Xufes

Delitós un generós got d’orxata quan la calor prem i sues la gota gorda. 

Fa anys les xufes es plantaven a forcat, fent regadora i dipositant els tubèrculs al fons. El forcat ho cobria i amb la lligona s’allisava per apitxar la terra i es mantinguera la llavor humida i calenta. Posteriorment les plantava una mula mecànica. En poques setmanes brollaven que era un primor, mateta verda groga. Demanaven abundant aigua. 

Es plantaven en primavera, abril, i es recol·lectaven al Nadal. Es botava foc a la seca palla color marró rogenc. Les flames dansaven espectrals amb formació de cavallons i es calava foc a contracorrent del vent i no a favor. La nit s’il·luminava de roig i groc amb melenes d’espesses fumaroles onejadores. 

Una plaga que calia perseguir era de palometes, tal volta, nocturnes de les quals naixia un cuc subterrani. 

Este cuc tornava esquàlides les plantes, mig seques i groguissones. Al final la collita es reduïa a bon poc producte si progressava la plaga. La màquina per collir era un biombo hexagonal i allargat però el cavalló amb les xufes s’omplia dins cabassos que s’abocaven a l’interior del biombo o tanque que era de reixeta de palius per on queia la terra i anava quedant la xufa més neta però no del tot. A continuació es transportava al llavador d’aigua on quedaven netes de terra però no pedriues, caragolets, tronquets. 

Este quefer completava el cicle, mentre es secaven a l’andana, removent-les amb una posteta de fusta. 

Ara es prendrem un complit got de substanciosa orxata lletosa i cremosa. Hui fins i tot, en ven embotellada però d’una a l’altra se’n va com del cel a la terra.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent