L'oncle Quico
Es fa de dia un nou diumenge radiant. La llum és plata esfereïdora, travessada del cant dels ocells en pasturar.
El sol és una mascara daurada a la línea de la mar on tira l’auriga de cavalls rosats. Es la de l’alba amb cel enllumenant-se de blanc lletós.
A l’oncle Quico li apeteixen unes figues fresques del ros de la matinada.
Sap molt bé on encaminar les passes. Cap al barranquet va. Les vores eleven les breus figueres com dibuixos al vent quasi nues però fan fruïts saborosos.
En duu a la boca de blanques i de negres. Mel, ¡va l’última! De sobte unes veus el criden: són els guardes de Nàquera, tan matiners i tenint cura del fruït madur, temptador al vianant.
Tot es solucionarà amb una petita sanció plateresca.
El sol és una mascara daurada a la línea de la mar on tira l’auriga de cavalls rosats. Es la de l’alba amb cel enllumenant-se de blanc lletós.
A l’oncle Quico li apeteixen unes figues fresques del ros de la matinada.
Sap molt bé on encaminar les passes. Cap al barranquet va. Les vores eleven les breus figueres com dibuixos al vent quasi nues però fan fruïts saborosos.
En duu a la boca de blanques i de negres. Mel, ¡va l’última! De sobte unes veus el criden: són els guardes de Nàquera, tan matiners i tenint cura del fruït madur, temptador al vianant.
Tot es solucionarà amb una petita sanció plateresca.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada