Els aplecs

En els aplecs dels anys 80 s’ajustaven talment, multituds. Avançada la vesprada anaven aplegant gent d’ací i d’allà. Es celebraven en camps de futbol o en paratges acollidors amb pins d’ombra o jardins mig silvestres, ermita amb descampat.

Un lloc concret era la muntanyeta dels Sants de Sueca. Eren paratges solitaris i ben acollidors, no dins d’una població on de segur s’haguera emprenyat els veïns amb la musica electrificada plena de monumentals, grandiosos, voluminosos amplificadors quasi sempre de color negre que constituïen torres gegantines. Emprenyar perquè els concerts duraven tota la nit fins fer-se clar.

El recinte comptava amb nombroses paradetes que venien diversos productes: menjar per fer picnic, llibres, discos, artesania, cucs de llum per liar-se’ls al cap i il·luminar tota la vetlada. Polseres, anells, no precisament de joieries. Tot a preus bastant econòmics.

També la gent portava queviures o neveretes camperes de casa. Hi havia eufòria i xala entre tot aquest jovent. Gent amunt, gent avall. Duien mantes o sacs de dormir per escoltar la música tombats, asseguts pel terra després de ben sopar.

També es celebraven durant el dia. Però la major part rutlaven, a la nit acollidora i clement i liberal fins que apareixia l’astrelot i plegàvem. No era un botelló dels d’ara un poc caòtic. Tocaven músics valencians com Al Tall, Cotó-en-pèl, Pavesos, el grup Carraixet, Carles Barranco, Lluís Miquel.

També venien catalans com Francesc Pi de la Serra o Sisa, Companyia Elèctrica Darma inclús bascos com Scorri o l’aragonés, Labordeta del partit Aragonesista.

Era una moguda en la nostra llengua per fer País Valencià, per encimar, encimbellar la nostra cultura tants anys perseguida, ignorada i esmicolada durat la tenebrosa dictadura de postguerra. Una llàstima que durara escasses anyades la renaixença.

Va ser fruit de temporada, esgotats organitzadors i adeptes i seguidors. Aquest moviment perdura més o menys com el riu Guadiana, en escoles valencianistes que celebren trobades amb les seues festes ben meritòries, les editorials, l’estudi i l’ús.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent