Melons
A mitjan gener es celebrava Sant Honorat, dia 15. Els freds eren severs. Calia protegir la llavor o pepites plantades al cavalló que es cobria amb plàstic que feia entrar en calor la terra en irradiar el sol. Quan esclatava la planteta es feia un tallet al plàstic perquè respirara amb un guillet.
Ja amb oratge més clement es descobria i llevava el plàstic i es treballava la terra que adquiria l’aspecte definitiu de bancs de terra amples on cabien les mates una tira per regadora.
La melonera s’orientava i s’encaminava en horitzontal al llarg del seu creixement. Les rametes que entraven a la regadora es reorientaven cap al banc,dalt.
Es regava setmanalment. Es tirava adob. També raure la terra per conservar la humitat i mantindre el camp lliure d’herbes dolentes i xucladores.
Quan el meló s’apropava a madur calia lliurar-lo del sol perquè el planxava, el tacava i el podria. Es cobria amb palla o amb les mateixes branques d’amples i d’irritant textura.
La collita es treia fora del camp amb carretilla. El meló tendral o de tot l’any picava molt als braços.
El carro tirat d’animal transportava els melons al magatzem del comerciant.
En les cases se’n quedaven per a penjar-los del sostre amb una beteta i així, al Nadal encara teníem melons, perquè aguantaven molt bé i no es podrien.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada