Divagant XVI
Com no puc escriure, pinte amb colors lluminosos.
M'abstrau este menester. Acabe de llegir una entrevista sobre un llibre que es
titula "El dimoni de la depressió". Ja ho pot dir l'autor del llibre.
Des de fa temps estic temptat de comptar la caiguda d'ànim que patisc. M'arrea ben
dur i a penes em deixa dies bons, a temporades.
Lamente tant tot allò bo que he deixat passar. La
soledat en la qual visc compta molt. Allò guanyat per allò perdut.
La jubilació m'ha caigut damunt com una calamarsada;
una pedregada amb la qual no comptava.
L'amor que Azorín assenyalava com una falta
d'inspiració, se'm clava en els ossos, deixant passar l'amor femení i pensant
que anava a ser un avi jove i optimista. Tot el contrari: més sol que el
desert. No tant.
He dedicat tota la meua vida a estudiar i ara em trobe
que no sé administrar una casa, la meua casa: gastronomia, comptabilitat. No es
dir no a qualsevol enganya simples: loteries, i anar de bars és car com quasi tot, ofertes pescadores.
Pense que m'he fet vell de colp i volta i no és cert.
Tinc setanta-quatre anys, m'he quedat orfe de bons amics i
parents: una mare , el meu germà i la meua cunyada, tan
volguts, soterrats i més.
N. va tindre una vida molt cruel de treball i
malalties, però ella sempre va ser molt animosa i alegre. Morí el nebot jove i canvià. Jo l'acompanyava al telèfon, conversant quasi tots els dies:li tirava una maneta.
Va morir A. jove i jove també J, quatre o
cinc legislatures alcalde; mort l'oncle T. tan bromista i tronera, amb dues
netes superclasse; ara ha mort el seu gendre, que patia molt en cadira de
rodes.
L'arbre familiar s'ha quedat amb la meitat de fulles.
Tia A.i I.estimadíssims.
E. bellíssima persona molt patit i
d'església, cor de bona ànima. El cosí A. amb qui vaig ser de discoteques per tota la
nit.
C, manyós com cap: ho sabia fer tot i
d'això vivia. Li dec moltes coses que vaig aprendre d'ell.
La vida pot tornar-se molt cruel o canalla.
Va morir també, L. i P. i un no acabar. Ha sigut una traca perillosíssima: cap lliure. Et cridaran, ens cridaran:tots els noms estan en la llista. ¿Per a què tant de malviure?
Ens volíem molt
tots; G. i més que no recorde. En el cel ens trobarem de nou.
Un altre cantar són les malalties greus dels amics i
paisans.
Però al·leluia: la vida no es deté, ens ve de camí,
darrere.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada