Aljubs

Son per la subsistència al secà:aigua per a beure,cuinar,llavar-se,per a beure les haques,les bestioles,regar les plantes i arbres com figueres, tapereres,gesmiler, figuera palera fins i tot els sis pins de davant de la caseta.
Arreplegaven l’aigua ploguda i eren molt respectats per tothom. Es repetia l’eco allí dins i cúpules d’ambient molt fresc. Eren uns quants repartits per aquelles soledats.El Bledó per la caseta del rellotge mut, de sol a un mig quilòmetre de la nostra caseta i anàvem amb poals si teníem poca aigua en la cisterna. Un any vingué un camió cuba a portar-ne a la cisterna.
Els aljubs tenien davant una piqueta per al bestiar. Eren com una vela de carro però molt llargs emmagatzemant aigua cristal·lina i molt bona de beure.Plegar garrofes, ametles, collir raïm tots bevíem de cisterna o aljub.
Era terme de Nàquera. Tenien una corriola i un poalet per traure l’aigua fresca que corria quan hi havia tempesta pel matollar perfumat.


Comentaris