4 punts

El cotxe no corre, vola sobre l’asfalt, i fa cap a un carrer on baixen els passatgers de tartana que se’n van a fer la carrera. Passa amb una moto guai amb reactor nuclear.

Unes dones en la vorera filen amb un aparent enlluernant de perruqueria, uns pentinats de catàleg, impol·luts. Fa de bon estar a una perruqueria, barberia. De la porta escomença la replena catifa de gansos afalacs i pamplines benvingudes. Unes broxades als galtons espavilen i complanen. “Eres singular”. Ben mirat, servit de debò. “Tu ets molt més del que et penses; com tu, en comptagotes”. El cabell s’estova, pinta, tisores i mans. Revistes cordials. “Què n’hi ha de nou? Un tratge.” Repàs a l’actualitat sense notes discordants, els quinielistes i el decatló, el govern i algun sinistre. Però bé les persones fan les tertúlies a més i menys gas, que segons el pardal la gàbia.

Algú m’ha dit: ens arreglen allò de fora, de dins gens ni mica.

El carrer és nou de trinqui: un xicot valencià parla castellà a una noia que encara que forastera del costat, també parlà valencià.

Les tendes obertes fan l’ullet o el cant de la sirena que atreia el navegants. No deuríem eixir mal de les tendes. Ens ho mostren de primera qualitat. “És un producte de molta acceptació, als incauts clients els tenim tant contents... tropezones, xups xups, ordenadors mai en tinc prou, s’ho lleven de les mans. Són cases de molt de renom, prestigi guanyat de molts anys.

“Si he perdut la bici mon pare me’n comprarà una altra i ademés rotuladors que esborren que ho porten incorporat. I més i més, tot d’oferta, sempre tot d’oferta per que resta de setmana. Cal dir que les llimonades tenen un solatge que es toca els basto.

I tant com en les tendes s’alegren de veure-hi gent encara en queden els que talla entrar-hi.

Patint estic estic de no ésser a casa però vaig a contar-li per una estoneta la vida al cambrer del garito. Tard arribe que el tenen amarrat, si és que no es pot ni saludar, no et deixen ni sol ni ombra. Les contorsions, el telele del jovent de cames lleugeres marca de prop un ràdio-casset cridaner: demassieu, puta mare, tio, enrotlla’t, i rialles fresques, carcassa enlairada, assolt de guitarres i xarles, esponges de tònics poliols i alcohòliques són les hores.

Els xiquets dels jardins arriben a les cases traspostos del joc, és sempre empresa espartana mantenir-los el gaudi de la llibertat i la pols, jardins on fan estança els ocells, FM d’aguns vells de dits cremats dels fumars.

A casa la sorpresa d’arribada: el xicotet ha regirat tots els calaixos i calaixets, deixant-los bululú, i amb els amiguets s’han empaitat una bola de formatge de dos quilos.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent