Tempesta

Es fa poqueta nit. El món es redueix. La nuvolada negra s’escampa. Ol a humitat fresca. Els núvols baixen. Rellamp blanc ziga-zaga i il·lumina la contrada amb el contrast de llum grisa. En instants retrona repetidament l’atmosfera ampla i llarga. Retruny.

S’han anat amagant estris que ens serveixen dins la caseta perquè l’aiguada és imminent í els fa malbé.

Rellamp, rellamp roig i violeta i tro extens. El eco es contesta.

Cauen gotes i més gotaines. Es converteixen en una cortina d’aigua, dolls.

Es divideix la llum dels cordells aquàtics. Bufa un vent arremolinat. Tota la família s’amaga.

La por encongeix el cor bategant, la gola. La porta és oberta i es veu com aigua i llum es belluguen i dansen blancs grisos,  espurnejant.

La tempesta sobtada es curta. Rellamps allà l’horitzó s’arrosseguen i es cargolen. L’estampida minva en retrunys.

Tot queda mullat i relluent. Escampen els núvols i retalls de cel verdós es fan visibles. Torna la família a traginar per fora.

La nit dorm mullada i a l’alba ja se sap el que es fa: a plegar vaquetes. Elles han pasturat durant la nit. Són visibles a primeres hores. El pla com els pujols perfumen intensament i espessa. El perfum és quasi apegalós. L’aire penetra transparent. Que lleugers anem cap aquí, cap enllà.

La terra és roja i esponjosa. Recent llaurada en aigües; puges al marge de cudols mig arranjats.

La carnera es balanceja penjant del pi vora la caseta. Guardem queviures derivats d’animals.

L’oreig ho manté fresc i a bon recapte de moscardes i tabes, avespes per la tela metàl·lica que la conforma.

Totes les menjades es fan davall els pins cercant l’ombra. Al matí, costat dret i banda esquerra en avant de mig dia.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent