Rabossa

En les nits d’estels baixos i propers ens solen visitar Conxa i Batiste el de Samarra i Maria i Angel.

Els primers estiuegen a la caseta de Nelo Ferriol i els segons tenen la pròpia i camí dels Algepsars: Són els veïns més pròxims i paisans.

Una nit veien quelcom córrer entre el matossar ja que seien a la porta de ca nostra, prenent la fresca nocturna, fent-nos ombra i llampecs el far del port, a uns quinze quilòmetres en línea recta.

Baptista diu que és una rabosa i que tornarà. En la nit calma següent torna la rabosa. Es mostra i s’amaga a la llum del carburer entre romegueres i margallons.

La gent gran té més por que tots els cosins però tots munten al sostre.

Quan s’acosta la rabosa, Batiste i Angel disparen i la maten amb escopeta.

Al matí, s’acosten per vore la rabosa però resulta que és un gosset rogenc formós. Lamentacions i consternació de tothom que costa diluir-se.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent