Divagant XVIII

 

He tingut un mes tapons en les orelles. No escoltava res. La música em feia tanta falta. He perseverat amb el Audimer i glòria! els he bandejats.

Ha tornat el vinil a la música moderna i clàssica, algun disc que havia comprat no el podia escoltar. Ha tornat la música moderna i clàssica en gran quantitat. Tinc una muntanya de discos, no podria viure sense música. Li dec molt, quan no puc dormir m'assec en la butacó a escoltar música amb els orellals i m'adorm tanta màgia. Molta meravella he escoltat. Tinc un munt de joies clàssiques i modernes a preus econòmics. Em dona marxa quan  vaig de festa, ben dormit.

Em fa festa quan romanc a casa o plou, em fa molta companyia. The Beatles me'ls reserve per a no avorrir-los i els escolte en determinats esdeveniments. Esta vida sense música seria un absurd gran.

Jo no tinc depressió, en paraules del psiquiatre, perquè si la tinguera no faria res de res i si que faig un bon grapat d'activitats: toque l'harmònica, pinte al óleo, aquarel·la, a pastís que m'encanta, a les ceres, a retolador, a colorins i a tècniques mixtes. El blog. 

He pintat cinquanta-cinc olis, tots regalats; sense signar i conserve tretze o catorze. Si dius que pintes, et demanen un, immediatament. Pintar per a regalar. Vull tindre un record teu és la raó. I no acabes mai.

En una llibreta ecologista he anat anotant el nom del quadre, l'any en què el pinte i qui el té. No he fet fotos d'ells. Isc al camp a passejar i fer fotos, passejos amb música. Camine quan no fa fred, prop d'una hora. Joc amb l'ordinador i amb el mòbil.

Del que patisc ara és de caigudes de l'ànim, perquè m'he fet major i vaig en declivi físic. Entre als setanta anys i ara tinc setanta-quatre. Fent coses recobre l'ànim. Destruint el mal humor des de dins.

He perdut molt bon humor i gamberrisme el qual he practicat durant anys i panys.