Viaje a la Argentina (Part 1)

 

Acompanyat per Pep Buhïgues en llargues nits de festa, vaig fer amistat amb un pintor argentí, Toni Ortega, acabava de guanyar cent dòlars i s’encabotà en què anara amb ell al seu país.

Només tinc quaranta mil pessetes.

Vaig anar a cobrar l'atur per al bitllet d'avió i vaig arribar dos minuts abans de tancar;una funcionària enemiga, em  tancà les portes perquè m'havia dit que li parlara en castellà i li contestí que si de mi depenguera no ocuparia una plaça d'atenció al públic.

 

Cent mil pessetes valia el bitllet d'avió anada i tornada, cent mil pessetes que no tenia i em va prestar la meua benvolgudíssima cunyada (en el cel estiga) a retornar quan tornara després d'estar mes i mig allí.

De València a Madrid, de Madrid a Dakar, on vaig trobar policies de raça negra altíssims, perquè si ixes fora de l'aeroport et jugues la vida.

A continuació nou hores per damunt de l'oceà atlàntic cap a Asunción del Paraguai.

Sobrevolant el Paraguai es va fer de dia i vaig veure núvols de colors acariciant-nos i la terra roja d'aquell país.

Durant el trajecte de nou hores sobre l'atlàntic vaig parlar amb una dona bé, prop de dos hores,  volia tornar al seu país:la seua il·lusió era viure a Madrid amb la seua mare.

El matrimoni és comerciant al Paraguai. Em va dir que allí van anar molts nazis a refugiar-se després de la guerra i jo continue veient la terra roja d'este país.

Mai havia pugut dormir a l'avió i eixa nit sí que va dormir, dona molt elegant.

En l'aeroport d'Asunción la policia no deixa passar a diverses persones al vol que ens porta a Buenos Aires, ens esperen altres dos hores de vol fins a la capital argentina. En este últim trajecte ens conviden a whisky, som a un quartet en popa i vaig dir:

Veig l'oceà!

És el riu La Plata s'afanya un dels argentins a corregir-me.

Majestuós!

Ens alerten que anem amb compte amb el taxista perquè ens pot cobrar abusívament. No us deixeu enganyar!

Primera diligència a l'aeroport:un rebentat de bandera, explicant nosaltres en què consistia.

Preferim agafar un bus que ens deixa en una estació plena de gent fins a la bandera buscant-se la vida. Ens custòdia un empleat davant i un darrere per seguretat en eixir.

No perdem de vista les nostres pertinences! ens alerten.

Prèviament en l'aeroport un xiquet em va demanar diners. Li vaig donar uns cèntims d'austral que és la moneda del país, vàlida només a Argentina. Volen dòlars a les cases de canvi il·legals.

És molt poc el que m'has donat! em va dir el xiquet, anant-se'n.

A Madrid havia comprat unes botelles de licor i com els diners volaven parí de comprar, les vaig anar regalant a qui m'allotjava i ens regalava el menjar.

...