Divagant XV

 

Quina manera de tronar diners amb tanta gran caradura i havent tantes necessitats en tanta gent. Pisos embargats i robats pels bancs. La moreria en guerres civils amb armament segurament europeu i de països rics i pobres, Espanya.

Linxament i assassinat de Muamar el Gadafi d'un tret al cap i dos al pit amb la seua pistola d'or.Tirat en una habitació cutre tot brut de sang. Ajusticiat, fill, amb última voluntat de fumar-se una cigarreta. Imatge del cos mort, penjant del llit:calfredant.

   Ara manen els milicos ¿amb guerra civil i senyors de la guerra? Han fet fora ràdio Argel on aprenia francés per a Magisteri.

¿Quin món és aquest? La llista de calamitats podria ser extremadament llarga. ¿ Per què no trauen allò bo, moltíssim, que hi ha al món:no els convé;dóna plata?

Una poca més de tristor: érem quaranta amics en ca H. quan érem jóvens. A mesura que ha anat passant el temps, dos per ací, tres per allà. Aquests no volen als altres. I també, uns s'han casat, altres se han anat del poble i en més d'una casa, mes a soles que la una. Uns no es parlen amb altres. La història es llarga com un campanar.

   Per parts, és necessari cantar una vegada més.

Malgrat que hem de continuar com amics i col·legues. Una amistat no es troba així com així. Avant el pas i plana nova. Que estem canviats i la vida marxa a cent per hora.

La vida és un bufit que cal devorar i mossegar. Un tren que passa a tota velocitat. Cal ser quaranta amics i més que en vinguen. No ser mesquins i de poc cor. Barca nova, bon oreig. Que no és malfasen les banderes de la llibertat. Hem de tornar a viure com féiem i cantar tantes cançons que sabem; pujar als núvols i jugar amb ells i la sempre nova llum. És el meu desig.

Les misèries soterrades. La paloma blanca està ací enfront. No la deixem que se l'emporte el mal aire que ens toca respirar. Parle per mi i parle per tots. Ansiòs espere el nou dia intens.

Érem quaranta amics, dos per ací i quatre per allà.

La diàspora escampadora.