Blanc d'ociosos

És el cor de la meua vida. Qui pot més que la música? Em cansa descriure-la repassant varietat, època, gènere que és molt llarg. Com també benvolgudíssims autors màgics.   Comptaré les excel·lències que són inabastables no fent-ho. Ja ho saben tots. Em manté jove, content, amb energia, pletòric, eufòric quan pense el que m'ha donat i regalat. Ganes de viure.   Quin gust comprar-se un vinil, més amb la saviesa que donen els anys feliços al seu costat. Música et cante amb ardor cremant, perquè t'ho mereixes. Amb recel venere la nova música que m'arriba. Cante la que m'està per vindre. Tinc una muntanya de discos. Nou disc el vullc més, recelós.   Música inefable que vol dir, impossible d'expressar amb paraules. La música és una mar immensa que navegue amb tota ànsia. Infinit plaer. Eres bonica i jove. *Amorcitos es poden fer mil.   Quin gran amor et tinc!

Estaràs més penedit i disgustat per les coses que no has fet, que per les fetes. Explora, experimenta, arrisca; no ometes. Aprofita els vents favorables.  Prova, reinventa. No et retires decebut. Entra a novetats. No et dones per vençut. Si caus, alça't i de nou al timó. Et renovaràs; tindràs noves gales, grates sorpreses i plenitud. Mar és fantasia, vida plena d'aventures. Bandeja el derrotisme, l'abandó. Ompli el pit de ganes de noves aventures i vivències. Malgrat tot la vida et somriurà i t'omplirà tots els racons. Després d'esta vida vindrà una més dolça.

S'obri un nou món, un nou bosc, una ciutat fantàstica, un nou llibre de viatges, de peripècies, fetillans. Les paraules creen, eixe prodigi, descobrixen la comunicació entre autor i lector. Hi ha llibres que volen, que naden mars, noves verges, a extasiar-se. Beuen de tantes fonts. Esta aigua crea arbres, matolls, papallones, ocells cantants que desperten el dia, avions que remunten països. Actors teatrals que pauten una simfonia. Soc aventurat amb tanta màgia. Azorín, Juan Ramón Jiménez, Antonio Machado, Federico García Lorca, Ramón María del Valle-Inclán, Rafael Sánchez Ferlosio, Jorge Guillén, Gerardo Diego, Camilo José Cela, José María Valverde; clàssics estrangers, clàssics valencians, hispanoamericans. Quanta delícia de plans plens. Continuen extasiant-nos. Valen totes les llengües, quantes més, més art del crear afanys, passions, bon amor, mestres en explosió. Rendits al vostre quefer. Llibres d'art, d'història, de fantasia, mons impossibles, ajuntant-se la integrita...

Amiga, companya de soledats treballant en l'horta miseriosa en economia. Em vas ensenyar a parlar de tantes matèries. Cara a tu, és amor el que et tinc, moltíssim. La teua cançó inabastable, mil estils clàssics i mil, per no dir més, moderns, estimulants i frenètics.   La ràdio de calaix voluminós damunt de la tauleta, que era més alta que jo. Ja es feia de voler, sent jo un xiquet, enamorat de mil sabers i mil matèries. Em vaig enamorar de tot quant parlava.   M'ha fet un home intel·ligent i savi de mil formes. Agrair-te, és detallar quant has fet per mi: actualitat, història, vides il·lustres a imitar, saber viure, dominar el perquè de la realitat, ajudar als amics i coneguts en llibertat desinteressada. Oh! la cultura, perdudet per ella.   Oferix viure dignament, sense rancors, ni gelosia destructora, volent la pau, el diàleg, la curiositat inabastable fins a l'últim racó del món. Quanta distracció inesgotable, la curiositat per tantes modalitats de l...

No avorrim al lector, comprensió. De vell, es perd bastant humor necessari. Un somriure, per favor. Gràcies! Què vols? Una multitud més humana, tolerant, enrotllada, saludadora, fraternitat humana. Ens aniria millor la vida. No demane gran realitat. És pel nostre bé. Aniríem menys a la farmàcia; lloc poc recomanable. L'aspirina, ara amb recepta. No sigues de cor dur i apunta't; entra al joc. Cada nit són cent amors. L'orgull mata com el desamor o l'ull per ulll. Demane la pau, la paraula i el diàleg. Bandegem la vendetta. Odi, odiós.

Qui pense que és lliure, s'equivoca. El tema no m'agrada perquè vaja vosté a saber. Es viu com saps o pots i els assumptes van bé o no tan bé; de tot ens toca. Viure alegrement sense escrúpols i en pau és creixement, és llibertat. La llibertat no es prodiga sempre mirant a tots costats, certament, desconfiant. Llibertat és ser estimat pels congéneres; t'accepten. La llibertat és una loteria: primum vivere, deinde filosofari. Les dones tenen més llibertat. Els hòmens són més dependents, més lligats. Ser lliure és com tindre ales, planejant per dalt dels assumptes. La llibertat és com un Chivas dotze anys. Per la llibertat donem la vida i és vida. Bon humor és resultat d'ella. Més o menys tots la tenim, si no cau en l'agonia, la llibertat té bastant lligadures i dependències. Llibertat subtil cal buscar-la.