Depressió.

Terrible malaltia

 horripilant

creu

on n'hi haja i

complida creu i

pou fondo i

 en negre clot

que et roba,

et desposseïx

de tota seguretat

en tu mateix.

Dol és el més insignificant

quefer, sofriments

les acciones quotidianes.

Fulmina tota seguretat

de la desvalguda personalitat

en clam desert, desvalgut.

Llenguatge mort,

fulminada habilitat i

descarrilada intel·ligència

 creativa.

 Era goig,

 s'han perdut

 les realitats edificades

 amb delerós deleït.

 La comprensió intel·lectual

 i sensual ha mort:

 llegir és suplici inefable,

 valdies les paraules fofes,

 intel·lecte orfe, errant

 sense objecte gratcient,

 comprensió agonitzant

 resta que no complau.

 Desolació racional

 i sensual pura,

 diem en veritat

 extrems com són,

 home ser sociable cau,

 sordmut

 exsangüe.

 Juí tèrbol,

 angoixant,

 tensió sobre el buit,

 esvarosa precarietat,

 sentiment esfereït.

 Més desavantatges

 es poden sumar.

Hi ha moltes escales

 però escasses desemboquen

 en la curació lluminosa

 de benestar,

 goig de viure.

 Dins la malaltia

 s'hi han de tentar graons,

 pujar escalons,

 fins a trobar l'escala,

 ben desitjada,

 que desemboca

 en la salut,

 benamada

 i ansiada, desitjada

 claror

 del viure.

 Temptatives fallides

amarguen desesperançades;

 trobar l'escala delitosa,

 colom que mamprèn fatigosament

 l'ascensió al vol

 amb vent propici,

 favorable

 i alhora aspre.

 Cimal on orea

el bon oratge,

la bonança.

 Els intents

demostren el canvi

produït, jo mateix,

 canvis encoratjadors

i encomiables

de tasca existencial.

No es justifica

tant de sofriment

llarg, continuat.

Obsesions paralítiques

caic, no caic.

Anar més lleuger,

planer, si es pot dir,

véncer el sofriment.

 

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent