Els guàrdies rurals

La gran família, a l’ombra remorosa de les agulles dels sis pins del davant de la caseta, tonifica els nervis en un altre dia, el matí resplendent. Plàcidament el rellotge fa rodar la variant claror.
Tenim visita: arriben els dos guardes rurals muntats en les bicicletes, les escopetes de cartutx de sal, subjectes horitzontalment al quadre de la bicicleta amb la gorra calada, els uniformes verds, investits de xapa d’autoritat. Són vells amics dels pares. Els inviten a esmorzar ceba al vol amb pimentó i sardines de bota salades con la mar.
Per a la gola beuen vi negre i l’aigua freda de la cisterna recollida de la pluja.
Estos guardes són espavilats i sigil·losos perquè visiten les vinyes o les figueretes del barranquet quan són visitades per algun incaut amb fam.
S’amaguen en algun alt, invisibles, divisant la panoràmica i denunciant a l’infractor com li passà al l’oncle Quico un fresc diumenge a primeres hores quan les figues apeteixen fresques de la rosada de la matinada.


Comentaris