Carxofes i carxofars

Fa molts anys duien les plantes de Tudela, Navarra però la forma més comuna d’ aconseguir plantes era dels mateixos carxofars. Acabada la collita, en ple estiu, es tallaven les branques a un pam de terra. Ja acostant-se setembre amb un pic es cava gassó i amb la destral es desgallonaven els gassons amb bastonet. Colgat gassó a terra el bastonet brollava de brots al bany d’aigua.

Quan les plantes començaven a produir carxofes, les primeres eren del tamany de dos punys, desprès arribaven mes menudes, es tallaven amb navalla i es dipositaven en la panera que duiem a l’esquena. Si havia plogut es col·locàvem sacs oberts de plàstic a les cames i esquena per lliurar-nos no completament de l’aigua. Si la collita era abundant es col·locava la panera sobre la carretilla.

Estes collites es defensaven al mercat d’Abastos pel mateix llaurador ubicat a la fila de contar, dit d’un paper amb quilos i preus. Anava el germà Pep, de matinada.

També es portaven als diferents comerciants locals, als seus espaiosos i frescos magatzems. Molts anys amb panerot sobre carretilla o un carret de joguet però molt resistent que el Reis Mags ens deixaren i que mon pare encomanà a un carrer o fabricant de carros. Amb ell carrejarem molts anys fins a tres sacs d’adob de cinquanta quilos cada un. El carret heroic acabà regalant-lo ma mare als seus néts Xema i Àngel.Però ara ha quedat corcat i demanen mil euros per compondre’l. Obsessionada per les andròmines.

Quan arribava el calor i sobretot si la primavera havia estat plovedora, el carxofar s’omplia de munions de caragolets tan nombrosos com les estreles de la nit.

Es solien fer obsequis de carxofes, les millors, al metge Don Albert, al rector V. Lerga, o a A. Barber o al mestre d’escola, Don Josep Rius per tan exemplars i afectuosos com eren. També pollastres o melons per Nadal o vacances.

Arribat l’estiu, les carxofes eren molt punxoses i dures i amb tel interior i ja no valien. Es cessava el reg i amb aixada es deixaven les mates a ras de terra i es cremaven les rames o talls en les regadores, foc i fum, el gran foc del garbons.

Mà d’obra d’Alcublas, Olocau, Requena, Els Serrans  es quedaren a viure a Vinalesa perquè venien de jornalers.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent