Viaje a la Argentina (Part 3)

 

... s'havia ofegat un nebot de Toni Ortega en la localitat de Bariloche que és la Suïssa argentina. Llacs d'aigua gelada a causa de les neus de l'hivern. Unes ones de mig metre són un gran perill per a una balsa neumàtica; el nebot s'astorà, es va  tirar a nadar i l'aigua congelada se'l tragà. El busquem però no el trobem.

De tornada se'ns va desbaratar el cotxe i ja de matinada en una gasolinera un xaval va poder arreglar-lo. Punxem una roda i vam haver de posar la de recanvi. El cotxe es parà però vam tenir la sort de ser la carretera cap avall fins la gasolinera.

Vam veure un volcà en repòs.

Jo anava tapat amb una manta del fred que fèia: els Andes. Estem en la Pampa seca i la brossa és grisa.

Visitem a un home que viu en una illa, al fons d'un bosc que hi ha enmig d'un riu molt gran. Té una torre de vigilància i un fusell per si van per ell, per a defendre's, matant.

En el vaporeto pujà una família amb una índia gran, jove, una preciositat. Jo ho mirava tot, embadalit.Una aia dèia : que curioso que és. Invítale para que se venga con nosotras. Era bona gent.

Perd Pinochet el referèndum de permanència, quan ha estat captiu i tancat a Londres més d'un any. Gran assassí i torturador al servici dels Estats Units, gran país criminal, també. El més matador del món.

 

Visite una leproseria per a veure  una tia monja de la família Ros Pardo; em porta a l'aeroport per  agafar camí de tornada cap a Espanya, on em demanen el dret de pas per l'aeroport internacional, dos mil pessetes que no tinc i em va pagar ella. Quan va vindre a Vinalesa li vaig regalar deu mil pessetes. No tenien quasi menjar en la leproseria, però si una emissora de ràdio i molts discos, fora de les fundes, un munt de disquets menuts.

Una xica, companya de bus cap al leprosario s'astorà, ensurtà molt quan li diguí on anava.

Ella, la missionera, besava els leprosos i jo, també, amb el risc que pot dur.

Jo telefonava al leprosario i no em podia comunicar: havien robat el cable de la comunicació de coure. En ell em tractaren a les mil meravelles: sempre menjant, posant-me música. Jo estava molt prim de la fam passada el mes i mig de sojornada.

En casa de Toni Ortega parlàvem molt, els tres o jo i ella que estudiava a la Universitat, matemàtiques. Em llavava la roba i dèia que estava pagant-ho tot, el menjar que compràvem. Ell trevallava en un diari, el de Neuquén. Vaig escriure prou; perdut en tirar l'arxiu. Salví les pintures:un muntó de làmines, cartons, blocs.

Doní una preciositat de llibres en llengua materna (català, balear i valencià) i castellà. No em donaren ni les gràcies.

Em van entrevistar en una emissora de ràdio de la Universitat de Riu Negre, Neuquén. Portava tres discos, un en valencià, un altre en mallorquí i un altre en català. els van posar tots en l'aire. Ja tornant a casa com no tenía diners per a pagar un hotel de seixanta australs a Buenos Aires, vaig dormir en un “hotelucho”, com ells anomenen a una casa de putes i ací estem. Uns clients es van passar tota la nit de festa i gresca.

 

Moltes aventures es queden en el tinter: viles misèria on la gent viu amb quatre cartons i on és probable que muires si entres. Aniré contant més batalletes si no em canse.

 

I conte contat, conte acabat. I si no ens veiem en esta vida, ens veurem en l'altra. I Silví em va dir: si has anat per allí i no t'ha passat res, pots viatjar per tot el món.

Viatge humanitari que dèia jo. No podia dormir del que veia. La gent deprimida no eixia de casa, casetes de quatre parets sense lluir i un corralet per plantar verdures.