Pildoretes II

 

Una iaia té una botella de conyac.

I diu:se'm beuen el conyac. 

Va i es mor la iaia.

Qui es bevia el conyac?

Solució: La iaia.

 

 

Entre banc i banc ix un frare marmolant.

Què és?

Solució: el pet.

 

Comptes clars, amistats llargues.

A ningú li amarga un dolç. No per més és dolent.

 

I hui les capritxoses muses han passat de mi: aniran de vacances.

 

Dèia Joan Sebastià Bach: qualsevol que treballara com jo ho he fet hauria aconseguit el que jo he conseguit.

I si u no val, també?

 

Idó va bé? Bé va!

(Salutació a Mallorca pel carrer en creuar-se.)

 

Els morts que vos mateu, fruïxen de bona salut.

Morir-se és el pitjor o també el patir.

 

Camilo José Cela déia que a Cervantes el Quixot li va eixir redó.

Però li va passar una cabronada al cavaller després d'una, altra.

El Tirant lo Blanc és més sensual i vividor.

 

El pronòstic txirivia endevinava la pluja quan plovia.

 

Visca l'amor que m'ha donat l'amiga fresca i polida com un maig content! 

Quan l'home comença a saber ¿s'acaba l'edat, la vida? 

Treball: "fer bondat" que diuen per Castelló.

 

Diners i pecats ens en sobraran. No és veritat pel qui no té cacaus. 

Diners fan bé, diners fan mal, diners fan  l'home, infernal!

 

La sexualitat, necessària.