Muntanya del Piló

És la muntanya pròxima, més monumental i espectacular. És un repte remuntar fins al Piló que és redó, de lloses treballades, d’uns quatre metres de diàmetre i uns quatre d’alçada amb blocs al voltant que han caigut de pluges, sol, fred i vent.
Pugem la muntanya una o dos vegades cada estiu perquè resulta esgotador inclús a trams, perillós per la corfredant pendent, tallada i trencada.

Deixem la caseta i portem aigua per al camí ple de sol i calor.
Travessem la vall de garrovers gegantins que es troba abans del barranc del Carraixet.

En passar-lo comencen més muntanyes ja panoràmiques amb pinedes on solem acostar-nos a esmorzar.

Continua l’escalada amb una vall amplíssima i semi cultivada amb vinyes.
Acabant la vall en l’altura es troben les casetes del capellà i del Guàrdia Civil però la grandiosa muntanya ja començà per la vall.

El terreny es convertix en muntanya implacable com vorejar les ponxeres que de vegades són belloteres que arrapen les cames al vent.
La vegetació no cessa en tot l’itinerari.

La carena s’accentua o es torna més transitable. Ben alts, ben amunt comencen els tallats: la muntanya obri, s’esgarra en escalons o inclús grava solta, relliscadora i el perill de caure és real i pròxim.

S’ajuden els cosins enfront del perill i el risc. Assegurant-nos continuarem amunt i més amunt o penya-segats fins a coronar l’altura amb gran alegria i orgull. La panoràmica és encisadora en matins clars de poblets de tot el voltant.
Bevem aigua, prenem l’oreig ben fresquet que bufa acaronador.

I pugem el Piló en part derruït.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent