Moments amb el meu amic X.

Som amics des de la infància, li dec molta saviesa perquè és un home de món. Tenia un tocadiscos estéreo, sent xicalla:plaer. És molt inquiet i va anar passant d'uns grups d'amistats a uns altres, treballant, la qual cosa vulgarment es diu "un cul de mal seient", dit en plata.

Seminari, banc, fàbrica d'amplificadors, taules de so, productor de discos, manager de músics, va fer el disc "Mediterranies i Holocaust". Ell va ser qui em va presentar l'aventura apassionant i trencada tràgicament de Cotó-en-pèl i vaig fer una lletra "Holocaust" i altres més: quan un home o uns pocs moren per tot un poble o a l'inrevés: tot un poble és víctima en benefici d'uns explotadors, tetines, xupladors de sang, fins i tot, la qual cosa els done la gana de fer dels pobles, que no és poc i ben dolent, ignorants i persones que no creuen en res, fàcilment manipulables.

En altres pàgines d'estos escrits apareix ell, sempre beneficiant als uns i als altres. Em cansa enumerar quant a fet de bo: poliesportiu, casona, ajuntament nou, arbreda de carrasques al Pi de l'Anell,Fundació Pere Bas, on no consta.

Escoltàvem els millors discos de The Beatles comprats per ell a ca Valero el fotógraf amb monumental tocadiscos i encara calents, eixits de fàbrica.

És més fresc que una rosa i es queda tan "campante" o diu les coses llevant la palla.

Si per Nadal ens oferixen pastissets de boniato, tots mengen mig i ell en menja dos, sense rubor. Està sempre a l'última:si vosté vol ser modern, deixe que la cavalcada de Reis de Nadal passe per dins de sa casa. (Nadal flor cordial). M'ha portat en el seu cotxe a cinquanta o cent trobades que duraven tota la nit, fins que eixia el sol, l'astrelot o llorens.

Quantes nits de plaer i gaudi musical, d'ambient entranyable de masses per un món millor; de conéixer i xarrar amb gent com Francesc Pi de la Serra, molt admirat per mi, i injustament oblidat però una gran autoritat. Conserve una pegatina signada per ell. Toti Soler guitarrista de Ovidi Montllor qui no parava de tocar la guitarra dalt del furgó i al camp de futbol.

"Fills de Buda" és un disc genial on Francesc Pi demostra entre altres qualitats quant sap tocar la guitarra que assatjava moltes hores cada dia, disc del meu amic X Escolteu-lo ( i els consells amb diners.) 

X me'ls presentava i jo gaudia xarrant i escoltant-los. Tot un plaer i aprenentatge per a mi. X m'ha aguantat mil vegades afonat i també content, amb saviesa i afecte. La seua casa sempre ha estat oberta, és cosmopolita que vol dir que va on faça falta, un ciutadà del món, cor de bona ànima.

Podria escriure fulls i fulls d'ell. La política local li va resultar un mal negoci, però que no li neguen la llibertat ni la utopia que són virtuts de les quals més m'agraden d'ell. És qui sap de política internacional més que ningú del poble i del món. La jugada de Rosarín la Pusa, alcaldessa, va ser d'ell i genial.

Recomane ser amable amb esta persona que mira i acaricia la utopia honesta: que este món vaja a millor per la mobilització dels joves sobretot i també dels adults. Si no ho fem tots el futur és negre; els pobres més pobres i els rics més rics, la qüestió no és banal o per a deixar-la córrer: robatoris, contractes blindats, lladres a "porrillo" i dolls, grapats, misèria, droga-merda en qualsevol poblet, senyors de la guerra. ¿Què és el que val huí?

 

Jo defenc a X encara que dispare contra tots i tot perquè mai es fa suficient, però amb gent nova i jove, s'ha d'intentar. Ell ho intentà. Nosaltres el "senat" estem per a transmetre experiència però mai per a imposar.

Que l'aigua torne al llit. ( "cauce" )

Demane la pau i la paraula, sentar-se a conversar.

Un amor cap a tot ens devora. No compartisc tanta aversió i odi. ¿No el coneixíem de tota la vida, tantes obres com ha fet i treballat tant, ell tot sol com en grup?

Però la política de poble és fastigosa i qui no vulga pols que no vaja a l'era, entendre's a bones o pactar.

Reclame pau, llibertat, comprensió i anem ajuntant-nos que la vida són quatre dies, molt curta i ve el taüt o “petaca” de taulons i al “campito” de xiprers o pins que diuen alguns. El xiprer no és un arbre fúnebre sinó clàssic de camps i de jardins. 

La vida és un bufit.

Reclame també humor i no agafar-se les coses a la "tremebunda", ser fins i tot afectuosos:coneixement amb esta beguda que no som uns xiquets.

Ei, cap avant!

Bons desitjos per a tots, calma i serenitat, temperança. No fem el quadre.

Jo el tracte bé i amb amabilitat, s'ho mereix, Si no és així, ni som humans ni civilitzats. Sembrem bonhomía.

¡Ei, enrotlla't bé i passa!

Donar el millor que tenim, malgrat tot, ser persones totals i elegants.

Que no me'l toquen, que ja hem donat el cos difunt a la Facultat de Medicina.

Afectuós ciao!

 

2:15 nit.

24 juny de 2012