Divagant XI

 

"Paràlisis mental. Inseguretat en fer coses.

Estancament, impassibilitat en fer les accions quotidianes.

Gran falta de seguretat.

Impossibilitat de pensar, accionar.

crisis d'enrabiar-me, rabia acumulada.

Gran sofriment en fer el poc que faig.

Sofriment. Patir d'esperit.

Aixafament.

Pensament deficient, lent, pesat.

Desesperació.

 La baixada d'ànim, ansietat.

Li tinc pànic. ¿M'ajudareu?

Nolite timere diu el Nou Testament

16-IV-2014 - Ha expirat el xic de la loteria que era pobre, disfressat d'almoina. No sabia el nom de les dones i les deia a totes "esta".

Era pobre com he dit i ha tingut un soterrar de pobre on no acudeix ningú, com sol passar d'un temps ençà. O com sempre. 

Si es mor un ric, acudeix molta gent: sol passar aquest cas quasi sempre. Era feliç a la seua manera, content de la residència de gent captiva, que cauen com a pardalets en una gàbia. Final.

Venia alguns diumenges a passejar content pel poble. Li preguntàvem i ens deia que era feliç, tancat. Anàrem a visitar-lo tres amics i ell ens deia que què li havíem portat de regal: una harmònica. El vérem un altre diumenge i ens comenta que li l'havien furtat. . Li regalarem una segona harmònica i tots contents.

Al soterrar, quatre gats i quina tristor de poble amarg. M'he confós d'hora i he arribat tard al cementeri (que vol dir dormitori) i ho he vist amb els meus propis ulls, els quatre gats i açò és avorrit contar-ho perquè la història es repeteix cruelment.

 Morie-se és el pitxor i patir abans, també.