Les manies no les curen els metges

Un home sense manies no és una persona cabal. Quan més en tens, eres el blanc i centre de enraonies i amenes tertúlies, i d’això es tracta, parlar per no callar. L’home perfecte no es cotitza en cap parquet internacional. Sense manies no hauria nascut el cinema com tampoc les llibreries o museus i menys la televisió.

Enfront del dia que es destapa l’hem de preparar la vespra en gitar-se a dormir a la nit vestits per a guanyar temps quan sone el despertador. Submergits en la brega diària, cantar victòria abans d’hora i en les accions ser un precipitat. Si hi ha temps i espai per a la conversa dur la contrària sempre perquè és manifestació de singularitat. Es provoca la curiositat i l’admiració fent-se de assenyalar. Ser un cap quadrat és patrimoni dels alemanys, marxar a penyó fix. Has de parlar tirant-te damunt la cara de qui escolta i colpejar amb insistència els seus braços.

Preferir la dentadura d’un gos a la pròpia perquè no podem arrossegar ossos. Hi ha paisans que creuen que anar demanant cigarretes per aquí, en hores de festa, queda la mar de bé i de ben vist. No dur encenedor i no parar de fumar.

És preferible el café del temps tot l’any i a la copa bona cosa de gel. Els paladars selectes prenen el vi amb gasosa també en got gran a sobreeixir de glebes de gel. Continuem a taula parada. Menjar després d’estar fart. Tacar-se cada dos per tres i si el compromís és major. Millor que un ou fregit res del món. En les rondes entorn de les tapes al bar qui més recel té no paga mai, dit l’art del maneig del sabre. En aquest castell sé servei el café abans que la sopa. 

A les postres es fumen puros que s’apaguen a cada moment tant com són mimats. Veig dipositar l’oli que adoba ensalades i bullits en forma de ziga-zaga veloç quan el comú del món el fa rajar del setrill a circumferències. Ja han demanat els furgadents, no podem faltar en taula que s’aprecie. Fumar no contamina. Si apures temeràriament la cigarreta al llavi o la llengua poden portar la pitjor part. Quan pren café, en la tasseta acompanya la cullereta entre els dits. Es fuma abans del primer plat i entre plat i plat. Per favor, un café cremat.

De la mania no es cull punyetera utilitat. Ella rutlla d’incògnit, és connatural en nosaltres. No tenim massa consciència de les nostres manies. Mirem alarmats i disconformes a qui ens les vol censurar i eliminar.

Hagueres dit que no gastar ni una gota més ni menys d’aigua o arreplegar el paper i plàstic més mínim i destinar-lo al reciclatge cauen en el camp de les manies. Però no. El tertulià s’imposa a la vora del cabreig: no, home, no. Són civisme i conscienciació o consumisme mantenible tan ben vists hui en dia.

El gos lladra quan descobreix un pobre o un extravagant en fet de vestir o un malendreçat. El faràs callar de sobte i l’astoraràs si t’acatxes bruscament. Si et presentes nuet un gos sempre fuig o dus un atovó amenaçant.

Hi ha germans que no senten mai fred. Contràriament, gatxós que s’atabalen de calor. Veus sabates que no coneixen el betum i van tan desprotegides. Tots coneixerem un sumen que portava no sé quants rellotges al braç i un calcetí de cada color als peus. Veus cotxes sempre nets per dins i per fora perquè els seus propietaris netegen el cotxe ja net. Sents passar pel carrer cotxes, discoteca. Als xiquets els encanta vestir i calçar de marca i etiqueta com a tots els humans. La música també serveix per a dormir i despertar amb ella.

Gent molt preocupada per la salut beu aigua en abundància i sense parar. Els temps porten el canvi de ser un gran fumador a fonamentalista abstemi integrista, fent extrems, amonestant i ventant per apartar-se un caragolet de fum que li arriba als nassos.
Ja de nit, a desplaçar-se a fosques per la casa.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent