Remuntada

A veure si soc capaç.

I alegria per què no? malgrat totes les mancances, il·lusions errades, el no poder més.

Sé que esteu ací fent-nos companyia.

És tot un privilegi que agraïsc inténsament. 

No ens separarem mai: goig intens, il·limitat, fora de tota mida.

La tristesa i la malenconia s'assemblen com la pluja i la boirina. Estar trist és un fre a l'abús de paranoies sense trellat, a la hiperactivitat.

 

El dolor agut més trist és el familiar.

Desenganys, ensopegades, delers, malaurances, dèries, vos les regale perquè les deixeu volar. Lluny.

Voleu ser feliços:tingueu quelcom a fer, preferit.

La tristesa de vegades és vagància, no pegar pal a l'aigua.

 

La tristesa pot ser l'inici d'una creació artística. Vola com les àligues, ruïnosa.

 

La tristesa , pot allotjar-se en un altre òrgan del malparat cos.

Pelitrúmpelí. Ara vaig i torne.

Fer i desfer, .¡ Au ié! au ià! crit de moguda.

 

Posem-nos en peu. Hala!

El passat no és res, record, importa el present. El futur ell dirà.

Amunt.

Fer com cal, temperança, no irracionalitat, ni histerisme, ni negativitat.