Passeig

Uns locals de la Deixa de Pere Bas s’erigiren en el cinema parroquial que projectava dissabtes nit, diumenges tarda o festius. 

La sessió la integraven dos films pensats sobretot per a tots els públics, i en especial, xiquets. Al rector li remetien la fitxa crítica, qualificació moral. 

Aquest rector quan acabava la primera pel·lícula pujava a l’escenari, dalt d’una cadira de boga i barrots grocs perquè era tant menut i vociferava sobre les bondats i excel·lències del programa del pròxim diumenge i que no se’ns passara per alt que li costava la seua pela. 

Mari Carmen Valero com Conxa, sa mare, es passejaven amb un cistellot amb fruits secs, puromoros, tramussos, gasoses i sarsa, venent-ho als espectadors. 

Els aposentadors s’il·luminaven amb una llanterna i assignaven fila i butaca en la quasi obscuritat del saló. 

Els besos de les pel·lícules els solien tallar i els espectadors protestaven, sobretot el galliner, espectacular de cridòria i pataleig, xiquets asseguts sobre escala de fusta retronadora. Tenebrosa època fúnebre. 

Finalitzada la sessió el carrer era el protagonista. El carrer Major s’omplia de gom a gom amb xiques, xics, xicalla, parelles d’enamorats, matrimonis adults, gats i gossos i gallines amb sabates. Era la carcassa final d’un diumenge de lleure descansat.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent