Clotxeta
El secà és una
perfumeria de fragàncies mullades del ros nocturn. Al costat del groc campa el
rosat i la boirina gris blava de la humitat en evaporació. Els aucells s’alimenten
raó per la qual es desplacen, picotegen llavor de cards, pien, saltironen i
emprenen el vol. Un carro amb garrofes i raïm o ametles recorre la línea del
horitzó proper, davallant cap a casa, ben matiner quan el sol no tosta i la set
no esgota. El carreter arrea les haques amb vitalitat. L’energia mou.
Hui, al llarg del
matí, la jovenalla visitarà la Clotxeta. Dela Clotxeta.
Abandonem la caseta
per la part del darrere. La caminata s’inicia en una extensió prou plana plena
de timonet, magallons amb fulles que semblen mans de molts dits.
S’escampa l’intens
romaní de minúscula flor blava, visitada per les abelles laborioses. Hi ha
moltes més plantes a la garriga i pregunteu al Paco el Trenco. En este secà
domina la flor groga o blava quan cauen quatre gotes floreix moltes vegades i
sona la música de les esferes, el vals de les flors.
Arribem al
garroferar del fondo fresc i ombrívol aquell que parlàrem on caminem coberts de
branques i xafant grava.
Ja passem per la
caseta sempre solitària, a la vora del barranc del Carraixet prop de la de
Tavernes.
Continuem barranc
amunt i per dins; per fora en les vores corren les figueres de figues verdes i
alguna de negra.
Pendís amunt és
muntanya transformada en ametlars.
L’interior del
barranquet va ple de baladre de flor rosa o blanca o roja. Hem de superar grans
roques de rodé o rodar-les.
La llum del sol
cega ací dins. El perfum es apegalós.
Arribem a la Clotxeta : un clotet amb
aigua de pluja que bevem. El clotet es una menuda gruta que s’endinsa en la
roca cendra blava, oblíqua que remunta als núvols. Es la cara d’una muntanya.
Dalt solem esmorzar davall una pineda xiuladora que cada vegada allumena mes
pins que naixen de les pluges. Davallem la paret en pendent per beure de
l’aigua fresca de la Clotxeta. Més
Es fa hora de dinar
i tornem cap a casa. D’estos cims es divisa la caseta com una joguina mínima, a
muntanya baixa.
28.12.09
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada