic, es beu més quantitat de cervesa o vi amb gasosa. Acabada la sessió es paga taula i els extres de cada u. Parlant, parlant uns superen els altres en el to de veu que es multiplica i s’acaba cridant en guirigall.

De dissabte i festius
Diferents bars, distintes colles, diversos ambients que no són mai tancats: hi ha persona que se’ls corre tot, sense manies diplomàtiques. Comensals habituals. La taula té més extres. Apareix un vi de millor família que sol ser compartit. Cerveses de litre per a uns quants com vi amb llimonada. Altres es decanten per l’aigua Fontvella o Valvellús i amb litre i mig se’n van satisfets. Algú més mirat és contenta amb un terç. Es demanen més amanides valencianes o mediterrànies tan digestives. Bacallar, ceba al vol acompanyats d’allioli o algun preparat ràpid de cuina.
La conversa flueix florida com la vida mateixa: si es ven un pis o si viuen al poble tres negres; hispanoamericanes a les faenes domèstiques i es repassa la crònica del cor. Com la sobretaula és més duradora queda ni pintat una fària i un licor.

Esmorzar de secà
Avisat entre setmana puja la moral. De bon matí i amb temps sobrat, la cita de partida és al bar, un tallat. Sempre s’agarren cotxes de sobra: no volen privar-se del plaer de conduir. La lluna al davant encara no s’ha post, sembla el sol. De camí, els camps per la finestra del cotxe giren i queden darrere.

La compra pot estar ja adquirida o es ventila al poble veí del secà. Visita al forn, la carnisseria o el superat, la cooperativa, mel per al fred.
Som arribats a la caseta: dos gots d’aigua ploguda de la cisterna. L’aire perfumat i net remoreja el llenguatge dels arbres. La garrofera sempre penja garrofes.
S’encén el foc que s’alimenta de llenya d’ametler i taronger. Peles les cebes. La maceta repica el morter i va nugant allioli. De la floresta es talla un manoll de cua de gat i uns branquillons de timonet, poc perquè amarga, i si és temps de camamilla, també. Junt farà l’estomacal infusió. El mobiliari de la caseta sembla un antiquari de tota condició.

Tot acabat de fer al foc. Hui ceba al vol, amb pimentó, sardines de bota i bacallar anglés. El pa cruix. El vi és del Pla barrejat amb ranci o anyenc. Xerrameca, humor i harmonia.
Café, infusió que és el cava del secà. Anís Ferri i rabassetes sanes. Mamprén la partida olímpica. Sesta-migdiada o passeig. Els camps de vinyes i ametlers es desplacen per desnivells i relleus, cerclats per màrgens de pedra tallada.

És l’obra humana.
La factura és econòmica.

Fins a la pròxima.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent