D'excursió.

 

Setanta-quatre anys: visc intensament les hores i els dies amb recel i un gust exquisit. Últimament he estat agafant l'autobús de l'EMT, dos vegades el vaig fer a les sis i mitja del matí.

Un d'eixos dies va estar plovent durant tot el viatge de Vinalesa a València. Un goig veure l'eixugaparabrisa enorme que tenen els autobusos; esquerra, dreta, esquerra, dreta.

Em sentia arrobat, comprés i feliç d'esta pluja tova i revificant. He parlat un poc amb els xofers, acomiadant-me amb el desig d'un bon dia i una millor vida, donant-nos la mà pel plaer de ser passejat i conduït.

Conductors tractant el cotxàs amb ànim, delicadesa i mirament.

Un dia vaig agafar l'autobús a les set i mitja i un altre a les huit i mitja, este últim dia va ser quan estant assegut en la parada he fruït dels llampecs que il·luminaven la claredat del matí i tronaven eficientment.

Tempestat llunyana perquè entre llampec i tro passaven més de deu segons.

En l'autobús pujaven immigrants, segurament camí del treball, ple de gent matinant per a guanyar-se el pa. El viatge consistia a anar a València i tornar en el mateix autobús, viatge d'anada i tornada de copilot. Assegut en el primer seient.

La duració és de cinquanta minuts i el bitllet val per a una hora; tot un privilegi. Deu bitllets tenen un cost de quatre euros.

Repetiré viatge, és una meravella veure el moviment de com s'alça el dia, còmodament assegut i amb els ulls ben oberts, conduït per conductors experts i coneixedors del que porten entre mans, professionals de categoria: arranca, para, caballons ondulants amb finor.

 

A Déu sigueu, als xofers.

3/7/2023