Preparació de la terra

Pacientment es succeïen els treballs. Es regava a pla i per torns de les distintes sèquies o si l’aigua anava a perdre. Hi havia més abundància d’aigua que hui amb el pantà de Tous derruït. Es dividia el camp per taulons separats per caballó amb ales, pròpiament dit, preseres perquè no els trencara i escampara l’aigua. 

Tot seguit s’adobava la terra amb fems naturals, provinents dels corrals i dels bestiars. 

Es somovia la terra amb la rella i la xeruga perquè restara tova. 

A continuació passaven els ganxos, també per estovar i tirats per haques que realitzaven totes les feines. L’entauladora de claus era la que desterrossava i deixava fina que fina la terra. S’aplanava amb l’entauladora llissa amb dos homes sobre ella i decantada sobre el darrere. Tot seguit s’anaven formant els cavallons al pas del forcat amb posts amb el fi que edificara movent més terra. El cavallons eres una formació rectilínea, paral·lela i resultat d’enginyeria geomètrica. Amb la corda de cap a cap del camp es marcava el pas al forcat patejant-la i deixant les petges sobre la lluenta terra entaulada. 

Viatges i vinga viatges pels camps marrons amb animal domèstic, home i eina, aparell artesanal, dur quefer i alhora, assossegat al ritme de les hores.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent