Escriure per no callar

Llenguatge, eres magnífic.

Sordera, eres ceguera dels sons, tan cruels ambdos, comunitaris, comunicadors.

Alelat es queda el sord, obnubilat. Altres sentits creixen: ho dubte.

 

Patir augmenta el dolor.

S'equivoca qui posa llenya al foc de la tristesa, imaginari fet real.

La melancolia agreuja la pena, convertint en real el que és imaginari.

Augmentant la dissort convertim en reals dolors i penes que no són i eliminem els bons moments que ens venen.

Salve! Tots a una, units!

El clam acosta la mort.

Fugim de la pena, acostem-nos a la diversió vestida de goig i felicitat, podem, eleva't.

 

Cantem tots a l'uníson, podem.