Creïlles novelles

Dites també cregaïlles o queriguilles és collita de sembrar en temps de fred, novembre, desembre. Prèviament portaven la llavor de França en uns sacs de iute amb la inscripció Etôile du Leon, la creïlla estava plena de ullets o brots que calia respectar perquè eren la futura planta. Es tallava el tubèrcul en fragments deixant els brots al mig. Es preparava a casa i el dia de la plantada quan la terra havia estat gerugada, desterrossada, llaurada i amb els cavallons rectíssims en renglera, escomençava la sembrà.

Faena de palustre al puny. El tirador era un xiquet amb cistellot o cabàs, penjant del braç o muscle. L’havien fet abandonar l’escola.

El mestre elegia els estudiant dolents o amb excassos recursos econòmics.

El xiquet es gelava al camp perquè no feia moviment, anar davant, davant del plantador amb palustre a qui no s’havia de fer estirar braços o cames en recollir el talló.

A continuació s’allisaven els cavallons amb la llegona, prémer la terra, faena d’equilibri.

No es regava fins que el talló havia tret brots i rametes amb fulles. En els vells temps no havia varietat en els abonos, nitrat de Xile, nitrofosca, trenta tres.

Adobar era fastigós perquè la regadora per caminar acabava en àngul degut al forcat.

El creïllar demanava setmanalment aigua vivificant. Si en posaves en quantitat, entrava en funció el desengolader que tornava l’aigua excedent a una altra sèquia, les escorrenties.

La recol·lecta animava i tornava bulliciosa L’Horta i la població.

Melcior era l’encarregat de la Borsa de Treball.

Els propietaris rurals que necessitaven jornalers acudien als seus serveis que consistien a organitzar la colla de disponibles agrícoles a este camp, a aquell camp on calia mà d’obra. La colla aguardava treball sentada a l’escaleta on vivia Melcior, a poqueta nit, fumant i raonant i descansant del dia. Allí també solien cobrar perquè els propietaris li donaven els jornals a Melcior, acabada la faena.

El poble prenia extremós rebombori de tràfic i trànsit durant les recol·lectes de collites. Era quan arribaven els diners.

Al creïllar acudien collidors amb aixada, plegadors de creïlles als cabassos, xiquets que apartaven les mates arrencades, al davant de tots. El pesador i ajudant elevaven a l’aire els sacs amb la romana. Estos eren carregats als carros i posteriorment, tractors els quals duien el producte als llavadors amb forma de sèquia.

Molta d’esta collita de creïlla novella de finals de primavera la consumien a Anglaterra com a grans espavilats. Una maquinola nova, la que faltava, fa un cavalló com una pastilla de torrons ampla i llarga i es planta en les dos aristes; el tradicional es veu sobrepoc.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent