Divagant XIX

 

Intercalar on corresponga: que cruel i canalla pot tornar-se l'últim capítol de la vida! La Trinitat i la verge María ens lliuren. Plou; tancat en la gàbia, casa. Tinc el benefici de regentar un bar enfront de la meua casa. Venen de tot el poble: pot ploure que bona falta fa.

Però qui treballarà amb paraigua i al carrer es mullarà; els de les obres són impermeables, paraigües no porten. Esmorzen fort i calents, es mengen uns entrepans que semblen transatlàntics. S'ho munten molt re que te bé:els alabe el gust.

Apunt televisió és sensacionalista. Anunciava un cataclisme per a estos dies, a causa de la borrasca. Ha sigut aigua molt ben caiguda, vent impertinent i massa poqueta aigua. Volem més aigua.

Ha fet aigua i molt de fred: algunes plantes del corral les ha assassinades el tàndem. Primavera vindrà a curar el desastre. Aigua i fred arruïnen la misèria microbiana i madura la taronja i la carxofa, excel·lents.

L'arbre va perdent les fulles: angelets al cel.

Mort digna volem.

Tacxista puja'm al cel:busque faena. Potser en trobe.