Colom en ascensió
A les quatre i quart
va pujant
la matinada
muda i silent.
Respira el frigorífic
en la cuina.
La llum del tub fluorescent
té encara
somni de llit.
Ja ve l'alba,
un poc prompte
com si
alenara
en activitat
que vol bullir,
borbotar com
el perol en el forn.
Hui serà grat
després d'abandonar
el pou negre.
Em veig eixint del
fons amarg,
soltant cadenes.
I corre el rellotge
impacient al
sol.
Surt joiós jo
Ho trobe un prou
nou després de la
tempesta rugidora
que m' acovardeix
i m'envelleix.
Quan isc
música rutilant,
no té sentit però
espenta una
gola corprenedora.
Perquè aquest ferotge
sofriment
d'obsessions
reptadores,
ofega.
M'he d'acceptar
tal com va
i com soc
acceptar-me
en química
i entrar
en la gruta
gratíssima
del viure
en pau.
Ara cante una
cançó amb
l'harmònica
servicial
que no m'ho posa
massa difícil.
Els dos ens
compenetrem
alhora. Gràcies!
Aquesta música
fresca de
l'harmònica
que agrada a
Bene que s'estima
el pacífic gregorià,
ungüent
constructiu de
cèl·lules
fecundes en
un cant de
soledat sonora.
Arribem a port
que no és poc,
mariner
entona
el cant
d'arribada feliç.
La flama
inunda
novament
rutilant.
Bé!
La depressió
destruïda des de
dins,
penant amb ella...
fa goig
l'alborada nova,
de realitat fidel,
objectes amables.
Viure fora
de la depressió,
grat oasi.
Ben content
de la conquesta vital,
un poc
envanit,
llarga travessia,
tortuós camí.
Ara assaborim
gràtament, a bastament,
el triomf rediviu.
No és poca
Alegria.
Pàgina anterior || Index || Pàgina següent
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada