Els jocs

A la caseta de Ferriol va una sendeta, traçada amb el deambular dels vianants. Exhalen la flaire aromàtica les mil herbes humils i franciscanes.
A meitat camí s’eleva l’avió que és una garrofera gegant que es dreça majestuosa i espectacular. El seu tronc es horitzontal i ben ample. La part vertical permet l’ascensió i assentats sobre l’horitzontal volem a llunyans continents.
L’aeronau es transforma en un carrer amb tres botigues de queviures i complements casolans. Es despatxa gènere amb insistència. Es transmuten els articles incessantment. La travessia resulta llarga.
Els cotxes carregen terra, pedres. Els cotxets són llandetes de conserves de sardines, musclos, berberetxos. Tireres de cotxets nuats amb cordell d’espart punxegós i rogallós que els guardes rurals trenen. Estos trens es desplacen per entre llocs de l’aigua que ix de la pica. Els detergents no són com els d’ara sinó pastilles color carabassa, no matatot.
L’escenari corre en la trassera de la caseta i un sol de justícia torra les esquenes i els cabells sedosos dels cosins. Brolla la suor dels fronts infantils. Serà per hores. Els nens s’afanyen abstrets i capficats
Comercien entre ells per realitzar construccions, grans obres hidràuliques com pantans, sèquies, camps de conreu acabats de regar que prometen ubèrrimes collites. Les collites es transporten a les ciutats i els mercats.
Es compra, es ven en sorolloses transaccions, regatejos, ofertes temeràries.
Caçar grills davall pedres, agafar xitxarres resulta ben difícil, cremar vespers.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent