Els corrals de les cases

Més espaiosos o menys, amb cossiols amb geranis virolats i floridors, arbres japonesos, hortènsies d’ampul·losa florida, cactus, gesmilers embriagadors. Corrals de paret engalanada, calç cegadora amb llimera, figuera o nesprer, regalimadors. 

Els xiquets es perden i juguen sense descans, infatigables, exploradors. 

Durant segles el corral ha servit per alimentar-se de petites o no tan petites bestioles: porcs engrescadors a xillits, gallines, oques, conills, vaques, bous. La subsistència. 

Certes collites com creïlles, moniatos o cols malaurades o excedents anaven a parar a les boques dels porcs. 

Economia agrària i primària. Es donava dacsa a les volàtils, també als porcs i titots de Nadal o capons per a qui els tenia. 

Els conills es nodrien de lletsó i més herbes silvestres com canyota de camps i màrgens de sèquies que calia segar amb corbella i introduir en bossetes de iute, sobrants de la llavor de creïlles. A la bicicleta es nugava al portamaletes. 

Herba plantada per propietaris de haques, ases i someres, matxets, conills, o comprada a l’herbassera Trini la de Diego que recorria la població amb el carro colmat d’herba fresca a garbes. 

Compràvem llet de vaques de corrals i munyides a la vesprada. Eren vaqueries d’intensa fragància. A la llet no li calia sucre. Regalimava nata. Calia bullir-la per prendre-la. 

Però també hi havia qui no tenia ni una coloma, ni terres, ni corrals. Tant sols les seues mans i moltes boques per alimentar. Tenien gos rater i les rates caçades de les sèquies llavors verges els servien d’aliment indispensable. No es tan fina la carn de rata com es sol dir sinó per pintar de color el tremendisme com fan els eufemismes. Misèries i pobreses no en faltaven. 

A qui posseïa unes fanecades de terra no li anaven malament del tot les coses. Calia treballar tenaçment i fer més hores que un rellotge. Jornals de sol a sol. 

L’horta nostra alimentava Espanya i bona part d’Europa i produïa diners, mes bastants famílies sempre han exclamat, ¡quan hem passat, quanta lluita, sofriment a mars, regar la terra amb la suor del dur treball.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent