Cascant Rivelles

Al tercer de batxiller t’isqué un molt bon coeficient intel·lectual, molt llest. ¿I tu com ho saps?

I una nova revista impresa a màquina per a quatre amics, amb Antonio Diaz que guanya un premi internacional Guillaume Apolliner de poesia i el premien amb un acetat o disc negre, lp que sonava estrany, un pet, sembla que deia cantat i repetit, i mil pessetes que li birlen.

Amb lligones fan volteig de campanes a ca Sola els manyans que són també campaners del campanar. 

Joseph Cascant Ribelles, missing entre companys rectors, s’enutja amb mi per més o menys açó.

Li comentí a Hono que cascant i jo erem amics encara que tenia modals fins o afectats i va i Hono li ho solta a Cascant i estava amb mi prou mosquejat dins la bona amistat que ens unia.

En l’habitació torrem pimentons rojos d’un camp abandonat als afores del pati amb un infernet d’alcohol i se’ls mengem de vegades amb tonyina amb el pa del berenar un grupet de companys en l’habitació.

 En les habitacions es juga a baralla sense diners.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent