El far

A poqueta nit, sentats davant la caseta es veu el far de València com parpelleja: 1 llumenada, espai, 2 llumenades, silenci, silenci i 4 sospirades. Cada far marí te uns senyals lluminosos diferents per identificar la ciutat.

No hi havia contaminació lumínica. Si posaves la ma davant de la façana  blanca projectava l'ombra, des de quinze quilòmetres de distància.

Altra llum que inicia il·luminació és la del carburer que la tia Anita ha carregat i fa fugissera l’obscuritat. Es hora del crepitar i dels fums del sopar i del foc i del tostat. Xiulen grills i mussols. Obrin els ulls els estels.

Ens caiguem de son amb horari de sol i lluna. Faltava la pregària del rosari. Quan cansats ens troben ho diuen les parpelles. Puja la calma de la nit i els cossos es regeneren i es restauren.

Però arriba el primer albor de l’alba. El sol va escampant el tiny groc pels alts de muntanyes i corpulents arbres.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent