La natura.
Les sequies ofereixen
munió de floretes silvestres
de molts colors vius.
Les sequies són de fang
les d'obra són molt posteriors.
La sequia sempre impressiona
per la seua fondària calfredant.
Un camp de forment
quasi em cobreix
amb una alçària
com la meua
guardador d'estranyes criatures
que fabrica la por.
Soc un xiquet
plantant un creïllar,
tirant els tallons brollats i
grillats
mire el cel tot roig
cel de la nit de Nadal
glaçat
i em pregunten
si m'ix sang del nas,
cara amunt sense parar.
He descrit imatges
de la infància.
De jove m'encisen
els xops grocs i
tremoladissos.
Arbre de la infància és
la garrofera.
Els quinze anys
són una pel·lícula
d'amanèixers
sumptuosos de roig
i grocs or.
Mirant-los des de
damunt del llit,
i a continuació
seguir dormint
confortat i colpit.
La pluja,
de sorolls blanets,
sempre esborrona
com una sembra
multiplicadora,
fecunda.
La llum sempre
tan intacta i nova.
Els colors que trau el sol,
i no els d'un dia ennuvolat
on hi ha més gamma
de paleta graonada.
La llum jugant
amb els núvols que
van cerimoniosos,
transhumants.
Soroll de pluja
o la nit que
obri les ganes
de dormir tou
i estovat.
Plou entre la llum
elèctrica i davant dels fars dels cotxes;
Dos instantànies,
es fa clar i va
entrant la nit.
Sol de matí i
de la vesprada,
ben grocs,
impulsen les hores.
La natura sempre
sorpressiva,
tan canviant de
dalt a baix,
com aquesta nit
plovedora i
prometedora.
fer l'hora
sempre nova,
de renovat
impuls gratcient.
Fer quelcom
de nou sense
parar, anar
ací, anar allà,
actiu i vivaç.
Com prometedora
és la natura,
incessant.
Empresonar
un instant
d'incerta
glòria:
multiplicat,
no al cansament
acovardit, monotonies
el món no para,
fotos i més fotos,
cap de setmana.
Em desvie
del tema.
Cercant la martingala
de no caure.
A veure
si es així.
¿Què dius?
Pàgina anterior || Index || Pàgina següent
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada